Stydy of the interrelationship between sedentary behavior, physical activity, body composition and cardiometabolic health in older population

Abstract

[eng] Introduction: The aging process is characterized by changes in body composition consisting in a redistribution of fat, increments in visceral adipose tissue (VAT) and loss of muscle mass, which might contribute to an increase in the risk of chronic diseases development. Changes in lifestyle habits, such as physical activity or sedentary behaviours may help to diminish this risk. We aimed to assess the association of different indicators of body composition with cardiometabolic health, in order to assess which indicators better predict cardiometabolic risk; as well as to assess how physical activity at different intensities, and sedentary behaviour affects body composition and cardiometabolic health in older populations. Methods: We used data from the PREDIMED-Plus (PREvención con DIeta MEDiterránea) study, an ongoing trial aimed to assess the effect of an intensive lifestyle intervention on cardiovascular disease prevention. The trial is conducted in a sample of 6874 participants aged 55-75 with overweight/obesity and metabolic syndrome, recruited from 23 centres in Spain. Anthropometry was measured, and blood samples for biochemical determinations were collected in all participants. Leisure-time physical activity and sedentary behaviour were measured with validated self-reported questionnaires, and with accelerometer in a random sub-sample (n=2.189). Body composition, including VAT, was measured with dual-energy X-ray absorptiometry scanner (DXA), in a sample of participants from 7 centres (n=1.569). Measurements were taken at inclusion, at 6 months and after 1 year of follow-up. Partial correlations were used to compare baseline anthropometry and DXA-derived adiposity indicators with cardiometabolic risk parameters. Multivariable-adjusted linear regression models and isotemporal substitution regression modelling, using both baseline data and repeated measures (longitudinal data), were used to assess the relationship between physical activity, sedentary behaviours, body composition and cardiometabolic health. Results: DXA-derived indicators, other than percentage of total body fat, showed stronger correlations with cardiometabolic risk factors than anthropometric indicators. Indicators of central adiposity, such as VAT were associated with makers of hyperglycaemia, whereas indicators of lipodystrophy, such as Trunk/Legs fat ratio were associated with markers of dyslipidaemia (I). Self-reported total and moderate-to-vigorous physical activity were inversely associated, and sedentary behaviour positively associated with VAT accumulation in cross-sectional analyses. The combination of ≥150 minutes/week of moderate-to-vigorous physical activity and <4 hours/day of sedentarism were associated with the lowest VAT accumulation (II). Higher accumulations of accelerometer-derived inactive time were associated with worst values of body composition and cardiometabolic health. Isotemporal substitution of inactive time for time in bed, light physical activity and moderate-to-vigorous physical activity was associated with better anthropometric, body composition and clinical parameters (III). Longitudinal increments in self-reported total and moderate-to-vigorous physical activity and reductions of sedentary time were associated with improvements in body composition after one-year of follow-up. Longitudinal isotemporal substitutions of accelerometer-measured inactive time for time in bed, light physical activity and moderate-to-vigorous physical activity were positively associated with improvements in body composition (IV). Conclusions: DXA regional adiposity measures offer advantages beyond traditional anthropometric and DXA overall adiposity indicators for cardiometabolic risk assessment in older populations. Self-reported physical activity, especially moderate-to-vigorous, was associated with improvements and sedentary behaviours with worsening of body composition, both in cross-sectional and longitudinal assessments. Isotemporal replacement of objectively measured inactive time for any type of physical activity was associated with improvements in body composition and cardiometabolic health. Older populations should be encouraged to engage in physical activities and to reduce sedentary behaviour to maintain and improve overall health.

[cat] Introducció: El procés d'envelliment es caracteritza per canvis en la composició corporal, que consisteixen en una redistribució del greix, increments en el teixit adipós visceral (VAT) i pèrdua de massa muscular, que poden contribuir a augmentar el risc de desenvolupar malalties cròniques. Els canvis en els hàbits de vida, com l'activitat física o el sedentarisme, poden contribuir a disminuir aquest risc. L'objectiu d’aquesta tesi va ser avaluar l'associació de diferents indicadors de la composició corporal amb la salut cardiometabòlica, a fi de determinar quins indicadors prediuen millor el risc cardiometabòlic; així com avaluar la forma en què l'activitat física a diferents intensitats i el sedentarisme afecten la composició corporal i la salut cardiometabòlica en les poblacions d'edat avançada. Mètodes: Es van utilitzar les dades de l'estudi PREDIMED-Plus (PREvenció amb DIeta MEDiterrània), un assaig en curs, l'objectiu del qual és avaluar l'efecte d'una intervenció intensiva sobre l'estil de vida en la prevenció de malalties cardiovasculars, realitzat en una mostra de 6874 participants de 55 a 75 anys amb sobrepès/obesitat i síndrome metabòlica, reclutats en 23 centres d'Espanya. Es va mesurar l’antropometria i es van recollir mostres de sang per a determinacions bioquímiques en tots els participants. L'activitat física en el temps lliure i el sedentarisme es van mesurar amb qüestionaris validats auto-reportats i amb acceleròmetre en una submostra aleatòria (n=2189). La composició corporal, inclòs el VAT, es va mesurar amb un escàner d'absorciometria dual de raigs X (DXA), en una mostra de participants de 7 centres (n=1569). Els mesuraments es van realitzar en el moment de la inclusió, als 6 mesos i després d'1 any de seguiment. Es van utilitzar correlacions parcials per a comparar l’antropometria de referència i els indicadors d'adipositat derivats del DXA amb els paràmetres de risc cardiometabòlic. Es van utilitzar models de regressió lineal ajustats per múltiples variables i models de regressió de substitució isotemporal, utilitzant tant dades basals com mesures repetides (dades longitudinals), per a avaluar la relació entre l'activitat física, el sedentarisme, la composició corporal i la salut cardiometabòlica. Resultats: Els indicadors derivats del DXA, diferents del percentatge de greix corporal total, van mostrar correlacions més fortes amb els factors de risc cardiometabòlic que els indicadors antropomètrics. Els indicadors d'adipositat central, com el VAT, es van associar amb hiperglucèmia, mentre que els indicadors de lipodistròfia, com la ràtio greix en tronc/greix en cames, es van associar amb els marcadors de dislipèmia (I). L'activitat física total i l'activitat física moderada-vigorosa s'associaven inversament, i el sedentarisme s'associava positivament amb l'acumulació de VAT en les anàlisis transversals. La combinació de ≥150 minuts/setmana d'activitat física moderada-vigorosa i <4 hores/dia de sedentarisme es van associar amb les menors acumulacions de VAT (II). Les acumulacions més altes de temps inactiu mesurat amb acceleròmetre es van associar amb els pitjors valors de composició corporal i salut cardiometabòlica. La substitució isotemporal del temps inactiu per temps al llit, activitat física lleugera o activitat física moderada-vigorosa es va associar amb millors paràmetres antropomètrics, de composició corporal i clínics (III). Els increments longitudinals de l'activitat física total i moderada-vigorosa i les reduccions del temps de sedentarisme es van associar amb millores en la composició corporal al cap d'un any de seguiment. Les substitucions longitudinals isotemporals del temps inactiu mesurat amb acceleròmetre per temps al llit, activitat física lleugera i activitat física moderada-vigorosa es van associar amb millores en la composició corporal (IV). Conclusions: L'adipositat regional mesurada amb DXA ofereix avantatges més enllà dels indicadors antropomètrics tradicionals i dels indicadors d'adipositat general de DXA per a l'avaluació del risc cardiometabòlic en les poblacions d'edat avançada. L'activitat física auto-reportada, especialment moderada-vigorosa, es va associar amb millores i el sedentarisme amb l'empitjorament de la composició corporal, tant en les avaluacions transversals com en la longitudinal. La substitució isotemporal del temps inactiu mesurat objectivament per qualsevol mena d'activitat física es va associar amb millores en la composició corporal i en la salut cardiometabòlica. S'hauria d'encoratjar a les poblacions d’edat avançada a realitzar activitat física i a reduir el sedentarisme per a mantenir i millorar la salut general.

[spa] Introducción: El proceso de envejecimiento se caracteriza por cambios en la composición corporal, que consisten en una redistribución de la grasa, incrementos en el tejido adiposo visceral (VAT) y pérdida de masa muscular, que pueden contribuir a aumentar el riesgo de desarrollar de enfermedades crónicas. Los cambios en los hábitos de vida, como la actividad física o el sedentarismo, pueden contribuir a disminuir este riesgo. El objetivo de esta tesis fue evaluar la asociación de diferentes indicadores de la composición corporal con la salud cardiometabólica, a fin de determinar qué indicadores predicen mejor el riesgo cardiometabólico; así como evaluar la forma en que la actividad física a diferentes intensidades y el sedentarismo afectan a la composición corporal y la salud cardiometabólica en las poblaciones de edad avanzada. Métodos: Se utilizaron los datos del estudio PREDIMED-Plus (PREvención con DIeta MEDiterránea), un ensayo en curso, cuyo objetivo es evaluar el efecto de una intervención intensiva sobre el estilo de vida en la prevención de enfermedades cardiovasculares, realizado en una muestra de 6874 participantes de 55 a 75 años con sobrepeso/obesidad y síndrome metabólico, reclutados en 23 centros de España. Se midió la antropometría y se recogieron muestras de sangre para determinaciones bioquímicas en todos los participantes. La actividad física en el tiempo libre y el sedentarismo se midieron con cuestionarios validados auto-reportados y con acelerómetro en una submuestra aleatoria (n=2189). La composición corporal, incluido el VAT, se midió con un escáner de absorciometría dual de rayos X (DXA), en una muestra de participantes de 7 centros (n=1569). Las mediciones se realizaron en el momento de la inclusión, a los 6 meses y después de 1 año de seguimiento. Se utilizaron correlaciones parciales para comparar la antropometría de referencia y los indicadores de adiposidad derivados del DXA con los parámetros de riesgo cardiometabólico. Se utilizaron modelos de regresión lineal ajustados por múltiples variables y modelos de regresión de sustitución isotemporal, utilizando tanto datos basales como medidas repetidas (datos longitudinales), para evaluar la relación entre la actividad física, el sedentarismo, la composición corporal y la salud cardiometabólica. Resultados: Los indicadores derivados del DXA, distintos del porcentaje de grasa corporal total, mostraron correlaciones más fuertes con los factores de riesgo cardiometabólico que los indicadores antropométricos. Los indicadores de adiposidad central, como el VAT, se asociaron con hiperglucemia, mientras que los indicadores de lipodistrofia, como la ratio grasa en tronco/grasa en piernas, se asociaron con los marcadores de dislipidemia (I). La actividad física total y la actividad física moderada-vigorosa se asociaban inversamente, y el sedentarismo se asociaba positivamente con la acumulación de VAT en los análisis transversales. La combinación de ≥150 minutos/semana de actividad física moderada-vigorosa y <4 horas/día de sedentarismo se asociaron con la menor acumulación de VAT (II). Las acumulaciones más altas de tiempo inactivo medido con acelerómetro se asociaron con los peores valores de composición corporal y salud cardiometabólica. La sustitución isotemporal del tiempo inactivo por el tiempo en cama, actividad física ligera o la actividad física moderada-vigorosa se asoció con mejores parámetros antropométricos, de composición corporal y clínicos (III). Los incrementos longitudinales de la actividad física total y moderada-vigorosa y las reducciones del tiempo de sedentarismo se asociaron con mejoras en la composición corporal después de un año de seguimiento. Las sustituciones longitudinales isotemporales del tiempo inactivo medido con acelerómetro por tiempo en cama, actividad física ligera y actividad física moderada-vigorosa se asociaron positivamente con mejoras en la composición corporal (IV). Conclusiones: La adiposidad regional medida con DXA ofrece ventajas por encima de los indicadores antropométricos tradicionales y de los indicadores de adiposidad general de DXA para la evaluación del riesgo cardiometabólico en las poblaciones de edad avanzada. La actividad física auto-reportada, especialmente de moderada-vigorosa, se asoció con mejoras y el sedentarismo con el empeoramiento de la composición corporal, tanto en las evaluaciones transversales como en la longitudinal. La sustitución isotemporal del tiempo inactivo medido objetivamente por cualquier tipo de actividad física se asoció con mejoras en la composición corporal y la salud cardiometabólica. Se debería alentar a las poblaciones de más edad a realizar actividad física y a reducir el sedentarismo para mantener y mejorar la salud general.