[spa] La promoción de la autonomía personal, se establece como elemento clave para garantizar el
envejecimiento activo. La familia es a menudo el sistema social encargado de atender a los
adultos mayores cuando estos no pueden valerse por sí mismos; proporciona vínculos
afectivos, relacionales y emocionales necesarios para garantizar el bienestar del adulto mayor.
Para garantizar la calidad de vida en el adulto mayor, se deberán considerar tanto las
atenciones a su salud, como las atenciones que faciliten el mantenimiento de la estabilidad
familiar. Es por ello, por lo que este sistema, requerirá de habilidades relacionales y sociales
que les permitan afrontar con éxito los cambios del envejecimiento; cambios que impactarán
sobre la convivencia, las relaciones entre sus miembros y sobre cada uno de los miembros en
sí.
Para apoyar a las personas y familias a que mantengan un papel activo en la promoción de
la autonomía y de la salud de sus miembros, se enfatizará en el empoderamiento, proceso por
el cual se alienta a desarrollar las habilidades de cuidado individual, familiar y social. En este
sentido, los estilos de afrontamiento adaptativo, han demostrado ser el motor de mejora de la
adaptabilidad a los cambios del envejecimiento, posibilitar la adecuada gestión de conflictos y
potenciar la resiliencia familiar.
Los programas de competencias familiares basados en la evidencia han demostrado ser una
estrategia eficaz y efectiva para desarrollar las habilidades de relación familiar promotoras de
la resiliencia. No obstante, entre los principales puntos débiles para la eficacia de la
implementación de este tipo de programas, se identifican las dificultades para mantener la
implicación familiar a lo largo del proceso; se refiere tanto a las dificultades para la captación
y retención familiar al inicio del proceso, para el mantenimiento del compromiso familiar a lo
largo de las sesiones y de las dificultades para salvar las barreras para la participación.
Esta tesis doctoral nace en el marco del Proyecto de Investigación “Validación del
Programa de Competencia Familiar Universal 10-14 en España (EDU2016-79235-R - I+D
relativa a las Ciencias Sociales financiada con FGU)”. La presente tesis doctoral se dirigió,
inicialmente a evaluar cuáles son las técnicas que dan mejores resultados de adherencia al
programa, en respuesta al objetivo 4 del Proyecto de Investigación que se operativiza en
“Evaluar la adherencia de las familias participantes, a lo largo de las sesiones que componen el
programa”.
Dado que la evidencia indica que el trabajo sobre las habilidades de comunicación,
habilidades sociales, las estrategias de afrontamiento familiar, las competencias en cuidadores
y adultos mayores relacionadas con los cuidados eficaces, la autoestima u autoeficacia, entre
otras destrezas sobre las que trabaja el Programa de Competencia Familiar, promueven la
autonomía y ayudan a prevenir las situaciones de dependencia, se decidió realizar una
adaptación de sus contenidos, pues el Programa de Competencia Familiar, se orienta a la
intervención socioeducativa con y entre progenitores y menores de edad. Hasta el momento no
se había definido una intervención socioeducativa que permitiera el trabajo preventivo de
potenciales dinámicas familiares disfuncionales vinculadas a la aparición de situaciones de
dependencia y cronicidad.
Las versiones anteriores del Programa de Competencia Familiar han demostrado su eficacia
a largo plazo en los principales factores que componen la dinámica familiar positiva
(resiliencia, comunicación, organización y cohesión familiar, disciplina positiva y otros
factores) (Orte et al., 2015) y dadas las variables sobre las que trabaja, las características -
práctica basada en la evidencia- y las evidencias siguientes:
1. La relación entre la carencia de apoyo social y familiar, de relaciones sociales, problemas
de comunicación y la influencia del entorno sobre los procesos de pérdida de autonomía y
aceleración del adelanto hacia formas de dependencia severa.
2. La carencia de garantía del derecho recogido al artículo 1 de la Ley 39/2006, de disponer
de recursos de promoción de autonomía y la carencia de atención a las recomendaciones
nacionales e internacionales en cuanto al envejecimiento activo.
Se procedió a adaptar el Programa de Competencia Familiar dados sus resultados probados
en la mejora de las estrategias de afrontamiento familiar, la mejora de las dinámicas familiares
y de los factores de protección tanto familiar como individual en cada uno de sus miembros.
El Programa de Competencia Familiar Universal-Auto se diseñó en torno a las mismas
herramientas y estructura que el Programa de Competencia Universal. Se tomó como
referencia el mismo objetivo genérico - trabajar sobre las pautas de comunicación y de relación
familiar-, aunque con un objetivo final diferente: lograr promover las dinámicas familiares que
permitan un funcionamiento óptimo de cada uno de sus miembros, en su caso, para promover
el envejecimiento activo.
Mediante un conjunto de intervenciones socioeducativas aplicadas en el ámbito familiar, se
promueve la permanencia de la persona en situación de dependencia en su entorno familiar
bajo condiciones de bienestar y calidad de vida. Además, se refuerzan las medidas de
prevención primaria y secundaria de las situaciones de dependencia al dirigirse a familias con
adultos mayores sin dependencia o con síntomas incipientes de la misma.
Se diseñó el programa y sus materiales, se formó a un conjunto de trabajadoras sociales del
Plan Individual de Atención (PIA) de la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de
Promoció de l’Autonomia Personal de la Direcció General de Dependència del Govern
Balear, para su implementación y se aplicó, en 2019 sobre una muestra de 75 familias de
diferentes espacios territoriales de Palma de Mallorca. Se inició un segundo pilotaje en 2020,
nuevamente sobre una muestra de 75 familias, que tuvo que verse interrumpido a raíz de la
declaración del estado de alarma por la COVID-19, el 14 de marzo de 2020.
El estudio contó con un diseño cuasi-experimental con evaluaciones pre-post de los
participantes en el programa. Los instrumentos de medición de los efectos del programa sobre
las familias objeto de estudio e intervención, se realizó mediante cuestionarios validados para
su aplicación sobre dicha población. Se adaptaron a las características de la población objeto
de investigación y, previo al inicio del programa se informó a los participantes sobre sus
derechos y se les facilitó una hoja de consentimiento informado.
Específicamente los instrumentos fueron: el Cuestionario de Pfeiffer, para identificar los
síntomas de demencia no diagnosticados en cribaje inicial, la Escala de Recursos Sociales
(OARS), para evaluar los niveles de apoyo social, el Cuestionario de Función Familiar
(APGAR) para evaluar la dinámica y funcionamiento familiar, el Cuestionario de Calidad de
Vida en la Vejez en los Diferentes Contextos, para evaluar los niveles de calidad de vida de las
personas mayores participantes, la Escala de Depresión Geriátrica – Test de Yesavage, para
evaluar los niveles de depresión en adultos mayores, los Cuestionarios de satisfacción de
participantes, para evaluar el nivel de satisfacción de las familias con los contenidos,
formadores y resultados del programa y el Cuestionario de evaluación y seguimiento para que
las formadoras pudieran evaluar la idoneidad de los contenidos del programa para su
implementación y evolución de los participantes en cada una de las sesiones.
Se rediseñaron los instrumentos de evaluación, preparando un único cuestionario con las
principales informaciones y escalas de evaluación de resultados, adaptando las informaciones a
sus destinatarios y con las medidas de evaluación pertinentes para cada colectivo de
evaluación, formando un cuestionario para familiares, uno para adultos mayores, un
cuestionario de evaluación de progreso de los participantes, un cuestionario de evaluación de
las sesiones de las familias, un cuestionario para evaluar las sesiones de cuidadoras, otro para
la evaluación de las sesiones de adultos mayores y un cuestionario de satisfacción.
El análisis de los datos cuantitativos se centró en los resultados de los factores y escalas
considerados para cada uno de los instrumentos, de acuerdo con las hipótesis de la
investigación. El análisis se realizó con SPSS 25. Se realizó un análisis descriptivo de cada una
de las escalas consideradas, de acuerdo con los protocolos establecidos por instrumento,
estableciendo los resultados grupales y diferenciando los resultados por variable. Se realizó un
análisis de diferencias de medias (t-test) y pruebas no paramétricas (U de Mann- Whitney),
comprobando diferencias (pre-post, entre grupo cuasi-experimental y control y la variable sexo
mediante comprobaciones basadas en el análisis de varianza: MANOVA), reproduciendo la
secuencia de análisis para cada una de las etapas de toma de datos.
Por otro lado, se analizaron los resultados de las estrategias de captación, identificadas en
las revisiones sistemáticas y aplicadas en el primer pilotaje de PCF-Auto, el análisis de la
adherencia, mediante el control de la asistencia y la participación, analizando el seguimiento
de las indicaciones y recursos conductuales introducidos por el programa, mediante el
seguimiento de las recomendaciones por parte de los participantes a corto y medio plazo, se
analizó la fidelidad de las formadoras en la aplicación del programa, y se analizó la valoración
del programa y la satisfacción participante. Se contrastaron las hipótesis iniciales por medio
del estudio de las variables dependientes, según el resto de variables consideradas, realizando
un estudio individual y relacional de las variables explicativas.
Los resultados muestran la consecución adecuada de la validación del contenido del
programa, aunque se requieren ciertas modificaciones identificadas en las evaluaciones.
La evaluación de la eficacia del programa en la evitación o retraso de riesgos muestra ser
positiva en las diferentes áreas de relación evaluadas, aunque estadísticamente significativa
(p<0.05) en algunas de ellas. En relación a la eficacia del programa en el desarrollo de
competencias familiares y de relación social, se identifica también una mejora estadísticamente
significativa en las escalas APGAR y OARS relativas a la relación y apoyo social.
Se observan mejoras en los resultados de la escala de cohesión familiar, aunque se requiere
la ampliación de los tiempos en los que se imparten los contenidos de la sesión 3 para mejorar
la asimilación de los contenidos relativos a la cohesión familiar. También se identifica una
mejora de los recursos de afrontamiento familiar, fundamentales para mejorar la autonomía de
sus miembros. Estos resultados son evaluados por la escala de resiliencia, la cual muestra
cambios estadísticamente significativos (p<0.05).
Los resultados de la adherencia no fueron positivos dado que se perdió aproximadamente el
50% de la muestra tras la primera sesión. Es probable que como se indican entre los cambios
recomendados por los formadores, se requiera que las Trabajadoras Sociales citen a domicilio
a los potenciales participantes para facilitar los cuestionarios previamente a dar inicio al
programa. En la primera sesión los participantes mostraron síntomas de cansancio al tener que
rellenar los cuestionarios de evaluación pre, requiriendo aproximadamente 1 hora para
realizarlos. Muchos de ellos mostraban carencia de destrezas de lectura y escritura y requerían
que los formadores dedicaran un tiempo exclusivo para cada uno de los participantes, lo que
supuso problemas luego para poder dar exitosamente los contenidos necesarios a impartir en la
sesión 0.
Otro problema identificado en cuanto a la citación telefónica fue el hecho de cometer
errores en la captación. En la sesión 0 se identificaron perfiles de personas que no cumplían
con las características inicialmente previstas y necesarias para el adecuado aprovechamiento de
los contenidos del programa (personas que habían desarrollado síntomas suficientemente
importantes de demencia como para suponer una limitación en la adquisición de contenidos,
personas con problemas de hipoacusia que requerían de un formador constantemente a su lado
para captar las pautas del formador y que mostraban dificultades para interactuar con el resto
de participantes…). Luego y como era de esperar, hubo un cierto volumen de bajas que se
vincularon al empeoramiento de los síntomas de salud y/o a hospitalizaciones.
La implicación y participación mostró ser positiva en los resultados de evaluación por
participante. De facto, tras la sesión 0 se mantuvieron la casi totalidad de las familias
participantes hasta el final de la aplicación del programa. La mayor parte de participantes
pidieron una segunda versión de PCF-U-Auto por los resultados que identificaron en sus
hogares y familias. Los centros residenciales pidieron adaptar el programa a las necesidades de
las residencias para poder disponer del programa en un futuro.
La evaluación de la adherencia, mostró la necesidad de implementar estrategias para
incentivar la realización de las prácticas para casa, dado que constituyen una parte importante
de la asimilación de contenidos del programa. Los resultados de satisfacción mostraron ser
muy positivos.
En esta tesis doctoral, se definieron las técnicas de implicación familiar aplicadas en
intervenciones familiares de prevención de riesgos. Los resultados de las revisiones
sistemáticas indicaron la necesidad de considerar técnicas de implicación relativas a las
familias, al formador, al programa y a la organización, para garantizar la eficacia de los
resultados de los programas familiares, en relación a la participación y mantenimiento de las
familias a lo largo de las sesiones de los programas. Estos resultados se demuestran en las dos
primeras revisiones sistemáticas publicadas en Octaedro y en Social Work and Social Sciences
Review.
Por otro lado, se adaptó el Programa de Competencia Familiar, en su versión universal, a las
necesidades de las familias con adultos mayores, con el objetivo de promover su autonomía,
envejecimiento activo y calidad de vida. Para la adaptación, se realizó, previamente, un estudio
observacional descriptivo, dirigido a definir las variables sociodemográficas, de salud, de
apoyo social, de dependencia y las relativas a la interacción entre cuidador-adulto mayor.
Se aplicó el análisis de conglomerados para definir los perfiles de la población dependiente
y adaptar el diseño del programa conforme a las necesidades definidas en el estudio.
Paralelamente, se realizó un vaciado de planes, programas, protocolos, guías y documentos
oficiales de las diferentes autonomías españolas y de los principales entes internacionales en
materia de envejecimiento y dependencia, para identificar (1) las variables familiares que
promueven la autonomía (2) medidas de promoción de autonomía implementadas. Una vez,
definido (1) el perfil de adultos mayores con dependencia, (2) las variables familiares que
inciden sobre la autonomía de los adultos mayores y (3) las medidas de promoción de
autonomía implementadas, se diseño el Programa de Competencia Familiar-Auto y se procedió
a realizar un primer pilotaje.
En cuanto al procedimiento seguido para el pilotaje, un total de 16 trabajadoras sociales de la
Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència y de Promoció de l’Autonomia Personal de les
Illes Balears - Direcció General de Dependència fueron formadas (10h.) por profesorado de la
Universidad en los contenidos –fundamentación teórica y práctica- del PCF-U-Auto. Durante
dos semanas, se seleccionaron un conjunto de personas beneficiarias de la Prestación
Económica para Cuidados en el Entorno Familiar (PECEF) del Gobierno Balear, por parte de
las Trabajadoras Sociales de referencia habilitadas para aplicar el PCF-U-Auto; el principal
requisito de cribado fue que hubieran recibido la valoración de Grado I dentro de los 6 meses
inmediatamente anteriores a la selección.
El objetivo era evitar incluir en la muestra a personas cuyas valoraciones requirieran de
actualización al haber contraído más síntomas de dependencia. La muestra por el pilotaje se
constituyó de 5 grupos de ±15 familias por grupo: un grupo en Manacor, uno en Inca y tres en
Palma –Santa Catalina/Son Espanyolet, Ciutat Antiga y Son Cladera- conformando una muestra
inicial de 75 familias. Del análisis de un primer pilotaje, se identificó como determinados
factores sociales y familiares incluyen, de manera significativa, (p ≤ 0.05) sobre las situaciones
de dependencia, permitiendo delimitar propuestas de intervención para aplicar en el Programa
de Competencia Familiar-Auto.
Destacaron los cambios significativos en la dinámica familiar (funcionalidad familiar
(APGAR), t = -2,426, p = 0,018*, d = 0,307; resiliencia familiar, t = -2,283, p = 0,026*, d =
1,007) y los cambios significativos en los adultos mayores (recursos sociales (OARS): t = -
2,032, p = 0,046*, d = 0,445; valoración situación social: p = 0,055*; valoración relaciones
sociales: p ≤ 0,05 en relación con los nietos y con los vecinos).
Conclusivamente, queda demostrada la efectividad del PCF-Auto en la respuesta a la
necesidad de medidas de promoción de autonomía y de envejecimiento activo en adultos
mayores, indicada por los principales entes nacionales e internacionales, leyes y estudios sobre
envejecimiento y dependencia. El PCF-Auto confirma su validez como herramienta preventiva
de situaciones de dependencia mediante el trabajo sobre el ámbito familiar.
[cat] La promoció de l'autonomia personal, s'estableix com a element clau per a garantir
l'envelliment actiu. La família és sovint el sistema social encarregat d'atendre als adults majors
quan aquests no poden valer-se per si mateixos; proporciona vincles afectius, relacionals i
emocionals necessaris per a garantir el benestar de l'adult major.
Per a garantir la qualitat de vida en l'adult major, s'hauran de considerar tant les atencions a
la seva salut, com les atencions que facilitin el manteniment de l'estabilitat familiar. És per
això, per la qual cosa aquest sistema, requerirà d'habilitats relacionals i socials que els
permetin afrontar amb èxit els canvis de l'envelliment; canvis que impactaran sobre la
convivència, les relacions entre els seus membres i sobre cadascun dels membres en si.
Per a fer costat a les persones i famílies al fet que mantinguin un paper actiu en la promoció
de l'autonomia i de la salut dels seus membres, s'emfatitzarà en l'apoderament, procés pel qual
s'encoratja a desenvolupar les habilitats de cura individual, familiar i social. En aquest sentit,
els estils d'afrontament adaptatiu, han demostrat ser el motor de millora de l'adaptabilitat als
canvis de l'envelliment, possibilitar l'adequada gestió de conflictes i potenciar la resiliència
familiar.
Els programes de competències familiars basats en l'evidència han demostrat ser una
estratègia eficaç i efectiva per a desenvolupar les habilitats de relació familiar promotores de la
resiliència. No obstant això, entre els principals punts febles per a l'eficàcia de la
implementació d'aquesta mena de programes, s'identifiquen les dificultats per a mantenir la
implicació familiar al llarg del procés; es refereix tant a les dificultats per a la captació i
retenció familiar a l'inici del procés, per al manteniment del compromís familiar al llarg de les
sessions i de les dificultats per a salvar les barreres per a la participació.
Aquesta tesi doctoral neix en el marc del Projecte de Recerca “Validació del Programa de
Competència Familiar Universal 10-14 a Espanya (EDU2016-79235-R - I+D relativa a les
Ciències Socials finançada amb FGU)”. La present tesi doctoral es va dirigir, inicialment a
avaluar quines són les tècniques que donen millors resultats d'adherència al programa, en
resposta a l'objectiu 4 del Projecte de Recerca que s’operativiza en “Avaluar l'adherència de les
famílies participants, al llarg de les sessions que componen el programa”.
Atès que l'evidència indica que el treball sobre les habilitats de comunicació, habilitats
socials, les estratègies d'afrontament familiar, les competències en cuidadors i adults majors
relacionades amb les cures eficaces, l'autoestima o autoeficàcia, entre altres destreses sobre les
quals treballa el Programa de Competència Familiar, promouen l'autonomia i ajuden a prevenir
les situacions de dependència, es va decidir realitzar una adaptació dels seus continguts, perquè
el Programa de Competència Familiar, s'orienta a la intervenció socioeducativa amb i entre
progenitors i menors d'edat. Fins al moment no s'havia definit una intervenció socioeducativa
que permetés el treball preventiu de potencials dinàmiques familiars disfuncionals vinculades a
l'aparició de situacions de dependència i cronicitat.
Les versions anteriors del Programa de Competència Familiar han demostrat la seva
eficàcia a llarg termini en els principals factors que componen la dinàmica familiar positiva
(resiliència, comunicació, organització i cohesió familiar, disciplina positiva i altres factors)
(Orte et al., 2015) i donades les variables sobre les quals treballa, les característiques -pràctica
basada en l'evidència- i les evidències següents:
1. La relació entre la manca de suport social i familiar, de relacions socials, problemes
de comunicació i la influència de l'entorn sobre els processos de pèrdua d'autonomia
i acceleració de l'avançament cap a formes de dependència severa.
2. La manca de garantia del dret recollit a l'article 1 de la Llei 39/2006, de disposar de
recursos de promoció d'autonomia i la manca d'atenció a les recomanacions
nacionals i internacionals quant a d'envelliment actiu.
Es va procedir a adaptar el Programa de Competència Familiar donats els seus resultats
provats en la millora de les estratègies d'afrontament familiar, la millora de les dinàmiques
familiars i dels factors de protecció tant familiar com individual en cadascun dels seus
membres.
El Programa de Competència Familiar Universal-Auto es va dissenyar entorn de les
mateixes eines i estructura que el Programa de Competència Universal. Es va prendre com a
referència el mateix objectiu genèric - treballar sobre les pautes de comunicació i de relació
familiar-, encara que amb un objectiu final diferent: aconseguir promoure les dinàmiques
familiars que permetin un funcionament òptim de cadascun dels seus membres, en el seu cas,
per a promoure l'envelliment actiu.
Mitjançant un conjunt d'intervencions socioeducatives aplicades en l'àmbit familiar, es
promou la permanència de la persona en situació de dependència en el seu entorn familiar baix
condicions de benestar i qualitat de vida. A més, es reforcen les mesures de prevenció primària
i secundària de les situacions de dependència en dirigir-se a famílies amb adults majors sense
dependència o amb símptomes incipients d'aquesta.
Es va dissenyar el programa i els seus materials, es va formar a un conjunt de treballadores
socials del Pla Individual d'Atenció (PIA) de la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència
i de Promoció de l’Autonomia Personal de la Direcció General de Dependència del Govern
Balear, per a la seva implementació i es va aplicar, en 2019 sobre una mostra de 75 famílies de
diferents espais territorials de Palma. Es va iniciar un segon pilotatge en 2020, novament sobre
una mostra de 75 famílies, que va haver de veure's interromput arran de la declaració de l'estat
d'alarma per la COVID-19, el 14 de març de 2020.
L'estudi va comptar amb un disseny quasiexperimental amb avaluacions pre-post dels
participants en el programa. Els instruments de mesurament dels efectes del programa sobre
les famílies objecte d'estudi i intervenció, es va realitzar mitjançant qüestionaris validats per a
la seva aplicació sobre aquesta població. Es van adaptar a les característiques de la població
objecte de recerca i, previ a l'inici del programa es va informar els participants sobre els seus
drets i se'ls va facilitar una fulla de consentiment informat.
Específicament els instruments van ser: el Qüestionari de Pfeiffer, per a identificar els
símptomes de demència no diagnosticats en cribratge inicial, l'Escala de Recursos Socials
(OARS), per a avaluar els nivells de suport social, el Qüestionari de Funció Familiar
(APGAR) per a avaluar la dinàmica i funcionament familiar, el Qüestionari de Qualitat de
Vida en la Vellesa en els Diferents Contextos, per a avaluar els nivells de qualitat de vida de
les persones majors participants, l'Escala de Depressió Geriàtrica – Test de Yesavage, per a
avaluar els nivells de depressió en adults majors, els Qüestionaris de satisfacció de
participants, per a avaluar el nivell de satisfacció de les famílies amb els continguts, formadors
i resultats del programa i el Qüestionari d'avaluació i seguiment perquè les formadores
poguessin avaluar la idoneïtat dels continguts del programa per a la seva implementació i
evolució dels participants en cadascuna de les sessions.
Es van redissenyar els instruments d'avaluació, preparant un únic qüestionari amb les
principals informacions i escales d'avaluació de resultats, adaptant les informacions als seus
destinataris i amb les mesures d'avaluació pertinents per a cada col·lectiu d'avaluació, formant
un qüestionari per a familiars, un per a adults majors, un qüestionari d'avaluació de progrés
dels participants, un qüestionari d'avaluació de les sessions de les famílies, un qüestionari per a
avaluar les sessions de cuidadores, un altre per a l'avaluació de les sessions d'adults majors i un
qüestionari de satisfacció.
L'anàlisi de les dades quantitatives es va centrar en els resultats dels factors i escales
considerats per a cadascun dels instruments, d'acord amb les hipòtesis de la recerca. L'anàlisi
es va realitzar amb SPSS 25. Es va realitzar una anàlisi descriptiva de cadascuna de les escales
considerades, d'acord amb els protocols establerts per instrument, establint els resultats grupals
i diferenciant els resultats per variable. Es va realitzar una anàlisi de diferències de mitjanes (ttest)
i proves no paramètriques (O de Mann- Whitney), comprovant diferències (pre-post, entre
grup quasiexperimental i control i la variable sexe mitjançant comprovacions basades en
l'anàlisi de variància: MANOVA), reproduint la seqüència d'anàlisi per a cadascuna de les
etapes de presa de dades.
D'altra banda, es van analitzar els resultats de les estratègies de captació, identificades en
les revisions sistemàtiques i aplicades en el primer pilotatge de PCF-Auto, l'anàlisi de
l'adherència, mitjançant el control de l'assistència i la participació, analitzant el seguiment de
les indicacions i recursos conductuals introduïts pel programa, mitjançant el seguiment de les
recomanacions per part dels participants a curt i mitjà termini, es va analitzar la fidelitat de les
formadores en l'aplicació del programa, i es va analitzar la valoració del programa i la
satisfacció participant. Es van contrastar les hipòtesis inicials per mitjà de l'estudi de les
variables dependents, segons la resta de variables considerades, realitzant un estudi individual i
relacional de les variables explicatives.
Els resultats mostren la consecució adequada de la validació del contingut del programa,
encara que es requereixen unes certes modificacions identificades en les avaluacions.
L'avaluació de l'eficàcia del programa en l'evitació o retard de riscos mostra ser positiva en les
diferents àrees de relació avaluades, encara que estadísticament significativa (p < 0.05) en
algunes d'elles. En relació a l'eficàcia del programa en el desenvolupament de competències
familiars i de relació social, s'identifica també una millora estadísticament significativa en les
escales APGAR i OARS relatives a la relació i suport social.
S'observen millores en els resultats de l'escala de cohesió familiar, encara que es requereix
l'ampliació dels temps en els quals s'imparteixen els continguts de la sessió 3 per a millorar
l'assimilació dels continguts relatius a la cohesió familiar. També s'identifica una millora dels
recursos d'afrontament familiar, fonamentals per a millorar l'autonomia dels seus membres.
Aquests resultats són avaluats per l'escala de resiliència, la qual mostra canvis estadísticament
significatius (p < 0.05).
Els resultats de l'adherència no van ser positius atès que es va perdre aproximadament el
50% de la mostra després de la primera sessió. És probable que com s'indiquen entre els canvis
recomanats pels formadors, es requereixi que les Treballadores Socials citin a domicili als
potencials participants per a facilitar els qüestionaris prèviament a donar inici al programa. En
la primera sessió els participants van mostrar símptomes de cansament en haver d'emplenar els
qüestionaris d'avaluació pre, requerint aproximadament 1 hora per a realitzar-los.
Molts d'ells mostraven manca de destreses de lectura i escriptura i requerien que els
formadors dediquessin un temps exclusiu per a cadascun dels participants, la qual cosa va
suposar problemes després per a poder donar reeixidament els continguts necessaris a impartir
en la sessió 0. Un altre problema identificat quant a la citació telefònica va ser el fet de
cometre errors en la captació. En la sessió 0 es van identificar perfils de persones que no
complien amb les característiques inicialment previstes i necessàries per a l'adequat
aprofitament dels continguts del programa (persones que havien desenvolupat símptomes prou
importants de demència com per a suposar una limitació en l'adquisició de continguts,
persones amb problemes d'hipoacúsia que requerien d'un formador constantment al seu costat
per a captar les pautes del formador i que mostraven dificultats per a interactuar amb la resta
de participants…).
Després, i com era d'esperar, va haver-hi un cert volum de baixes que es van vincular a
l'empitjorament dels símptomes de salut i/o a hospitalitzacions. La implicació i participació va
mostrar ser positiva en els resultats d'avaluació per participant. De fet, després de la sessió 0 es
van mantenir la gairebé totalitat de les famílies participants fins al final de l'aplicació del
programa. La major part de participants van demanar una segona versió de PCF-Auto pels
resultats que van identificar en les seves llars i famílies. Els centres residencials van demanar
adaptar el programa a les necessitats de les residències per a poder disposar del programa en
un futur. L'avaluació de l'adherència, va mostrar la necessitat d'implementar estratègies per a
incentivar la realització de les pràctiques per a casa, atès que constitueixen una part important
de l'assimilació de continguts del programa. Els resultats de satisfacció van mostrar ser molt
positius.
En aquesta tesi doctoral, es van definir les tècniques d'implicació familiar aplicades en
intervencions familiars de prevenció de riscos. Els resultats de les revisions sistemàtiques van
indicar la necessitat de considerar tècniques d'implicació relatives a les famílies, al formador,
al programa i a l'organització, per a garantir l'eficàcia dels resultats dels programes familiars,
en relació a la participació i manteniment de les famílies al llarg de les sessions dels
programes. Aquests resultats es demostren en les dues primeres revisions sistemàtiques
publicades en Octaedro i en Social Work and Social Sciences Review.
D'altra banda, es va adaptar el Programa de Competència Familiar, en la seva versió
universal, a les necessitats de les famílies amb adults majors, amb l'objectiu de promoure la
seva autonomia, envelliment actiu i qualitat de vida. Per a l'adaptació, es va realitzar,
prèviament, un estudi observacional descriptiu, dirigit a definir les variables
sociodemogràfiques, de salut, de suport social, de dependència i les relatives a la interacció
entre cuidador-adult major. Es va aplicar l'anàlisi de conglomerats per a definir els perfils de la
població dependent i adaptar el disseny del programa conforme a les necessitats definides en
l'estudi.
Paral·lelament, es va realitzar un buidatge de plans, programes, protocols, guies i
documents oficials de les diferents autonomies espanyoles i dels principals ens internacionals
en matèria d'envelliment i dependència, per a identificar (1) les variables familiars que
promouen l'autonomia (2) mesures de promoció d'autonomia implementades. Una vegada,
definit (1) el perfil d'adults majors amb dependència, (2) les variables familiars que incideixen
sobre l'autonomia dels adults majors i (3) les mesures de promoció d'autonomia
implementades, es dissenyo el Programa de Competència Familiar-Auto i es va procedir a
realitzar un primer pilotatge.
Quant al procediment seguit per al pilotatge, un total de 16 treballadores socials de la
Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal dels
Illes Balears - Direcció General de Dependència van ser formades (10h.) per professorat de la
Universitat en els continguts –fonamentació teòrica i pràctica- del PCF-Auto. Durant dues
setmanes, es van seleccionar un conjunt de persones beneficiàries de la Prestació Econòmica
per a Cures en l'Entorn Familiar (PECEF) del Govern Balear, per part de les Treballadores
Socials de referència habilitades per a aplicar el PCF-Auto; el principal requisit de garbellat va
ser que haguessin rebut la valoració de Grau I dins dels 6 mesos immediatament anteriors a la
selecció.
L'objectiu era evitar incloure en la mostra a persones les valoracions de les quals
requerissin d'actualització en haver contret més símptomes de dependència. La mostra pel
pilotatge es va constituir de 5 grups de ±15 famílies per grup: un grup a Manacor, un a Inca i
tres a Palma –Santa Catalina/Son Espanyolet, Ciutat Antiga i Son Cladera- conformant una
mostra inicial de 75 famílies. De l'anàlisi d'un primer pilotatge, es va identificar com
determinats factors socials i familiars inclouen, de manera significativa, (p ≤ 0.05) sobre les
situacions de dependència, permetent delimitar propostes d'intervenció per a aplicar en el
Programa de Competència Familiar-Auto.
Van destacar els canvis significatius en la dinàmica familiar (funcionalitat familiar
(APGAR), t = -2,426, p = 0,018*, d = ,307; resiliència familiar, t = -2,283, p = 0,026*, d =
1,007) i els canvis significatius en els adults majors (recursos socials (*OARS): t = -2,032, p =
0,046*, d = ,445; valoració situació social: p = 0,055*; valoració relacions socials: p ≤ 0,05 en
relació amb els néts i amb els veïns).
Conclusivament, queda demostrada l'efectivitat del PCF-Auto en la resposta a la necessitat
de mesures de promoció d'autonomia i d'envelliment actiu en adults majors, indicada pels
principals ens nacionals i internacionals, lleis i estudis sobre envelliment i dependència. El
PCF-Auto confirma la seva validesa com a eina preventiva de situacions de dependència
mitjançant el treball sobre l'àmbit familiar.
[eng] The promotion of personal autonomy is established as a key element to guarantee active
aging. The family is often the social system in charge of caring for older adults when they are
unable to fend for themselves; provides affective, relational and emotional bonds necessary to
guarantee the well-being of the elderly.
To guarantee the quality of life in the elderly, both health care should be considered, as well
as care that facilitates the maintenance of family stability. That is why this system will require
relational and social skills that allow them to successfully face the changes of aging; changes
that will impact on coexistence, the relationships between its members and on each of the
members themselves.
To support individuals and families to maintain an active role in promoting the autonomy
and health of their members, emphasis will be placed on empowerment, a process by which
individual, family and social care skills are encouraged. In this sense, adaptive coping styles
have proven to be the engine for improving adaptability to aging changes, enabling proper
conflict management and enhancing family resilience.
Evidence-based family competencies programs have proven to be an efficient and effective
strategy for developing resilience-promoting family relationship skills. However, among the
main weaknesses for the effectiveness of the implementation of this type of programs, the
difficulties to maintain family involvement throughout the process are identified; It refers both
to the difficulties for family recruitment and retention at the beginning of the process, for the
maintenance of family commitment throughout the sessions and the difficulties to overcome
the barriers to participation.
This doctoral thesis was born within the framework of the Research Project “Validation of
the 10-14 Universal Family Competence Program in Spain (EDU2016-79235-R - R&D related
to Social Sciences financed with FGU)”. This doctoral thesis was initially aimed at evaluating
which are the techniques that give the best results of adherence to the program, in response to
objective 4 of the Research Project that is operationalized in "Evaluating the adherence of
participating families, throughout the sessions that make up the program”.
Since the evidence indicates that the work on communication skills, social skills, family
coping strategies, skills in caregivers and older adults related to effective care, self-esteem or
self-efficacy, among other skills that the Program works on of Family Competence, promote
autonomy and help prevent dependency situations, it was decided to adapt its contents, since
the Family Competence Program is oriented towards socio-educational intervention with and
between parents and minors. Until now, a socio-educational intervention had not been defined
that would allow the preventive work of potential dysfunctional family dynamics linked to the
appearance of situations of dependency and chronicity.
Previous versions of the Family Competence Program have demonstrated its long-term
effectiveness in the main factors that make up positive family dynamics (resilience,
communication, family organization and cohesion, positive discipline and other factors) (Orte
et al., 2015) and given the variables on which it works, the characteristics - evidence-based
practice - and the following evidence:
1. The relationship between the lack of social and family support, social relationships,
communication problems and the influence of the environment on the processes of loss
of autonomy and acceleration of progress towards forms of severe dependency.
2. The lack of guarantee of the right included in article 1 of Law 39/2006, to have
resources to promote autonomy and the lack of attention to national and international
recommendations regarding active aging.
We proceeded to adapt the Family Competence Program given its proven results in
improving family coping strategies, improving family dynamics and both family and
individual protection factors in each of its members.
The Universal-Auto Family Competence Program was designed around the same tools and
structure as the Universal Competence Program. The same generic objective was taken as a
reference - to work on communication and family relationship patterns - although with a
different final objective: to promote family dynamics that allow an optimal functioning of each
of its members, where appropriate, to promote active aging.
Through a set of socio-educational interventions applied in the family environment, the
permanence of the person in a situation of dependency in their family environment is promoted
under conditions of well-being and quality of life. In addition, primary and secondary
prevention measures for dependency situations are reinforced by targeting families with older
adults without dependency or with incipient symptoms of it.
The program and its materials were designed, a group of social workers from the Individual
Care Plan (PIA) of the Fundació d'Atenció i Suport a Dependencia i de Promoció de
l'Autonomia Personal of the General Directorate of Dependency of the Govern Balear, for its
implementation and it was applied, in 2019 on a sample of 75 families from different territorial
areas of Palma de Mallorca. A second pilot was started in 2020, again on a sample of 75
families, which had to be interrupted as a result of the declaration of the state of alarm by
COVID-19, on March 14, 2020. The study had a quasi-experimental design with pre-post
evaluations of the participants in the program.
The tools for measuring the effects of the program on the families under intervention were
carried out using validated questionnaires for their application on said population. They were
adapted to the characteristics of the population under investigation and, prior to the start,
participants were informed about their rights and provided with an informed consent form.
Specifically, the instruments were: the Pfeiffer Questionnaire, to identify the symptoms of
dementia not diagnosed in the initial screening, the Social Resources Scale (OARS), to
evaluate the levels of social support, the Family Function Questionnaire (APGAR) to evaluate
the dynamics and family functioning, the Questionnaire of Quality of Life in Old Age in
Different Contexts, to evaluate the levels of quality of life of the elderly participants, the
Geriatric Depression Scale - Yesavage Test, to evaluate the levels of depression in older
adults, the participant satisfaction questionnaires, to evaluate the level of satisfaction of
families with the contents, trainers and results of the program and the evaluation and follow-up
questionnaire so that the trainers could evaluate the suitability of the contents of the program
for their implementation and evolution of the participants in each of the sessions.
The evaluation of the tools were redesigned, preparing a single questionnaire with the main
information and results evaluation scales, adapting the information to its recipients and with
the pertinent evaluation measures for each evaluation group, forming a questionnaire for
relatives, one for adults, a questionnaire for evaluating the progress of the participants, a
questionnaire for evaluating the family sessions, a questionnaire for evaluating the caregiver
sessions, another for evaluating the sessions for the elderly, and a satisfaction questionnaire.
The analysis of the quantitative data focused on the results of the factors and scales
considered for each of the instruments, in accordance with the research hypotheses. The
analysis was carried out with SPSS 25. A descriptive analysis of each of the scales considered
was carried out, according to the protocols established by instrument, establishing the group
results and differentiating the results by variable. A mean difference analysis (t-test) and nonparametric
tests (Mann-Whitney U) were performed, checking differences (pre-post, between
quasi-experimental group and control and the sex variable by means of checks based on the
analysis of variance: MANOVA), reproducing the analysis sequence for each of the data
collection stages.
The results of the recruitment strategies, identified in the systematic reviews and applied in
the first piloting of PCF-Auto, the analysis of adherence, through the control of attendance and
participation, analyzing the follow-up of the indications and behavioral resources introduced
by the program, by following the recommendations by the participants in the short and
medium term, the fidelity of the trainers in the application of the program was analyzed, and
the evaluation of the program and satisfaction were analyzed competitor.
The initial hypotheses were contrasted by means of the study of the dependent variables,
according to the rest of the variables considered, carrying out an individual and relational
study of the explanatory variables. The results show the adequate achievement of the
validation of the content of the program, although certain modifications identified in the
evaluations are required. The evaluation of the adherence, showed the need to implement
strategies to encourage the realization of practices at home, since they constitute an important
part of the assimilation of program content. The satisfaction results proved to be very positive.
In this doctoral thesis, family involvement techniques applied in family risk prevention
interventions were defined. The results of the systematic reviews indicated the need to
consider involvement techniques related to the families, the trainer, the program and the
organization, to guarantee the effectiveness of the results of the family programs, in relation to
the participation and maintenance of families throughout the program sessions. These results
are demonstrated in the first two systematic reviews published in Octaedro and in Social Work
and Social Sciences Review.
On the other hand, the Family Competence Program, in its universal version, was adapted
to the needs of families with older adults, with the aim of promoting their autonomy, active
aging and quality of life. For the adaptation, a descriptive observational study was previously
carried out, aimed at defining the sociodemographic, health, social support, dependency
variables and those relating to the interaction between the caregiver and the elderly. Cluster
analysis was applied to define the profiles of the dependent population and adapt the program
design according to the needs defined in the study.
At the same time, a drafting of plans, programs, protocols, guides and official documents of
the different Spanish autonomies and of the main international entities on aging and
dependency was carried out, to identify (1) the family variables that promote autonomy (2)
measures to promote autonomy implemented. After defining (1) the profile of dependent older
adults, (2) the family variables that affect the autonomy of older adults, and (3) the
implemented measures to promote autonomy, the Family Competency Program was designed.
The first piloting was carried out.
Regarding the procedure followed for the piloting, a total of 16 social workers from the
Fundació d'Atenció i Suport a la Dependencia y de Promoció de l'Autonomia Personal de les
Illes Balears - Direcció General de Dependencia were trained (10h.) By University professors
in the contents –theoretical and practical foundation- of the PCF-U-Auto. During two weeks, a
group of beneficiaries of the Economic Benefit for Care in the Family Environment (PECEF)
of the Balearic Government were selected by the reference Social Workers authorized to apply
the PCF-U-Auto; the main screening requirement was that they had received the Grade I
assessment within the 6 months immediately prior to selection.
The goal was to avoid including in the sample people whose assessments required updating
due to having contracted more symptoms of dependence. The pilot sample consisted of 5
groups of ± 15 families per group: one group in Manacor, one in Inca and three in Palma –
Santa Catalina / Son Espanyolet, Ciutat Antiga and Son Cladera- forming an initial sample of
75 families. From the analysis of a first piloting, it was identified how certain social and family
factors include, in a significant way, (p ≤ 0.05) on dependency situations, allowing to define
intervention proposals to apply in the Family-Auto Competence Program.
Significant changes in family dynamics (family functionality (APGAR), t = -2.426, p =
0.018 *, d = 0.307; family resilience, t = -2.283, p = 0.026 *, d = 1.007) and significant
changes in older adults (social resources (OARS): t = -2.032, p = 0.046 *, d = 0.445;
assessment of social situation: p = 0.055 *; assessment of social relationships: p ≤ 0.05 in
relation to grandchildren and with the neighbors). Conclusively, the effectiveness of PCF-Auto
in responding to the need for measures to promote autonomy and active aging in older adults is
demonstrated, indicated by the main national and international entities, laws and studies on
aging and dependency. The PCF-Auto confirms its validity as a preventive tool for situations
of dependency through work on the family environment.