Essays on Macroeconomic Dynamics: A Classical-Keynesian Approach

Abstract

[eng] This doctoral thesis studies economic growth through the principle of effective demand. Effective demand is not "just any" demand, it is the demand capable of paying normal prices (those prices that allow the reproduction of goods). This implies that it is not possible to study effective demand without, in parallel, having a price theory that is compatible with it. We consider that non-capacity-generating autonomous demand-led growth models, such as the Sraffian Supermultiplier (SSM) and some variants of the neo-Kaleckian model, consistently analyze economic growth through the principle of effective demand. According to these models, in the long run, effective demand determines normal productive capacity, while non-capacity-generating autonomous demand generates induced consumption (through the multiplier) and induced (capacity-creating) investment through the flexible accelerator mechanism (Serrano, 1995: 67). In these models, firms continuously and gradually attempt to reach the normal (cost-minimizing) rate of capacity utilization, so the system is in equilibrium and reaches its fully-adjusted position when capacity is normally utilized. Non-capacity-generating autonomous demand is the whole of “all those expenditures that are neither financed by the contractual (wage and salary) income generated by production decisions, nor are capable of [directly] affecting the productive capacity of the capitalist sector of the economy” (Serrano, 1995: 71). Thus, the non-capacity generating autonomous components of aggregate demand are those that: (i) are not mechanically linked to the pace of production income and of capital accumulation, and (ii) do not (directly) generate productive capacity. In this thesis, we carry out an empirical research based on the class of Keynesian models that emphasize non-capacity-generating autonomous demand as the main driver of long-run growth. Our results are important because they empirically validate the main intuitions of these models. Our main contribution is finding evidence that the rate of growth of the whole of non-capacity-generating autonomous demand shapes the rate of growth of output. This is relevant because: (i) several researches (even in Post Keynesian strands) doubt that any component of demand can realistically be considered autonomous in the long run; and (ii) without the empirical validation of the autonomy of non-capacity-generating autonomous demand, the SMM approach loses an important part of its robustness. We hope that this thesis contributes to open questions and to generate a lively and constructive debate within the Post-Keynesian economics scientific research program.

[spa] La presente tesis doctoral estudia el crecimiento económico a través del principio de la demanda efectiva. La demanda efectiva no es una demanda "cualquiera", sino que es la demanda capaz de pagar precios normales (aquellos precios que permiten la reproducción de las cantidades). Esto implica que no es posible estudiar la demanda efectiva sin paralelamente disponer de una teoría de precios que sea compatible con ella. Consideramos que los modelos de crecimiento económico dirigido por la demanda autónoma no generadora de capacidad (DANGC), como el Supermultiplicador Sraffiano (SSM) y algunas variantes del modelo Neo Kaleckiano, ofrecen análisis consistentes del crecimiento económico a través del principio de demanda efectiva. De acuerdo con estos modelos, a largo plazo, la demanda efectiva determina la capacidad productiva normal, mientras que la DANGC genera el consumo inducido (a través del multiplicador) y la inversión inducida (creadora de capacidad) a través del mecanismo acelerador de la inversión (Serrano, 1995: 67). En estos modelos, las empresas intentan de manera continua y gradual alcanzar la tasa normal de utilización de su capacidad productiva, por lo que el sistema está en equilibrio y alcanza su posición de ajuste completo cuando la capacidad productiva se utiliza normalmente. La DANGC es el conjunto de “todos aquellos gastos que no son financiados por los ingresos contractuales (sueldos y salarios) generados por decisiones de producción, y que no afectan [directamente] a la capacidad productiva del sector capitalista de la economía” (Serrano, 1995: 71). Así, los componentes autónomos de la demanda agregada que no generan capacidad son aquellos que: (i) no están mecánicamente vinculados al ritmo del ingreso de producción y de acumulación de capital, y (ii) no generan (directamente) capacidad productiva. En esta tesis, llevamos a cabo una investigación empírica basada en la clase de modelos keynesianos que sostienen que la DANGC es el principal motor del crecimiento económico a largo plazo. Nuestros resultados son importantes porque validan empíricamente las principales intuiciones de los mencionados modelos. Nuestra principal contribución es mostrar evidencia a favor de que la tasa de crecimiento del conjunto de la DANGC determina la tasa de crecimiento de la producción. Esto es relevante porque: (i) varias investigaciones (incluso en vertientes Post Keynesianas) dudan de que cualquier componente de la demanda agregada pueda ser realísticamente considerado autónomo a largo plazo; y (ii) sin la validación empírica de la autonomía de la DANGC, el enfoque del SMM pierde una parte importante de su robustez. Esperamos que esta tesis contribuya a abrir interrogantes y a generar un debate vivo y constructivo dentro de programas de investigación científica adscritos a la economía Post Keynesiana.

[cat] La present tesi doctoral estudia el creixement econòmic a través de el principi de la demanda efectiva. La demanda efectiva no és una demanda "qualsevol", sinó que és la demanda capaç de pagar preus normals (aquells preus que permeten la reproducció de les quantitats). Això implica que no és possible estudiar la demanda efectiva sense, en paral·lel, disposar d'una teoria de preus que sigui compatible amb aquesta. Considerem que els models de creixement liderat per la demanda autònoma no generadora de capacitat (DANGC), com el Supermultiplicador Sraffià (SSM) i algunes variants de el model Neo-Kaleckià, ofereixen anàlisis consistents del creixement econòmic a través del principi de la demanda efectiva. D'acord amb aquests models, a llarg termini, la demanda efectiva determina la capacitat productiva normal, mentre que la DANGC genera el consum induït (a través del multiplicador) i la inversió induïda (creadora de capacitat) a través del mecanisme d'accelerador flexible de la inversió (Serrano, 1995: 67). En aquests models, les empreses intenten de manera contínua i gradual fer un ús normal de la seva capacitat productiva, de manera que el sistema està en equilibri i aconsegueix la posició d'ajust complet quan la capacitat s'utilitza normalment. La DANGC és el conjunt de "totes aquelles despeses que no són finançades pels ingressos contractuals (sous i salaris) generats per decisions de producció, i que no afecten [directament] a la capacitat productiva del sector capitalista de la economia" (Serrano, 1995: 71). Així, els components de la DANGC són aquells que: (i) no estan mecànicament vinculats al ritme de l'ingrés de producció i d'acumulació de capital, i (ii) no generen (directament) capacitat productiva. En aquesta tesi portem a terme una investigació empírica basada en la classe de models keynesians que postulen que la DANGC és el principal motor del creixement econòmic a llarg termini. Els nostres resultats són importants perquè validen empíricament les principals intuïcions d'aquests models. La nostra principal contribució és mostrar evidència a favor de que la taxa de creixement del conjunt de la DANGC determina la taxa de creixement de la producció. Això és rellevant perquè: (i) diverses investigacions (fins i tot en vessants Post keynesianes) dubten que qualsevol component de la demanda agregada pugui ser realistament considerat autònom a llarg termini; i (ii) perquè sense la validació empírica de l'autonomia de la DANGC, l'enfocament del SMM perd una part important de la seva robustesa. Esperem que aquesta tesi contribueixi a obrir interrogants i generi un debat viu i constructiu dins de programes de recerca científica adscrits a l’economia Post keynesiana.