Sluggish Cognitive Tempo: Towards Establishing the Diagnostic Validity

Abstract

[eng] Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder (ADHD) is one of the most common psychiatric disorders in childhood worldwide. However, there are some children who display attention problems that are not captured by ADHD diagnosis but are better characterized by excessive daydreaming, mental confusion, drowsiness/sleepiness, and slowed behavior/thinking. These symptoms have been termed Sluggish Cognitive Tempo (SCT) and it has recently been argued that SCT, yet strongly related to, may be differentiated from the inattention symptoms of ADHD (ADHD-IN), and also associated with other mental health, academic, and socioemotional impairments. The aim of this thesis is to contribute to the advance toward a better definition and understanding of the SCT dimension. To satisfy this aim, this thesis involved three specific objectives: (1) the identification of an optimal set of symptoms for assessing SCT across multiple informants (i.e., mothers, fathers, teachers, and child self-reports); (2) to determine the common and unique external correlates of SCT relative to ADHD-IN; and (3) to determine if SCT and ADHD can be clinically differentiated from each other. This thesis used a large, school-based sample of 2,142 unique children (ages 8–13, 50.51% boys) with multi-informant design. Mothers, fathers, and teachers completed measures that assess SCT, ADHD, and other different psychopathology symptoms and functional impairment. Children completed measures of SCT, loneliness, and preference for solitude. The most relevant findings to emerge from this thesis show: First, the identification of 15 SCT symptoms as an appropriate standard symptom set for assessing SCT in children across multi-informants. Second, empirical support for the reliability and validity of a child self-report measure of SCT as part of a multi informant assessment of SCT. Third, SCT and ADHD-IN showed different and unique associations with other symptoms and impairment factors. Fourth, clinically elevated SCT or ADHD differed in their patterns of co-occurring externalizing and internalizing symptoms, social functioning, and academic impairment. Fifth, this thesis also reported the distinction, as well as co-occurrence, of elevated SCT symptoms with depression in addition to ADHD. In sum, this thesis moves the field toward examining both the empirical and clinical differentiation of SCT and ADHD. In particular, the use of a common set of symptoms might help to advance the understanding of the SCT construct, as well as, the unique contribution of different informants and their utility with specific contexts to guide evidence-based recommendations for assessing SCT. Besides, these findings might contribute as a base for understanding how SCT could be part of diagnostic nosologies and models of psychopathology.

[spa]El Trastorno por Déficit de Atención/Hiperactividad (TDAH) es uno de los trastornos psiquiátricos más comunes en la infancia en todo el mundo. Sin embargo, hay algunos niños que muestran problemas de atención que no son conceptualizados bajo el diagnóstico del TDAH, y en cambio se caracterizan mejor por mostrar una mayor tendencia a soñar despiertos, cierta apariencia de confusión mental, somnolencia, y un exceso de lentitud motora y de pensamiento. Estos síntomas han sido denominados como Tempo Cognitivo Lento (TCL) y en los últimos años se ha demostrado que el TCL, aunque fuertemente relacionado, puede ser diferenciado de la inatención del TDAH (TDAH-IN). Además, el TCL también se ha asociado con otros problemas de salud mental, académicos, y socioemocionales. El objetivo de esta tesis es contribuir en el avance hacia una mejor definición y comprensión de la dimensión TCL. Con este propósito, esta tesis tiene tres objetivos específicos: (1) la identificación de un conjunto óptimo de síntomas para evaluar el TCL a través de múltiples informantes (madres, padres, maestros, y autoinformes de niños/as); (2) determinar los correlatos externos comunes y específicos del TCL en relación con el TDAH-IN; y (3) determinar si el TCL y el TDAH pueden ser diferenciados clínicamente entre sí. Esta tesis utilizó una gran muestra comunitaria formada por 2,142 niños/as (8–13 años, 50.51% niños) siguiendo un diseño de múltiples informantes. Las madres, los padres y los maestros evaluaron a los niños/as utilizando medidas de TCL, TDAH y otros síntomas psicopatológicos diferentes, además de otras medidas funcionales. Los niños/as completaron medidas de TCL, soledad y preferencia por la soledad. Los resultados más relevantes que surgen de esta tesis muestran: En primer lugar, la identificación de 15 síntomas de TCL como un conjunto estándar de síntomas apropiado para evaluar el TCL en niños/as a través de múltiples informantes. Por otra parte, el apoyo empírico a la fiabilidad y la validez de una medida de autoinforme infantil como parte de una evaluación multi-informante del TCL. Además, el TCL y el TDAH-IN mostraron asociaciones diferentes y únicas con otros síntomas y áreas disfuncionales. Asimismo, el TCL y el TDAH clínicamente elevados diferían en sus patrones de coocurrencia con síntomas externalizados e internalizados, funcionamiento social y deterioro académico. Finalmente, esta tesis también apoya la distinción, así como la coocurrencia, de síntomas elevados de TCL con la depresión además del TDAH. En resumen, esta tesis contribuye a sentar las bases de la diferenciación empírica y clínica del TCL y el TDAH. Concretamente, el uso de un conjunto común de síntomas podría ayudar a avanzar en la comprensión de la dimensión TCL, así como, entender la contribución única de los diferentes informantes y su utilidad en contextos específicos, y que, a su vez, podrían servir para guiar las recomendaciones basadas en la evidencia para la evaluación del TCL. Además, estos hallazgos pueden contribuir a comprender cómo el TCL podría formar parte de las nosologías diagnósticas y los modelos de psicopatología.

[cat] El Trastorn per Dèficit d'Atenció/Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la infància arreu del món. No obstant això, hi ha alguns nens que mostren problemes d'atenció que no són conceptualitzats sota el diagnòstic del TDAH, i en canvi es caracteritzen millor per mostrar una major tendència a somiar desperts, certa aparença de confusió mental, somnolència, i un excés de lentitud motora i de pensament. Aquests símptomes han estat denominats Tempo Cognitiu Lent (TCL) i en els últims anys s'ha demostrat que el TCL, encara que fortament relacionat, pot ser diferenciat de la inatenció del TDAH (TDAH-IN). A més, el TCL també s'ha associat amb altres problemes de salut mental, acadèmics, i socioemocionals. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir en l'avanç cap a una millor definició i comprensió de la dimensió TCL. Amb aquest propòsit, aquesta tesi té tres objectius específics: (1) la identificació d'un conjunt òptim de símptomes per avaluar el TCL a través de múltiples informants (mares, pares, mestres, i autoinformes de nens/es); (2) determinar els correlats externs comuns i específics del TCL en relació amb el TDAHIN; i (3) determinar si el TCL i el TDAH poden ser diferenciats clínicament entre si. Aquesta tesi va utilitzar una gran mostra comunitària formada per 2,142 nens/es (8-13 anys, 50.51% nens) seguint un disseny de múltiples informants. Les mares, els pares i els mestres van avaluar als nens/es utilitzant mesures de TCL, TDAH i altres símptomes psicopatològics diferents, a més d'altres mesures funcionals. Els nens/es van completar mesures de TCL, soledat i preferència per la solitud. Els resultats més rellevants que sorgeixen d'aquesta tesi mostren: En primer lloc, la identificació de 15 símptomes de TCL com un conjunt estàndard de símptomes apropiat per avaluar el TCL en nens/es a través de múltiples informants. D'altra banda, el suport empíric a la fiabilitat i la validesa d'una mesura d'autoinforme infantil com a part d'una avaluació multi-informant del TCL. A més, el TCL i el TDAH-IN van mostrar associacions diferents i úniques amb altres símptomes i àrees disfuncionals. Així mateix, el TCL i el TDAH clínicament elevats diferien en els seus patrons de coocurrència amb símptomes externalitzats i internalitzats, funcionament social i deteriorament acadèmic. Finalment, aquesta tesi també dóna suport a la distinció, així com la coocurrència, de símptomes elevats de TCL amb la depressió a més del TDAH. En resum, aquesta tesi contribueix a establir les bases de la diferenciació empírica i clínica del TCL i el TDAH. Concretament, l'ús d'un conjunt comú de símptomes podria ajudar a avançar en la comprensió de la dimensió TCL, així com, entendre la contribució única dels diferents informants i la seva utilitat en contextos específics, i que, alhora, podrien servir per guiar les recomanacions basades en l'evidència per a l'avaluació del TCL. A més, aquestes troballes poden contribuir a comprendre com el TCL podría formar part de les nosologies diagnòstiques i els models de psicopatologia.