Violencia ejercida contra mujeres y niñas con discapacidad mediante la esterilización forzosa: una situación de derechos humanos

Abstract

[spa] La violencia contra las mujeres y niñas con discapacidad es una de las violaciones a los derechos humanos más sistemáticas y extendidas a nivel mundial, siendo una de sus múltiples manifestaciones el procedimiento de esterilización forzada. La escasa información sobre la salud de este colectivo, en particular sobre su salud sexual y reproductiva, la poca visibilidad y reconocimiento de la práctica, unido a un contexto global de ciencia androcéntrica que ha invisibilizado a las mujeres y los temas relacionados a su salud, han generado un vacío de conocimiento sobre este problema. Lo anterior revela la urgencia de investigación en la temática, porque pese a ser condenada por acuerdos internacionales, continúa aplicándose a nivel mundial como sucede en Chile y España. En esta investigación se analiza la situación actual de la violencia ejercida mediante la esterilización forzosa a mujeres y niñas con discapacidad, desde la perspectiva de mujeres representativas de Chile y España, con el propósito de contribuir a una mejor comprensión del fenómeno, formular mecanismos de prevención de la práctica y buscar estrategias de empoderamiento para mujeres y niñas vulneradas. El estudio se aborda desde una metodología mixta de investigación. A partir de una perspectiva cuali-cuantitativa y bibliométrica, se muestra el estado del arte en este ámbito a lo largo de 20 años estudiados. Desde una mirada cualitativa, a través de los relatos de mujeres vinculadas a la práctica, se evidenció y analizó un panorama general de la situación en Chile y España. Y, desde un enfoque comparativo cualitativo, se comparó la situación observada entre los países estudiados. Se concluye que la situación actual de la práctica de esterilización forzada en los contextos estudiados es de plena vigencia. Desde la literatura científica se distingue como una forma de vulneración de los derechos humanos, aunque destaca por considerarse una forma de violencia contra las mujeres con discapacidad con escaso reconocimiento social y científico. En Chile y España, las mujeres y niñas con discapacidad son vistas como el centro de múltiples tipos de violencias y discriminación interseccional sistemática relacionada con su salud sexual y reproductiva. Se visualiza que sobre ellas se han impuesto una serie de medidas de apropiación de su sexualidad y reproducción por parte de las políticas de Estado, elemento que ha profundizado las dinámicas de exclusión del colectivo. La falta de reconocimiento político-social, como sujetas de derechos, ha generado su escasa visibilidad y abandono. Diversas instituciones sociales encargadas de la dominación y opresión de los derechos sexuales y reproductivos de mujeres y niñas con discapacidad actúan como mecanismo de mantención y refuerzo del patriarcado, reproduciendo sistemas de desigualdad social y apartheid. Se formula una serie de propuestas de prevención de la práctica y estrategias de empoderamiento para estas mujeres y niñas. Esta tesis ha contribuido con el propósito esencial de profundizar y dar visibilidad a este tipo de violencia contra las mujeres y ser una aportación sustantiva en el avance hacia su erradicación. Este trabajo busca ser una contribución para los estudios críticos de la discapacidad, feminismo de la discapacidad y salud de las mujeres.

[cat] La violència contra les dones i nenes amb discapacitat és una de les violacions dels drets humans més sistemàtiques i esteses a nivell mundial, sent una de les seves múltiples manifestacions el procediment d'esterilització forçada. L'escassa informació sobre la salut d'aquest col·lectiu, en particular, sobre la seva salut sexual i reproductiva, la poca visibilitat i reconeixement de la pràctica, junt amb un context global de ciència androcèntrica que ha invisibilitzat a les dones i els temes relacionats amb la seva salut, han generat un buit de coneixements sobre aquest problema. Tot això revela la urgència de recerca en la temàtica, perquè, malgrat ser condemnada per acords internacionals, aquesta pràctica continua aplicant-se a nivell mundial, com succeeix a Xile i Espanya. En aquesta recerca s'analitza la situació actual de la violència exercida mitjançant l'esterilització forçosa a dones i nenes amb discapacitat des de la perspectiva de dones representatives de Xile i Espanya, amb el propòsit de contribuir a una millor comprensió del fenomen, formular mecanismes per a la prevenció d’aquesta pràctica i buscar estratègies d'apoderament per a dones i nenes vulnerades. L'estudi s'aborda des d'una metodologia mixta de recerca. A partir d'una perspectiva qualitativa-quantitativa i bibliomètrica, es mostra l'estat de l'art en aquest àmbit al llarg dels 20 anys estudiats. Des d'una mirada qualitativa, a través dels relats de dones vinculades a la pràctica, es va evidenciar i va analitzar un panorama general de la situació a Xile i Espanya. I, des d'un enfocament comparatiu qualitatiu, es va comparar la situació observada entre els països estudiats. Es conclou que la situació actual de la pràctica d'esterilització forçada en els contextos estudiats és de plena vigència. Des de la literatura científica es distingeix com una forma de vulneració dels drets humans, encara que destaca per considerarse una forma de violència contra les dones amb discapacitat, amb escàs reconeixement social i científic. A Xile i Espanya, les dones i nenes amb discapacitat són vistes com el centre de múltiples tipus de violències i discriminació interseccional sistemàtica relacionada amb la seva salut sexual i reproductiva. Es visualitza que sobre elles s'han imposat una sèrie de mesures d'apropiació de la seva sexualitat i reproducció per part de les polítiques d'Estat, element que ha aprofundit les dinàmiques d'exclusió del col·lectiu. La falta de reconeixement polític-social, com a subjectes de drets, ha generat la seva escassa visibilitat i abandó. Diverses institucions socials encarregades de la dominació i opressió dels drets sexuals i reproductius de dones i nenes amb discapacitat actuen com a mecanisme de manutenció i reforç del patriarcat, reproduint sistemes de desigualtat social i apartheid. Es formulen una sèrie de propostes de prevenció de la pràctica i estratègies d'apoderament per a aquestes dones i nenes. Aquesta tesi ha contribuït amb el propòsit essencial d'aprofundir i donar visibilitat a aquest tipus de violència contra les dones i ser una aportació substantiva en l'avanç cap a la seva eradicació. Aquest treball busca ser una contribució per als estudis crítics de la discapacitat, feminisme de la discapacitat i salut de les dones.

[eng] Violence against women and girls with disabilities is one of the most systematic and widespread human rights violations worldwide, one of its many manifestations being forced sterilization. The scarce information on the health of this group, in particular on their sexual and reproductive health, the little visibility and recognition of the practice, with a global context of androcentric science that has made women and issues related to their health invisible, have generated a knowledge gap on this problem. The above reveals the urgency of research on the subject, because despite being condemned by international agreements, it continues to be applied worldwide, as is the case in Chile and Spain. This research analyses the current situation of violence exercised through forced sterilization of women and girls with disabilities, from the perspective of representative women of Chile and Spain, with the purpose of contributing to a better understanding of the phenomenon, formulating mechanisms for the prevention of the practice and seeking strategies for the empowerment of vulnerable women and girls. The study is approached from a mixed research methodology. From a qualitative - quantitative and bibliometric perspective, it shows the state of the art in this field over 20 years of study. From a qualitative viewpoint, through the stories of women linked to the practice, a general panorama of the situation in Chile and Spain was evidenced and analyzed. And, from a qualitative comparative approach, the situation observed between the countries studied was compared. It concludes that the current situation of forced sterilization practice in the contexts studied is fully valid. From the scientific literature it is distinguished as a form of violation of human rights, although it stands out for being considered a form of violence against women with disabilities with little social or scientific recognition. In Chile and Spain, women and girls with disabilities are seen as the focus of multiple types of violence and systematic intersectional discrimination related to their sexual and reproductive health. It can be seen that a series of measures have been imposed on them to ensure that their sexuality and reproduction are appropriated by State policies, an element that has deepened the dynamics of exclusion of this group. The lack of political-social recognition, as subjects of rights, has generated their scarce visibility and abandonment. Various social institutions responsible for the domination and oppression of the sexual and reproductive rights of women and girls with disabilities act as a mechanism for maintaining and reinforcing patriarchy, reproducing systems of social inequality and apartheid. A series of proposals for the prevention of the practice and strategies for the empowerment of these women and girls are formulated. This thesis has contributed with the essential purpose of deepening and giving visibility to this type of violence against women and being a substantive contribution in the progress towards its eradication. This work seeks to be a contribution to critical studies of disability, disability feminism and women's health.