Bilingualism and language change. The production of the pronominal clitics and the differential object marking in majorcan catalan and spanish

Abstract

[eng] The present dissertation examines the Majorcan Catalan (MC) and Majorcan Spanish (MS) pronominal clitic systems, as well as the Spanish Differential Object Marking (DOM) with and without Clitic Doubling (CLD) structures produced by Catalan-Spanish bilingual adults of Majorca. More specifically, this investigation focuses on three phenomena that constitute a continuum between the use of the pronominal clitics and the use of DOM, namely: (i) the MC and MS pronominal clitic systems, (ii) the features of the CLD structures where DOM is expected to occur, and (iii) the features of the Spanish DOM-marker in argument object Noun Phrases (NP) without the co-occurrence of the corresponding clitics. Concerning the pronominal clitic systems, their allomorphs (consonant + vowel and vowel + consonant) and their syntactic position (proclitics and enclitics) are examined in MC and MS. Besides, the MS third-person direct object (DO) clitics are analyzed in constructions, where DOM is expected to occur in the corresponding Noun Phrase (NP). This dissertation also explores the position of the NP in CLD constructions, that is, if the DO argument appears dislocated to the left, to the right, or in a canonical position. Finally, the a-marking production is studied in structures where the [+human] and [+animate] DO does not appear doubled by the corresponding clitic. This investigation constitutes a comparative study with two different perspectives since the analyses focus on (i) the contrast between the Majorcan Spanish and Catalan varieties with the Central Peninsular ones (spoken in Barcelona), and (ii) the difference between MC and MS to determine whether there exists convergence between them. The aims of this dissertation are threefold. First, it investigates whether there has produced language change and whether it is triggered by the cross-linguistic influence from Spanish on Catalan (or vice versa) due to the language contact in a bilingual setting or due to a natural development of language. Second, it analyzes whether the language change has been accelerated or inhibited due to the bilingual setting of Majorca. Finally, the three phenomena are examined with Pearson Chi-Squared correlations to verify whether extralinguistic variables (such as gender, age, educational level, area of residence, linguistic preference, and type of bilingualism) affect the production of the distinct variants in MC and MS. Different synchronic and diachronic data are examined to follow the aims. On the one hand, the synchronic analysis involves (i) 96 spontaneous interviews (51 in Spanish and 45 in Catalan) with 51 Catalan-Spanish bilingual speakers who live in Majorca (in Palma, the capital, and villages outside of Palma), and (ii) elicited data by a questionnaire composed of two different tasks (grammaticality judgments and preference tasks). Besides, the participants completed an ethnolinguistic questionnaire with which they were classified depending on their preferences regarding the use of Spanish and Catalan in different contexts. On the other hand, the diachronic analysis focuses on Old Catalan texts (13th-17th centuries) from the Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA, 2009; Torruella, 2009a, 2009b) and Old Spanish (18th century) from Corpus Mallorca (Enrique-Arias, 2012, 2020). The diachronic analysis aims at verifying whether the properties observed in the synchronic data were previously present in MC before Spanish arrived at the Balearic Islands (15th century). The results confirm that there is no total convergence between the two languages that coexist in Majorca. There are occasional transfers that depend on the speakers' linguistic preference (Spanish or Catalan). Most of the bilingual speakers of Majorca produce and accept the Majorcan uses, independently of their social characteristics and their type of bilingualism (simultaneous or sequential). In contrast, the Spanish DOM-marker seems to be influenced by MC since its features follow the same patterns as DOM in Balearic Catalan (including MC). Specifically, the results show a pattern of variation that involves the optional omission of DOM in clitic left dislocations and non-dislocations of the DO (in situ) that does not match Peninsular Spanish (PS). In that regard, simultaneous bilingual women with a strong preference for Catalan are the speakers who show a high DOM-omission frequency in MS. Furthermore, the inhibition of the language change is confirmed, given that the first- and second-person pronominal clitics that were already used centuries ago in MC are observed in both Central and Balearic dialects, especially in the period preceding the 17th century (when contact with Spanish would have become more extensive in the Balearic Islands). The variants used in MC, called non-peninsular forms, are produced to a great extent independently of the social variables. That means that the most archaic forms are highly rooted in MC, and the speakers of Majorca who speak Catalan use them. Therefore, this dissertation contributes to the field of bilingualism and language contact since it is the first synchronic study with Spanish-Catalan bilinguals focused on (i) oral spontaneous and (ii) elicited data in the production of the pronominal clitics (in MC and MS) and the a-marking in MS. Moreover, this investigation provides a comparison between synchronic and diachronic data regarding the production of first- and-second person pronominal clitics to conclude whether language change is inhibited or accelerated in the Majorcan varieties. In conclusion, this dissertation focuses on language contact results on linguistic knowledge across bilinguals, considering the relationship between language acquisition, synchronic variation, and ongoing language change in Majorcan Spanish and Catalan. It investigates morphosyntactic variation in MC and MS to determine the extent to which there is evidence for language variation or change affected by bilingualism and language contact.

[spa] La presente tesis doctoral analiza los clíticos pronominales del catalán y del español de Mallorca, así como la Marcación Diferenciada de Objeto (MDO) en el español de Mallorca. Esta investigación se centra en tres fenómenos que constituyen un continuo entre el uso de los clíticos pronominales y el uso de la MDO. En primer lugar, los clíticos pronominales se examinan teniendo en cuenta la aparición de alomorfos en contextos específicos en relación con el verbo (sobre todo en catalán), lo que depende también de la posición sintáctica que ocupan antes o después del verbo (como proclíticos o enclíticos). En segundo lugar, los clíticos pronominales de tercera persona que hacen referencia a objetos directos (OD) [+humano] y [+definido] son analizados en estructuras en las que son duplicados por la correspondiente frase nominal, en la que la presencia de la Marcación Diferenciada de Objeto aparece. De la misma forma, la MDO también se analiza en construcciones en las que el OD aparece en su posición canónica (o dislocado a la derecha) sin la correferencia del clítico. Es relevante añadir que esta investigación constituye un estudio comparativo con dos perspectivas diferentes; es decir, se realizan dos comparaciones centradas, por una parte, en el contraste entre las variedades lingüísticas de Mallorca y las de la Península (habladas en Barcelona) y, por otra parte, en el contraste entre el catalán y el español de Mallorca, con el objetivo de verificar si existe una convergencia entre estas dos variedades que conviven en la isla de Mallorca. Con respecto a los objetivos que se persiguen en esta tesis doctoral, el primero de ellos se centra, sobre todo, en si el contexto bilingüe de Mallorca puede originar cambios lingüísticos en los fenómenos explicados anteriormente o si el cambio lingüístico se ha podido producir debido al desarrollo natural de la lengua. En segundo objetivo, relacionado con el primero, se centra en si el cambio lingüístico puede haberse visto acelerado o frenado debido al contacto entre el español y el catalán en Mallorca (siguiendo la propuesta de Enrique-Arias (2012), quien afirma que la presencia de estructuras paralelas puede favorecer la inhibición del cambio lingüístico). Finalmente, el tercer objetivo persigue concluir si las diferentes variables sociales de los participantes pueden influir en la producción de las diferentes variantes lingüísticas del español y del catalán de Mallorca. Las variables sociales analizadas son las de género, edad, nivel de instrucción, área de residencia, preferencia lingüística y tipo de bilingüismo (simultáneo o secuencial). Para este análisis, se realizan diferentes correlaciones con el análisis estadístico de Pearson (Chi cuadrado) a través del programa SPSS (Paquete Estadístico para Ciencias Sociales). Para conseguir los diferentes objetivos, se presentan los resultados obtenidos no solo a través de diferentes estudios sincrónicos sino también a través de un análisis diacrónico de textos antiguos en catalán y en español. Por un lado, el análisis sincrónico se compone de datos provenientes de noventa y seis entrevistas espontáneas (51 en español y 45 en catalán), así como datos de dos cuestionarios diferentes. El primer cuestionario es el que conocemos con el término de etnolingüístico, ya que es el que ha permitido que los participantes de esta tesis doctoral hayan sido clasificados dependiendo de su preferencia lingüística con respecto al español y al catalán. El segundo cuestionario se basa en datos estimulados centrados en los clíticos pronominales del catalán. De forma más concreta, este cuestionario presenta dos tareas distintas. Mientras que la primera se centra en juicios de gramaticalidad de estructuras con clíticos pronominales del catalán de Mallorca y del catalán central, la segunda tarea se basa en la producción de los mismos clíticos. Es decir, los hablantes debían escoger un alomorfo considerado peninsular (propio del catalán central) o no peninsular (propio del catalán insular). Por lo tanto, esta segunda tarea se basa en las preferencias lingüísticas de los hablantes. Por otro lado, el análisis diacrónico se centra en textos antiguos de las dos variedades lingüísticas del catalán (balear y central) datados entre los siglos XIII y XVII, a través del corpus CICA (Corpus Informatitzat del Català Antic, 2009; Torruella, 2009a, 2009b), así como en textos del español de Mallorca del siglo XVIII a través del Corpus Mallorca (Enrique-Arias, 2012, 2020). Los resultados confirman que no existe una convergencia total entre las dos lenguas que coexisten en la isla de Mallorca, a pesar de que se encuentran transferencias esporádicas que ocurren de manera bidireccional, es decir, no solo del español al catalán, sino también en sentido contrario. Además, las transferencias dependen de la preferencia lingüística de los hablantes, ya que los bilingües que prefieren el uso del catalán producen más transferencias en español, y lo mismo ocurre con los hablantes que prefieren el uso del español, quienes producen más transferencias en catalán. Por lo tanto, la mayoría de los bilingües de Mallorca no solo producen, sino que también aceptan las formas vernáculas (no peninsulares). También se confirma la inhibición del cambio lingüístico, dado que se observa que los clíticos pronominales de primera y segunda personas que se usan actualmente son los mismos que se usaban hace siglos en el catalán de Mallorca, sobre todo en el período anterior al siglo XVII, cuando el español empezó a ser más intenso en las Islas Baleares. Asimismo, estas formas arcaicas no solo son encontradas en el catalán balear, sino también en el catalán central. Por lo tanto, el paralelismo en las formas del español y del catalán de Mallorca ha permitido que no se produzca un cambio lingüístico como sí parece haber ocurrido en el catalán central. No obstante, la Marcación Diferenciada de Objeto en el español de Mallorca parece estar influenciada por los rasgos del catalán balear (explicado por Escandell-Vidal, 2009). Más específicamente, las estructuras en las que el OD [+humano] y [+definido] aparece dislocado a la izquierda o en su posición canónica presentan un uso opcional de la MDO. Sin embargo, los ODs que aparecen dislocados a la derecha siempre presentan esta marcación. El resultado más importante con respecto a estos descubrimientos es que son mujeres, bilingües simultáneas, las que omiten con mayor frecuencia la marcación del objeto. Así pues, esta tesis doctoral contribuye en el ámbito del bilingüismo y del contacto lingüístico, ya que ofrece el primer estudio sincrónico con adultos bilingües en español y catalán, centrado en los clíticos pronominales y en la MDO propios de las variedades del español y del catalán de Mallorca. En definitiva, esta investigación se basa en los resultados del contacto lingüístico, considerando la relación entre la adquisición de la lengua, la variación sincrónica y el cambio continuo de la lengua en el catalán y el español de Mallorca. Finalmente, cabe decir que esta tesis investiga la variación morfosintáctica en la producción de las variedades lingüísticas que se hablan en Mallorca para determinar en qué medida hay evidencia de variación o cambio en la lengua afectado por el bilingüismo y el contacto lingüístico.

[cat] Aquesta tesi doctoral examina els clítics pronominals del català i de l’espanyol de Mallorca, així com el Marcatge Diferencial d’Objecte (MDO) en l’espanyol de Mallorca. Més específicament, aquesta recerca se centra en tres fenòmens que constitueixen un continu entre l’ús dels clítics pronominals i l’ús del MDO. En primer lloc, els clítics pronominals s’examinen tenint en compte l’aparició d’al·lomorfs en contextos específics en relació amb el verb (sobretot en català), la qual cosa depèn també de la posició sintàctica que ocupen abans o després del verb (com a proclítics o enclítics). En segon lloc, els clítics pronominals de tercera persona que fan referència a objectes directes (OD) [+humà] i [+definit] són analitzats en estructures en les quals són duplicats per la corresponent frase nominal, en la que la presència del MDO apareix. De la mateixa forma, el MDO també s’analitza sense la presència de la duplicació del clític en la mateixa mena d’estructures. És rellevant afegir que aquesta recerca constitueix un estudi comparatiu amb dues perspectives diferents; és a dir, es realitzen dues comparacions centrades, d’una banda, en el contrast entre les varietats lingüístiques de Mallorca i de la Península (parlades a Barcelona) i, d’altra banda, en el contrast entre el català i l’espanyol de Mallorca, amb l’objectiu de verificar si existeix convergència entre aquestes dues varietats que conviuen a l’illa de Mallorca. Respecte als objectius que es persegueixen en aquesta tesi doctoral, el primer d’ells se centra en si el context bilingüe de Mallorca pot produir canvis lingüístics per la influència del contacte lingüístic o si el canvi lingüístic s’ha produït pel desenvolupament natural de la llengua en els fenòmens esmentats. El segon objectiu, relacionat amb el primer, se centra en si el canvi lingüístic pot haver-se vist accelerat o frenat a causa del contacte entre l’espanyol i el català a Mallorca seguint la proposta d’Enrique-Arias (2012), qui afirma que la presència d’estructures paral·leles pot afavorir la inhibició del canvi lingüístic. Finalment, el tercer objectiu persegueix concloure si les diferents variables socials dels participants poden influir en la producció de les diferents variants lingüístiques en l’espanyol i el català de Mallorca. Les variables socials analitzades són el gènere, l’edat, el nivell d’instrucció, l’àrea de residència, la preferència lingüística i el tipus de bilingüisme (simultani o seqüencial). Per a aquesta anàlisi, es realitzen diferents correlacions amb l’anàlisi estadística de Pearson (Chiquadrat) a través del programa de SPSS (Paquet Estadístic per a Ciències Socials). Per aconseguir els diferents objectius, es presenten els resultats obtinguts no sols a través de diferents estudis sincrònics, sinó també a través d’una anàlisi diacrònica de textos antics en català i en espanyol. D’una banda, l’anàlisi sincrònica es compon de dades provinents de noranta-sis entrevistes orals espontànies (51 en espanyol i 45 en català), així com dades de dos qüestionaris diferents. El primer qüestionari és el que coneixem amb el terme d’etnolingüístic, ja que és el que ha permès que els participants d’aquesta tesi doctoral hagin sigut classificats depenent de la seva preferència lingüística en situacions concretes respecte a l’espanyol i al català. El segon qüestionari es basa en dades estimulades relacionades amb els fenòmens analitzats en aquesta recerca. De forma més concreta, aquest qüestionari presenta dues tasques diferents. La primera se centra en judicis de gramaticalitat d’estructures amb clítics pronominals de primera i segona persona del català de Mallorca i del català central. La segona tasca es basa en la producció dels mateixos clítics, en la qual els parlants havien de triar un al·lomorf considerat peninsular (propi del català central) o no peninsular (propi del català insular); és a dir, aquesta segona tasca té com a finalitat comprovar quina és la preferència lingüística dels parlants en construccions en les quals han d’escollir una forma peninsular (pròpia del català central) o una forma vernacular (no peninsular). D’altra banda, l’anàlisi diacrònica se centra en textos antics de les dues varietats lingüístiques del català (balear i central) datats entre els segles XIII i XVII, a través del corpus CICA (Corpus Informatitzat del Català Antic, 2009), així com en textos de l’espanyol de Mallorca del segle XVIII del Corpus Mallorca (Enrique-Arias, 2012, 2020). Els resultats confirmen que no existeix una convergència total entre les dues llengües que coexisteixen a l’illa de Mallorca, a pesar que es troben transferències esporàdiques que es produeixen en les dues direccions; és a dir, no sols de l’espanyol al català, sinó també en sentit contrari. A més a més, les transferències depenen de la preferència lingüística dels parlants, per la qual cosa aquells que prefereixen l’ús del català produeixen més transferències en espanyol, mentre que els qui prefereixen l’ús de l’espanyol produeixen més transferències en català. Per tant, la majoria dels bilingües de Mallorca no sols produeixen, sinó també accepten les formes no peninsular a gran escala. També es confirma la inhibició del canvi lingüístic, atès que s’observa que els clítics pronominals de primera i segona persona que s’usen actualment són els mateixos que s’usaven fa segles en el català de Mallorca, sobretot en el període anterior al segle XVII, moment en el qual el contacte amb l’espanyol va començar a ser més intens a les Illes Balears. Així mateix, aquestes formes arcaiques no sols són trobades en el català balear, sinó també en el català central. Quant al MDO en l’espanyol de Mallorca, aquest fenomen sembla estar influenciat pels trets en l’ús d’aquest marcatge en el català balear (explicat per Escandell-Vidal, 2009). Més específicament, les estructures en les quals l’OD [+humà] i [+definit] apareix dislocat a l’esquerra o en la seva posició canònica presenten usos opcionals en l’emergència del MDO, però els ODs que apareixen dislocats a la dreta sempre presenten aquest marcatge. El resultat més important respecte a aquests descobriments és que són les dones, bilingües simultànies, les que ometen amb més freqüència el MDO. Així doncs, aquesta tesi doctoral contribueix en l’àmbit del bilingüisme i del contacte lingüístic oferint el primer estudi sincrònic amb adults bilingües en espanyol i català, centrat en els clítics pronominals i en el MDO propis de les varietats de l’espanyol i del català de Mallorca, comparat, a més, amb dades diacròniques (respecte a l’ús dels clítics). En definitiva, aquesta recerca es basa en els resultats del contacte lingüístic, considerant la relació entre l’adquisició de la llengua, la variació sincrònica i el canvi continu de la llengua en el català i l’espanyol de Mallorca. Finalment, cal dir que aquesta tesi investiga la variació morfosintàctica en la producció de les varietats lingüístiques que es parlen a Mallorca per a determinar en quina mesura hi ha evidència de variació o canvi en la llengua afectat pel bilingüisme i el contacte lingüístic.