[cat] Quan parlem d’aprenentatge filosòfic cal distingir entre el que significa ensenyar
filosofia i ensenyar a filosofar. Mentre el primer significat fa referència a un procés
de transmissió de sabers, el segon implica la reconstrucció dels sabers que es
disposen en funció d’allò que els altera: el pensament dels aprenents. Per tant,
ensenyar a filosofar implica donar lloc al lliure pensament de l’alumnat incentivant
i estimulant la irrupció del seu pensar filosòfic. L’objectiu d’aquest treball és
precisament el de presentar una didàctica filosòfica centrada en el pensament
nou que sorgeix sempre que entren en contacte les intel·ligències dels diferents
participants del fenomen educatiu; una pedagogia que s’ajusti a les necessitats
de la societat actual i que, alhora, promogui l’emancipació dels estudiants. Amb
aquest fi, el treball es desenvolupa en tres grans blocs. En el primer duem a
terme un anàlisi –a partir del diagnòstic de la modernitat líquida de Bauman–
d’aquelles característiques de la societat que afecten al context educatiu. En el
segon partim de la crítica que fa Rancière a l’educació tradicional i de la seva
proposta pedagògica emancipadora per a re-pensar l’educació actual a partir de
la relació que estableix entre el concepte d’emancipació i la igualtat de les
intel·ligències. Finalment –a partir de les tesis plantejades en els blocs anteriors–
proposem una didàctica filosòfica centrada en l’autonomia dels estudiants i en la
dimensió col·lectiva del procés d’ensenyament i aprenentatge.