Continguts donats en els tallers d'educació sexual en els instituts i l'opinió de la joventut respecte aquest

Abstract

[cat] Antecedents: l’educació sexual es una disciplina enfocada als joves per aconseguir un aprenentatge integral i responsable sobre temes relacionats amb la sexualitat humana. Tracta d’ensenyar a adquirir coneixements, estratègies, habilitats, actituds i valors per afrontar una vida sexual saludable i respectuosa. Des d’una esfera biopsicosocial del sexe, per entendre com les decisions donen lloc a situacions segures o de risc i com aquestes poden afectar a altres persones. Objectius: descriure els continguts oferts en els tallers d’educació sexual en els centres educatius, la metodologia emprada per el/la professional que ho imparteix i analitzar les opinions i les preferències dels adolescents que ho reben. Mètodes: revisió bibliogràfica de la literatura sobre l’educació sexual en els instituts d’Amèrica i Europa mitjançant, les bases de dades PubMed, IBECS, EBSCOHOST i Cochraneplus, i analitzant la informació proporcionada pels estudis elegits. Resultats: selecció de 22 articles per posterior estudi, la majoria són de disseny descriptiu transversal a través d’enquestes als joves. Discussió: La joventut necessita una sexualitat lliure de mites i falses creences i aquesta s’assoleix mitjançant una ES integral i positiva. Els adolescents prefereixen que aquesta sigui donada a l’escola per professionals que aportin informació verídica i no moralista. Les limitacions dels estudis són la falta d’extrapolabilitat a altres poblacions i la falta d’avaluació de coneixements de l’alumnat a mitjà-llarg termini. Falta evidència sobre les metodologies dels tallers més efectives, però es demostra que les infermeres són una figura apropiada. S’extreuen implicacions per a la professió infermera. Conclusió: és precís conscienciar a la població sobre la importància d´una sana sexualitat, començant per la joventut (part de la població més propensa a conductes de risc). Els joves tenen clar el que necessiten aprendre sobre salut sexual, és a dir, quins continguts volen incloure en els tallers. Opinen que l´educació sexual que reben és plena de carències, massa centrada en els aspectes negatius i ignorant els beneficis i com potenciar-los. Els professionals més adequats per realitzar els tallers són els sanitaris i educadors, el lloc més acceptat, l’escola.

[spa] Antecedentes: la educación sexual es una disciplina enfocada a los jóvenes para conseguir un aprendizaje integral y responsable sobre temas relacionados con la sexualidad humana. Se trata de enseñar a adquirir conocimientos, estrategias, habilidades, actitudes y valores para afrontar una vida sexual saludable y respetuosa. Desde una esfera biopsicosocial del sexo, para entender como las decisiones dan lugar a situaciones seguras o de riesgo y como estas pueden afectar a otras personas. Objetivos: describir los contenidos ofrecidos en los talleres de educación sexual en los centros educativos, la metodología usada por el/la profesional que lo impartan y analizar las opiniones y las preferencias de los adolescentes que reciben estos contenidos. Métodos: revisión bibliográfica de la literatura sobre la educación sexual en los institutos americanos y europeos mediante las bases de datos PubMed, IBECS, EBSCOHOST y Cochraneplus, y analizando la información proporcionada por los estudios elegidos. Resultados: selección de 22 artículos para un estudio posterior, la mayoría son de diseño descriptivo transversal a través de encuestas a los jóvenes. Discusión: la juventud necesita una sexualidad libre de mitos y falsas creencias y esta se logra mediante una ES integral y positiva. Los adolescentes prefieren que esta sea dada en la escuela por profesionales que aporten información verídica y no moralista. Las limitaciones de los estudios son la falta de extrapolabilidad en otras poblaciones y la falta de evaluación de conocimientos del alumnado a medio-largo plazo. Falta evidencia sobre las metodologías de los talleres más efectivas, pero se demuestra que las enfermeras son una figura apropiada. Se extraen implicaciones para la profesión enfermera. Conclusión: es preciso concienciar a la población sobre la importancia de una sexualidad sana, empezando por la juventud (parte de la población más propensa a conductas de riesgo). Los jóvenes tienen claro lo que necesitan aprender sobre salud sexual, es decir, que contenidos quieren incluir en los talleres. Opinan que la educación sexual que reciben está llena de carencias, demasiado centrada en los aspectos negativos, ignorando los beneficios y como potenciarlos. Los profesionales más adecuados para realizar los talleres son los sanitarios y educadores, el lugar más aceptado, la escuela.

[eng] Background: Sex education is a discipline focused on young people to achieve comprehensive and responsible learning on issues related to human sexuality. It is about teaching to acquire knowledge, strategies, skills, attitudes, and values to face a healthy and respectful sexual life. From the biopsychosocial model of sex, to understand how decisions give rise to sage or risky situations and how these can affect other people. Objectives: Describe the content offered in sex education workshops in educational centers, the methodology employed by the professional who imparts it and analyzes the opinions and preferences of the teenagers. Methods: Bibliographic review of literature on sexual education in American and European high schools through the databases PubMed, IBECS, EBSCOHOST and Cochraneplus, and analyzing the information provided by the chosen studies. Results: A total of 22 articles by subsequent study, most of them are transverse descriptive designed through surveys of young people. Discussion: Youth needs sexuality free of myths and false beliefs, and it is achieved through an integrated and positive sex education. Adolescents prefer it to be given to school by professionals who provide venomous and non-moralistic information. The limitations of the studies are the lack of extrapolability to other populations and the lack of evaluation of the knowledge of students to the medium-long term. There is no evidence about the methodologies of the most effective workshops, but nurses are shown to be an appropriate figure. Implications are extracted for the nursing profession. Conclusions: It is necessary to raise awareness of the importance of a healthy sexuality, starting with youth (part of the population most prone to risky behavior). It is clear to young people what they need to learn about sexual health, that is, what content they want to include in the workshops. They take the view that the sex education they receive is full of care, too focused on the negative aspects and ignoring the benefits and how to improve them. The most suitable professionals to do the workshops are sanitarians and educators, the most accepted place, the school.