¿Cómo dar malas noticias en salud de manera eficaz? Protocolo de actuación y formas de enseñanza en Ciencias de la Salud

Abstract

[spa] La comunicación de malas noticias hacia pacientes y/o familiares es una práctica habitual entre los sanitarios. Es una tarea desagradable y dura tanto para quién da la noticia como para quién la recibe. Muchas veces, el equipo sanitario, no tiene ningún tipo de formación en capacidades y habilidades para la comunicación de malas noticias o si la reciben, no profundizan sobre los protocolos existentes y la gestión de las mismas. El objetivo de este trabajo es identificar que tipo de metodología se sigue y si es eficaz para comunicar malas noticias por parte de los profesionales sanitarios. Hay una serie de protocolos de actuación útiles para seguir en la práctica clínica. Uno de los más extendidos es el protocolo SPIKES elaborado por Robert Buckman (sobretodo usado en oncología), aunque también hay otras formas adaptadas de este como SPIKES-D (usado en el ámbito de demencias) y otros protocolos vigentes como el Protocolo de notificación de muerte GRIEV_ ING, el CLASS, el PACIENTE y otros nemotécnicos. Este tipo de pautas son de gran ayuda para hacerse un esquema mental de cómo hay que actuar en una consulta con un paciente al que se le va a dar una mala noticia. Aún así, debe complementarse con algunas formas de enseñanza para asegurar la adquisición de habilidades comunicativas. Algunos de estos métodos incluyen el aprendizaje activo como con los juegos de roles, simulaciones con pacientes virtuales y estandarizados, debates en grupo, autoevaluaciones, talleres, enfoques mixtos que combinan estos, con bloques teóricos o métodos de aprendizaje pasivo (charlas y exposiciones donde no participa el alumno). Cuando disponemos de todas estas partes, ya tenemos el primer paso para establecer una comunicación eficaz enfocada a tratar malas noticias en un contexto sanitario.

[cat] La comunicació de males notícies cap a pacients i/o familiars és una pràctica habitual entre els sanitaris. És una tasca desagradable i dura tant per a qui dóna la notícia com per a qui la rep. Moltes vegades, l'equip sanitari, no té cap tipus de formació en capacitats i habilitats per a la comunicació de males notícies o si la reben, no aprofundeixen sobre els protocols existents i la gestió de les mateixes. L'objectiu d'aquest treball és identificar quin tipus de metodologia se segueix i si és eficaç per comunicar males notícies per part dels professionals sanitaris. Hi ha una sèrie de protocols d'actuació útils per a seguir a la pràctica clínica. Un dels més estesos és el protocol SPIKES elaborat per Robert Buckman (sobretot utilitzat a oncologia), encara que també hi ha altres formes adaptades d'aquest com SPIKES-D (àmbit de demències) i altres protocols vigents com el Protocol de notificació de mort GRIEV_ ING, el CLASS, el PACIENT i altres nemotècnics. Aquest tipus de pautes són de gran ajuda per fer-se un esquema mental de com s’ha d’actuar en una consulta amb un pacient al qual se li donarà una mala notícia. Tot i així, s’ha de complementar amb algunes formes d'ensenyament per assegurar l'adquisició d'habilitats comunicatives. Alguns d’aquests mètodes inclouen l’aprenentatge actiu com amb els jocs de rols, simulacions amb pacients virtuals i estandarditzats, debats en grup, autoavaluacions, tallers, enfocaments mixtos que combinen aquests, amb blocs teòrics o mètodes d’aprenentatge passiu (xerrades i exposicions on no participa l'alumne). Quan disposem de totes aquestes parts, ja tenim el primer pas per establir una comunicació eficaç enfocada a tractar males notícies en un context sanitari.

[eng] The communication of bad news to patients and/or family members is a common practice among healthcare professionals. It is an unpleasant task and lasts both for the one who gives the news and for the one who receives them. Many times, the health team does not have any type of training in skills and abilities for the communication of bad news or if they receive it, they do not delve into the existing protocols and the management of the skills and abilities of each one to deliver bad news. The objective of this work is to identify what type of methodology is followed and is effective for communicating bad news by health professionals. There are a series of useful action protocols to follow in clinical practice. One of the most widespread is the SPIKES protocol developed by Robert Buckman (especially used in oncology), although there are also other adapted forms of it such as SPIKES-D (used in the field of dementia) and other current protocols such as the Notification Protocol of death GRIEV_ ING, the CLASS, the PATIENT and other mnemonics. These types of guidelines are of great help to make a mental scheme of how to act in a consultation with a patient who is going to be given bad news. Even so, it must be complemented with some forms of teaching to ensure the acquisition of communication skills. Some of these methods include active learning such as role plays, simulations with virtual and standardized patients, group discussions, self-assessments, workshops, mixed approaches that combine these, with theoretical blocks or passive learning methods (talks and exhibitions where the student participates). When we have all these parts, we already have the first step to establish an effective communication focused on dealing with bad news in a health context.