Ejercicio físico como tratamiento no farmacológico en pacientes con trastorno de ansiedad

Show simple item record

dc.contributor Guillén Solà, Mireia
dc.contributor.author Batlle Sánchez, Elena
dc.date 2022
dc.date.accessioned 2022-02-24T11:09:48Z
dc.date.available 2022-02-24T11:09:48Z
dc.date.issued 2022-02-24
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/158044
dc.description.abstract [spa] En situaciones normales la ansiedad es una respuesta adaptativa que tienen las personas cuando se enfrentan a un miedo o amenaza, sin embargo, la aparición repetitiva de esta respuesta sin necesidad de que haya una amenaza convierte la ansiedad en un trastorno, siendo este el trastorno psiquiátrico mas común. A pesar de que ya exista tratamiento para los diferentes trastornos de ansiedad, la cronicidad de estos y la comorbilidad con otros trastornos plantea el uso de diferentes métodos, como el ejercicio físico, con el fin de disminuir los síntomas de la ansiedad. Objetivo: Analizar y conocer los beneficios del ejercicio físico en pacientes que sufren ansiedad Estrategia de búsqueda bibliográfica: Se ha realizado una búsqueda bibliográfica a través de bases de datos: PUBMED, SCIELO, Clinical Key Student, ScienceDirect mediante los descriptores Desc y Mesh. Tambien se ha realizado una búsqueda a través de la bibliografía de los artículos ya encontrados. Resultados: Se ha realizado una búsqueda bibliográfica de 20 artículos cuantitativos, los cuales comparaban los síntomas de ansiedad antes y después de la realización de ejercicio físico. Los artículos seleccionados coinciden en que el ejercicio físico influye en la mejoría de los síntomas de ansiedad. Los rangos de edades, tanto en los artículos seleccionados como en la encuesta, varían desde 14 hasta 70 años, además en los artículos seleccionados se observa una mayor prevalencia de ansiedad en mujeres. Discusión: Las limitaciones del estudio no permiten especificar que tipo de ejercicio físico es mas beneficioso para el trastorno de ansiedad, del mismo modo, tampoco es posible determinar que tipo de ansiedad se beneficia mas de la practica de ejercicio físico. Conclusión: La relación entre el ejercicio físico y el trastorno de ansiedad es bidireccional, los pacientes que sufren ansiedad tienden a realizar menos ejercicio físico. No obstante, los efectos del ejercicio físico sobre la ansiedad son positivos, con lo cual es importante informar a los pacientes sobre tales beneficios para así fomentar el uso de tratamientos alternativos. ca
dc.description.abstract [cat] Introducció: En situacions normals l’ansietat es una resposta adaptativa que tenen les persones quan s’han d’enfrontar a un a una amenaça, no obstant, l’aparició repetitiva d’aquesta resposta sense necessitat de que hi hagi una amenaça converteix l’ansietat en un trastorn, següent aquest el trastorn psiquiàtric més freqüent. Malgrat ja hi ha tractament per als diferents trastorns d’ansietat, lo cronicitat y la comorbiditat amb altres trastorns planteja l’ús de diferents mètodes, com l’exercici físic, amb la finalitat de reduir el símptomes de l’ansietat. Objectiu: Analitzar y conèixer els beneficis de l’exercici físic en pacients que pateixen ansietat Estratègia de recerca bibliogràfica: S’ha dut a terme una recerca bibliogràfica a traves de les bases de dades: PUBMED, SCIELO, Clinical Key Student, ScienceDirect, mitjançant els descriptors Decs y Mesh. També s’ha dut a terme un cerca a traves de la bibliografia del articles ja trobats Resultats: S’ha realitzat una recerca bibliogràfica de 20 articles quantitatius, els quals comparaven el símptomes d’ansietat abans y després de la realització d’exercici físic. Els articles seleccionats coincideixen en que l’exercici físic influeix en la millora dels símptomes d’ansietat. Els rangs d’edat, tant en el articles seleccionats com en l’enquesta, varien entre 14 y 70 anys, a més en els articles seleccionats s’observa una major prevalença d’ansietat en dones. Discussió: Les limitacions de l’estudi no permeten especificar quin tipus d’exercici físic es mes beneficiós per al trastorn d’ansietat, de la mateixa manera tampoc es possible determinar quin tipus d’ansietat es beneficia mes de la practica d’exercici físic. Conclusió: La relació entre l’exercici físic y el trastorn d’ansietat es bidireccional, els pacients que pateixen ansietat tendeixen a realitzar menys exercici físic. No obstant, els efectes de l’exercici físic damunt l’ansietat son positius, per lo tant es important informar al pacients sobre tals beneficis per així fomentar l’ús de tractaments alternatius. ca
dc.description.abstract [eng] Introduction: In normal situations anxiety is an adaptive response that people have when faced with a fear or threat, however, the repetitive occurrence of this response without the need for a threat turns anxiety into a disorder, this being the most common psychiatric disorder. Although there is already treatment for the different anxiety disorders, the chronicity of these and the comorbidity with other disorders raises the use of different methods, such as physical exercise, in order to reduce the symptoms of anxiety. Objective: To analyze and learn about the benefits of physical exercise in patients suffering from anxiety. Bibliographic search strategy: A bibliographic search was carried out through databases such as PUBMED, SCIELO, Clinical Key Student, ScienceDirect using the descriptors Desc and Mesh. A bibliographic search was also carried out through the bibliography of the articles already found. Results: A bibliographic search of 20 quantitative articles comparing anxiety symptoms before and after physical exercise was carried out. The selected articles agree that physical exercise has an influence on the improvement of anxiety symptoms. The age ranges, both in the selected articles and in the survey, vary from 14 to 70 years, and the selected articles show a higher prevalence of anxiety in women. Discussion: The limitations of the study do not allow us to specify which type of physical exercise is most beneficial for the anxiety disorder, nor is it possible to determine which type of anxiety benefits most from physical exercise because we have not found sufficient studies that take these characteristics into account and do not evaluate the type of physical exercise and the specific anxiety disorder. Conclusion: The relationship between physical exercise and anxiety disorder is bidirectional, patients suffering from anxiety tend to perform less physical exercise. Nevertheless, the effects of physical exercise on anxiety are positive, so it is important to inform patients about these benefits in order to encourage the use of alternative treatments. ca
dc.format application/pdf
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject 614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria ca
dc.subject.other Anxiety ca
dc.subject.other ansiedad ca
dc.subject.other anxiety disorder ca
dc.subject.other trastorno de ansiedad ca
dc.subject.other exercise ca
dc.subject.other ejercicio físico ca
dc.subject.other aerobic exercise ca
dc.subject.other ejercicio aeróbico ca
dc.title Ejercicio físico como tratamiento no farmacológico en pacientes con trastorno de ansiedad ca
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics