dc.contributor |
Sansó Martínez, Noemí |
|
dc.contributor.author |
Perelló Payeras, Victòria |
|
dc.date |
2022 |
|
dc.date.accessioned |
2022-06-17T11:30:18Z |
|
dc.date.available |
2022-06-17T11:30:18Z |
|
dc.date.issued |
2022-06-17 |
|
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/11201/159223 |
|
dc.description.abstract |
[cat] Introducció: L’any 2020 moriren 8.559 persones a les Illes Balears, de les quals una gran part ho feren a les UCI. La mort provoca conseqüències emocionals a les persones properes del difunt, però també afecta a les infermeres que l’han tengut al seu càrrec. Per aquest fet és interessant investigar quines emocions i sensacions es produeixen, i quines estratègies d’afrontament s’adopten per tal d’afrontar la situació de dol. Objectius: Conèixer l’impacte emocional causat a les infermeres d’UCI després de la mort d’un pacient, comparar les estratègies proposades i determinar les més efectives. Estratègia de recerca: S’ha duit a terme una recerca bibliogràfica a bases de dades, juntament amb els booleans i els criteris d’inclusió i exclusió descrits. Les bases de dades a les quals s’ha duit a terme la investigació són: BVS, EBSCO host, WHOLIS, SciELO, IBECS, PubMed/Medline, Cochrane Library, Cuiden Plus, Nursing Ovid, DESASTRES, PsyncINFO. Resultats: S’obtengueren 78 resultats, dels quals es dugué a terme una lectura crítica de 36, i finalment es seleccionaren 21 publicacions. Discussió: Els estudis mostren que la majoria de les infermeres davant la mort dels seus pacients senten emocions negatives com la tristesa, impotència, frustració, culpa, ... depenent també de diferents variables. Sobre les estratègies d’afrontament, s’anomenen diverses possibilitats i es determinen les més efectives les de compartir vivències entre companys, el mentoring i coaching, la formació de les infermeres i l’adquisició d’experiència. Conclusions: Les institucions s’han d’assegurar de que les estratègies adoptades no posen en perill la salut emocional del professional i a la professió. S’ha de formar a les infermeres en habilitats comunicatives i gestió emocional, compartir experiències entre companys, mantenir l’equip unit amb l’ajuda de les infermeres més experimentades mitjançant programes de coaching i mentoring, i recalcar la importància d’una figura liderant i de recolzament com la del supervisor. El que destaca és el fet de que l’experiència i la reflexió personal són els factors que millor influeixen a una millor afrontament emocional front la mort personal i dels pacients. |
ca |
dc.description.abstract |
[spa] Introducción: En el año 2020 fallecieron 8.559 personas en las Islas Baleares, de las que una gran parte lo hicieron en las UCI. La muerte provoca consecuencias emocionales en las personas cercanas del difunto, pero también afecta a las enfermeras que la han tenido a su cargo. Por este hecho es interesante investigar qué emociones y sensaciones se producen, y qué estrategias de afrontamiento se adoptan con el fin de afrontar la situación de duelo. Objetivos: Conocer el impacto emocional causado en las enfermeras de UCI tras la muerte de un paciente, comparar las estrategias propuestas y determinar las más efectivas. Estrategia de investigación: Se ha llevado a cabo una investigación bibliográfica en bases de datos, junto con los booleanos y los criterios de inclusión y exclusión descritos. Las bases de datos a las que se ha llevado a cabo la investigación son: BVS, EBSCO host, WHOLIS, SciELO, IBECS, PubMed/Medline, Cochrane Library, Cuiden Plus, Nursing Ovid, DESASTRES, PsyncINFO. Resultados: Se obtuvieron 78 resultados, de los cuales se llevó a cabo una lectura crítica de 36, y finalmente se seleccionaron 21 publicaciones. Discusión: Los estudios muestran que la mayoría de las enfermeras ante la muerte de sus pacientes sienten emociones negativas como la tristeza, impotencia, frustración, culpa, ... dependiendo de diferentes variables. Sobre las estrategias de afrontamiento, se nombran varias posibilidades y se determinan las más efectivas las de compartir vivencias entre compañeros, el mentoring y coaching, la formación de las enfermeras y la adquisición de experiencia. Conclusiones: Las instituciones deben asegurarse de que las estrategias adoptadas no ponen en peligro la salud emocional del profesional y a la profesión. Se debe formar a las enfermeras en habilidades comunicativas y gestión emocional, compartir experiencias entre compañeros, mantener el equipo unido con la ayuda de las enfermeras más experimentadas mediante programas de coaching y mentoring, y recalcar la importancia de una figura liderante y de apoyo como la del supervisor. Lo que destaca es el hecho de que la experiencia y la reflexión personal son los factores que mejor influyen en un mejor afrontamiento emocional frente a la muerte personal y de los pacientes. |
ca |
dc.description.abstract |
[eng] Introduction: In 2020, 8,559 people died in the Balearic Islands, of which a large part died in the ICUs. Death causes emotional consequences in the people close to the deceased, but it also affects the nurses who have had it in their care. For this fact it is interesting to investigate what emotions and sensations are produced, and which coping strategies are adopted in order to face the situation of mourning. Objectives: To know the emotional impact caused in ICU nurses after the death of a patient, compare the proposed strategies and determine the most effective. Research strategy: A bibliographic research has been carried out in databases, together with the Booleans and the inclusion and exclusion criteria described. The databases to which the research has been carried out are: BVS, EBSCO host, WHOLIS, SciELO, IBECS, PubMed/Medline, Cochrane Library, Cuiden Plus, Nursing Ovid, DISASTERS, PsyncINFO. Results: 78 results were obtained, of which a critical reading of 36 was carried out, and finally 21 publications were selected. Discussion: Studies show that most nurses feel negative emotions when their patients die, such as sadness, helplessness, frustration, guilt, ... also of different variables. On coping strategies, several possibilities are called and the most effective are determined to share experiences among peers, mentoring and coaching, the training of nurses and the acquisition of experience. Conclusions: Institutions must ensure that the strategies adopted do not endanger the emotional health of the professional and the profession. Nurses should be trained in communication skills and emotional management, share experiences among peers, keep the team together with the help of the most experienced nurses through coaching and mentoring programs, and emphasize the importance of a leading and supportive figure such as the supervisor. What stands out is the fact that personal experience and reflection are the factors that best influence a better emotional coping in the face of personal and patient death. |
ca |
dc.format |
application/pdf |
|
dc.language.iso |
cat |
ca |
dc.publisher |
Universitat de les Illes Balears |
|
dc.rights |
all rights reserved |
|
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
dc.subject |
614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria |
ca |
dc.subject.other |
Mort |
ca |
dc.subject.other |
Unitat de Cures Intensives |
ca |
dc.subject.other |
Afrontament |
ca |
dc.subject.other |
Infermeria |
ca |
dc.subject.other |
Muerte |
ca |
dc.subject.other |
Unidad de Cuidados Intensivos |
ca |
dc.subject.other |
Afrontamiento |
ca |
dc.subject.other |
Enfermería |
ca |
dc.subject.other |
Death |
ca |
dc.subject.other |
Intensive Care Unit |
ca |
dc.subject.other |
Coping |
ca |
dc.subject.other |
Nursing |
ca |
dc.title |
Quin impacte emocional té la mort d'un pacient per a les infermeres de l'UCI? Principals estratègies d'afrontament |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
|