Hipertensión arterial esencial, diabetes tipo 2 y litiasis urinaria

Abstract

[spa] Introducción Numerosos estudios epidemiológicos han demostrado que la litiasis urinaria es más frecuente en pacientes hipertensos y diabéticos, sin embargo se desconocen los mecanismos etiopatogénicos que expliquen esta asociación. Objetivo El objetivo principal es analizar los cálculos renales en pacientes con HTA y DM; la comparación de los mismos, así como con un grupo control, nos ayudará a conocer los mecanismos etiopatogénicos que expliquen la relación de estas enfermedades con la litiasis renal. Objetivos secundarios son estudiar la relación entre el tipo de cálculo y los distintos fármacos (anti-HTA y anti-DM), así como analizar las diferencias en la forma de presentación (bilateralidad) y en su evolución clínica (recurrencia). Materiales y métodos Para seleccionar a los pacientes, se revisaron 3124 pacientes con un episodio de litiasis urinaria analizado entre 2012 y 2018. De éstos se han seleccionado 300 pacientes para analizar: 77 con hipertensión arterial, 55 con diabetes mellitus tipo 2, 67 con hipertensión y diabetes, y 101 como grupo control. Las variables analizadas y comparadas en los distintos grupos (control, HTA, DM, DM + HTA) son: edad, sexo, IMC, registro de tratamiento antihipertensivos o para control glucémico, análisis de cálculo, presencia de cálculos bilaterales en el momento de análisis del cálculo y recurrencia. 7 Tras comprobar una distribución normal de la muestra, se ha realizado el análisis estadístico de las variables cuantitativas continuas con el test T de Student, y las cualitativas mediante contraste de hipótesis con el test de Chi cuadrado de Pearson o Test de Fisher cuando disponíamos de más de dos variables. Se ha considerado la significación estadística a partir de p< o =0.05. Resultados El cálculo más frecuente en los pacientes con HTA es el de COD (29,9%) seguido del cálculo de COM cavidad (28,6%); en la DM el más frecuente es el de AU (27,3%) y en el grupo con ambas patologías (DM + HTA), el más frecuente es el de COM cavidad (38,8%). No existen diferencias entre la HTA, DM y grupo control en relación al tipo de cálculo formado. En el conjunto de pacientes que tienen alguna patología (DM, HTA y DM + HTA) se observa mayor formación de cálculos de AU (p= 0.052), menor de COD (p=0.021), y menor de COM p (p=0.036) que el grupo control. Respecto a los fármacos, de todos los anti-HTA y anti-DM analizados, observamos que los paciente con DM en tratamiento con Insulina, y aquellos HTA que se controlan con diuréticos ahorradores de K+ forman más cálculos mixtos de COD + HAP (p=0.061; p=0.015, respectivamente). La HTA se asocia a mayor bilateralidad que la DM (p=0.003). En general, los pacientes con HTA, DM o ambas patologías tiene tendencia a mayor bilateralidad que el grupo control (p=0.081). Con un seguimiento medio de 42 meses no observamos diferencias en relación a la recurrencia en ninguno de los grupos estudiados, aunque observamos más recurrencia en el grupo de pacientes con HTA. En conjunto, los pacientes con alguna de las patologías estudiadas tienen mayor recurrencia que el grupo control (11.1% vs. 8.9%) aunque no apreciemos diferencias estadísticamente significativas (p=0.561). 8 Conclusión No existen diferencias entre HTA y DM respecto al tipo de cálculo formado. En el conjunto de pacientes que tienen alguna patología (DM, HTA y DM + HTA) se observa mayor formación de cálculos de AU (p= 0.052), menor de COD (p=0.021), y menor de COM p (p=0.036) que el grupo control. Fármacos como la Insulina o diuréticos ahorradores de K+ se asocian a cálculos mixtos de COD + HAP probablemente en relación a un cambio en el control de la acidificación de la orina. Se confirma que la HTA y la DM tipo 2 son factores de riesgo para la formación de litiasis urinaria al presentar mayor bilateralidad y recurrencia.

[cat] Introducció Nombrosos estudis epidemiològics han demostrat que la litiasi urinària és més freqüent en pacients hipertensos i diabètics, però es desconeixen els mecanismes etiopatogènics que expliquin aquesta associació. Objectiu L'objectiu principal és analitzar els càlculs renals en pacients amb HTA i DM; la comparació dels mateixos, així com amb un grup control, ens ajudarà a conèixer els mecanismes etiopatogènics que expliquin la relació d'aquestes malalties amb la litiasi renal. Objectius secundaris són estudiar la relació entre els tipus de càlculs i els diferents fàrmacs (anti-HTA i anti-DM), així com analitzar les diferències en la forma de presentació (bilateralitat) i la seva evolució clínica (recurrència). Materials i mètodes Per seleccionar els pacients, es van revisar 3124 pacients amb un episodi de litiasi urinària analitzat entre 2012 i 2018. D'aquests s'han seleccionat 300 pacients per analitzar: 77 amb hipertensió arterial, 55 amb diabetis mellitus tipus 2, 67 amb hipertensió i diabetis, i 101 com a grup control. Les variables analitzades i comparades en els diferents grups (control, HTA, DM, DM + HTA) són: edat, sexe, IMC, registre de tractament antihipertensiu o per a control glucèmic, anàlisi de càlcul, presència de càlculs bilaterals en el moment de l'anàlisi del càlcul i recurrència. Després de comprovar una distribució normal de la mostra, s'ha realitzat l'anàlisi estadística de les variables quantitatives contínues amb el test T de Student, i les qualitatives mitjançant contrast d'hipòtesis amb el test de Chi quadrat de Pearson o Test de Fisher quan disposàvem de més de dues variables. S'ha considerat la significació estadística a partir de p <o = 0.05. 10 Resultats El càlcul més freqüent en els pacients amb HTA és el de COD (29,9%) seguit del càlcul de COM cavitat (28,6%); a la DM el més freqüent és el d'AU (27,3%) i en el grup amb les dues patologies (DM + HTA), el més freqüent és el de COM cavitat (38,8%). No hi ha diferències entre l'HTA, DM i grup control en relació amb el tipus de càlcul format. En el conjunt de pacients que tenen alguna patologia (DM, HTA i DM + HTA) s'observa major formació de càlculs d'AU (p = 0.052), menor de COD (p = 0.021), i menor de COM p (p = 0.036 ) que el grup control. Pel que fa als fàrmacs, de tots els anti-HTA i anti-DM analitzats, observem que els pacient amb DM en tractament amb insulina, i aquells HTA que es controlen amb diurètics estalviadors de K + formen més càlculs mixtos de COD + HAP (p = 0.061; p = 0.015, respectivament). La HTA s'associa a major bilateralitat que la DM (p = 0.003). En general, els pacients amb HTA, DM o ambdues patologies té tendència a major bilateralitat que el grup control (p = 0.081). Amb un seguiment mitjà de 42 mesos no observem diferències en relació a la recurrència en cap dels grups estudiats, tot i que observem més recurrència en el grup de pacients amb HTA. En conjunt, els pacients amb alguna de les patologies estudiades tenen major recurrència que el grup control (11.1% vs 8.9%) tot i que no apreciem diferències estadísticament significatives (p = 0,561). Conclusió No hi ha diferències entre HTA i DM respecte al tipus de càlcul format. En el conjunt de pacients que tenen alguna patologia (DM, HTA i DM + HTA) s'observa major formació de càlculs d'AU (p = 0.052), menor de COD (p = 0.021), i menor de COM p (p = 0.036 ) que el grup control. Fàrmacs com la insulina o diurètics estalviadors de K + s'associen a càlculs mixtos de COD + HAP probablement en relació a un canvi en el control de l'acidificació de l'orina. Es confirma que la HTA i la DM tipus 2 són factors de risc per a la formació de litiasi urinària degut aque presenten major bilateralitat i recurrència.

[eng] Introduction Numerous epidemiological studies have shown that urinary lithiasis is more frequent in hypertensive and diabetic patients, however the etiopathogenic mechanisms that explain this association are unknown. Objective The main objective is to analyze kidney stones in patients with AH and DM; comparing them with a control group too, will help us to understand the etiopathogenic mechanisms that explain the relationship of these diseases and kidney stones. Secondary objectives are to study the relationship between the type of stone and the different drugs (anti-AH and anti-DM), as well as to analyze the differences in the form of presentation (bilaterality) and in its clinical evolution (recurrence). Materials and methods To select the patients, 3124 patients with an episode of urinary lithiasis analyzed between 2012 and 2018 were reviewed. Of these, 300 patients were selected: 77 with arterial hypertension, 55 with type 2 diabetes mellitus, 67 with hypertension and diabetes, and 101 as a control group. The variables analyzed and compared in the different groups (control, AH, DM, DM + AH) are: age, sex, BMI, record of antihypertensive or glycemic control treatments, stone analysis, presence of bilateral stones at the time of analysis and stone recurrence. After verifying a normal distribution of the sample, the statistical analysis of the continuous quantitative variables was performed with the Student's T-test, and the qualitative ones were used by hypothesis testing with the Pearson's Chi-square test or Fisher's test when we had more of two variables. Statistical significance was considered from p < or = 0.05. 12 Results The most frequent stone in patients with AH is COD (29.9%) followed by the stone of COM cavity (28.6%); in DM the most frequent is UA stone (27.3%) and in the group with both pathologies (DM + AH), the most frequent is the COM cavity (38.8%). There are no differences between HT, DM and control group related to the type of stone formed. In the group of patients who have any of the pathologies studied (DM, AH, and DM + AH), greater AU stone formation (p = 0.052), less COD (p = 0.021), and less COM p (p = 0.036) are observed. than the control group. Regarding drugs, of all the anti-AH and anti-DM analyzed, we observed that patients with DM treated with Insulin, and those with AH controlled by K + sparing diuretics, form more mixed COD + HAP stones (p = 0.061; p = 0.015, respectively). AH is associated with greater bilaterality than DM (p = 0.003). In general, patients with AH, DM or both pathologies tend to be more bilateral than the control group (p=0.081). With a mean follow-up of 42 months, we did not observe differences in relation to recurrence in any of the groups studied, although we observed more recurrence in the group of patients with AH. Overall, patients with some of the pathologies studied have a higher recurrence than the control group (11.1% vs. 8.9%) although we do not see any statistically significant differences (p = 0.561). Conclusion There are no differences between AH and DM regarding the type of stone formed. In the group of patients who have any pathology (DM, AH, and DM + HTN), greater UA stone formation is observed (p = 0.052), less COD (p = 0.021), and less COMp (p= 0.036) than the control group. Drugs such as Insulin or K + sparing diuretics are associated with mixed COD + HAP stones, probably related to a change in the control of urine acidification. It is confirmed that hypertension and type 2 DM are risk factors for the formation of urinary lithiasis since they present greater bilaterality and recurrence.