L'objecte d'estudi d'aquest article és la revista que entre 1945 i 1947 publicà el nucli d'exiliats a França Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials, editada a Perpinyà, amb la intenció que fos l'instrument per a la consolidació de l'ideari polític que hauria de regir el nou govern de Catalunya, la constitució del qual albiraven imminent. Al voltant de la ideologia liberal del Grup d'Estudis Polítics s'editaren les pàgines d'aquest periòdic, el contingut de les quals pretenia ser una veu plural per a la reconstrucció del país. Emperò, més enllà d'aquest fi últim i de reflectir-hi les polèmiques més recurrents que es generen a l'exili, Quaderns, publicació deutora del catalanisme polític del Noucents, ofereix al lector una narrativa simbòlica per a la reconstrucció de la normalitat catalana. La pretensió d'aquest treball és dilucidar quins recursos de cohesió grupal(llengua, història, mites, terra, nom de l'idioma) són continguts a la revista i quina representació simbòlica hi tenen. Això és, l'estudi dels elements de vinculació social presents a Quaderns al voltant de la comunitat lingüística catalana, i amb la llengua com a eix vertebrador.