La influència de l'educació física emocional en la intel·ligència emocional de l'alumnat de secundària

Abstract

[cat] La evolució de les relacions socials i les recents corrents d’estudi de les emocions i les competències emocionals han acostat a la pedagogia una forma de procedir anomenada educació emocional. L’educació física, gràcies a les seves característiques tan particulars, n’és una de les assignatures on millor es poden treballar aquestes capacitats relacionades amb el maneig de les pròpies emocions, les habilitats socials i l’autonomia personal entre d’altres. Aquest TFM ofereix una proposta didàctica basada en l’educació física emocional, i deixa les bases d’una possible intervenció per a comprovar la relació que pot tenir aquesta metodologia concreta amb el creixement de la intel·ligència emocional dels estudiants de secundària. El major interès d’aquesta recerca, per tant, radica en analitzar les conseqüències de l’educació emocional dins el nostre àmbit. I per a mesurar-ho, es realitzaran qüestionaris abans i després de la intervenció relacionats amb la intel·ligència emocional (TMMS-24), la percepció d’autonomia i, per tant, motivació intrínseca (S-SCQ) i l’escala de jocs esportius i emocions (GES) per mesurar la dimensió emocional que tenen els jocs sòcio-motors sobre els menors. Seguint aquest fil, es podria comprovar si existeix relació entre la metodologia adoptada i les variables seleccionades, i si provoca també una correlació entre variables. Els resultats esperats de la investigació ens permetran validar les orientacions metodològiques per ajudar als professionals d’educació física a prendre decisions fonamentades, per saber quina estructura ha de complir una unitat didàctica on es vulgui incidir en la intervenció emocional a través del joc.

[spa] La evolución de las relaciones sociales y las recientes corrientes de estudio de las emociones y las competencias emocionales han acercado a la pedagogía una forma de proceder llamada educación emocional. La educación física, gracias a sus características tan particulares, es una de las asignaturas donde mejor se pueden trabajar estas capacidades relacionadas con el manejo de las propias emociones, las habilidades sociales y la autonomía personal entre otros. Este TFM ofrece una propuesta didáctica basada en la educación física emocional, y deja las bases de una posible intervención para comprobar la relación que puede tener esta metodología concreta con el crecimiento de la inteligencia emocional de los estudiantes de secundaria. El mayor interés de esta investigación, por tanto, radica en analizar las consecuencias de la educación emocional en nuestro ámbito. Y para medirlo, se realizarán cuestionarios antes y después de la intervención relacionados con la inteligencia emocional (TMMS-24), la percepción de autonomía y, por tanto, motivación intrínseca (S-SCQ) y la escala de juegos deportivos y emociones (GES) para medir la dimensión emocional que tienen los juegos socio-motores sobre los menores. Siguiendo este hilo, se podría comprobar si existe relación entre la metodología adoptada y las variables seleccionadas, y si provoca también una correlación entre variables. Los resultados esperados de la investigación nos permitirán validar las orientaciones metodológicas para ayudar a los profesionales de educación física a tomar decisiones fundamentadas, para saber qué estructura debe cumplir una unidad didáctica donde se quiera incidir en la intervención emocional a través del juego.

[eng] The evolution of social relationships and recent trends in the study of emotions and emotional competencies have brought pedagogy closer to a way of proceeding called emotional education. Physical education, thanks to its very particular characteristics, is one of the subjects where you can best work on these skills related to managing your own emotions, social skills and personal autonomy, among others. This TFM offers a didactic proposal based on emotional physical education and lays the foundations for a possible intervention to check the relationship that this specific methodology can have with the growth of emotional intelligence of high school students. The main interest of this research, therefore, lies in analysing the consequences of emotional education in our environment. And to measure it, questionnaires will be carried out before and after the intervention related to emotional intelligence (TMMS-24), the perception of autonomy and, therefore, intrinsic motivation (S-SCQ) and the games and emotion scale (GES) to measure the emotional dimension that sociomotor games have on minors. Following this thread, it could be verified if there is a relationship between the adopted methodology and the selected variables, and if it also causes a correlation between variables. The expected results of the research will allow us to validate the methodological guidelines to help physical education professionals make informed decisions, to know what structure a didactic unit must comply with where you want to influence emotional intervention through play.