Redes sociales e inteligencia emocional durante la adolescencia

Abstract

[spa] Este trabajo se inicia con la finalidad de investigar la relación que se establece entre la inteligencia emocional y el uso de las redes sociales durante la adolescencia. Los adolescentes utilizan las redes sociales constantemente, por este motivo se cree necesaria una revisión de sus posibles efectos sobre la salud mental. Se plantea y realiza una estrategia de búsqueda de la literatura actual relacionada con la temática. Se acaban seleccionando 24 artículos científicos de los cuales se extraerá la información más relevante. La mayoría de los estudios son transversales y se realizaron a partir de cuestionarios. Los resultados confirman una relación entre las dos variables. El uso problemático de las redes sociales afecta a la inteligencia emocional y las relaciones interpersonales. Saber manejar las emociones ayuda a construir la propia identidad y a tomar decisiones más adecuadas, lo que favorece un bienestar. Esta relación apunta a la necesidad de examinar los factores de riesgo para un uso problemático que afecte negativamente al bienestar emocional, observando cuáles son las consecuencias más prevalentes, entre las que resalta el ciberacoso. Entre estos elementos destacan la compensación de las carencias en las habilidades sociales, rumiación, depresión, ansiedad, comparación social dañina, celos… En la discusión de los resultados, se comenta que la naturaleza de los estudios analizados impide establecer con certeza una distinción completa entre las causas y los efectos, llegándose a mezclar las dos categorías. Se incide en la importancia de trabajar el buen manejo emocional para poder afrontar las adversidades. Con todo ello, se proyectan cuáles podrían ser las intervenciones que podríamos realizar como profesionales de la salud para mejorar la situación. En conclusión, las redes sociales presentan beneficios y perjuicios para la salud mental. Su uso indebido provoca un impacto negativo en el desarrollo de la inteligencia emocional, rasgo indispensable para el confort con uno mismo y los demás.

[cat] Aquest treball comença amb la finalitat d'investigar la relació que s'estableix entre la intel·ligència emocional i l'ús de les xarxes socials durant l'adolescència. Els adolescents utilitzen les xarxes socials constantment, per això es creu necessària una revisió dels seus possibles efectes sobre la salut mental. Es planteja i realitza una estratègia de cerca de la literatura actual relacionada amb la temàtica. S'acaben seleccionant 24 articles científics dels quals se n'extraurà la informació més rellevant. La majoria dels estudis són transversals i es van fer a partir de qüestionaris. Els resultats confirmen una relació entre les dues variables. L'ús problemàtic de les xarxes socials afecta la intel·ligència emocional i les relacions interpersonals. Saber manejar les emocions ajuda a construir la pròpia identitat i a prendre decisions més adequades, cosa que afavoreix un benestar. Aquesta relació apunta a la necessitat d'examinar els factors de risc per a un ús problemàtic que afecti negativament el benestar emocional, observant quines són les conseqüències més prevalents, entre les quals ressalta el ciberassetjament. Entre aquests elements destaquen la compensació de les mancances en les habilitats socials, ruminació, depressió, ansietat, comparació social perjudicial, gelosia… A la discussió dels resultats, es comenta que la naturalesa dels estudis analitzats impedeix establir amb certesa una distinció completa entre les causes i els efectes, arribant-se a barrejar les dues categories. S'incideix en la importància de treballar el bon maneig emocional per poder fer front a les adversitats. Amb tot això, es projecten quines podrien ser les intervencions que podríem realitzar com a professionals de la salut per millorar la situació. En conclusió, les xarxes socials presenten beneficis i perjudicis per a la salut mental. El seu ús indegut provoca un impacte negatiu en el desenvolupament de la intel·ligència emocional, tret indispensable per al confort amb un mateix i els altres.

[eng] This study begins with the purpose of investigating the relationship established between emotional intelligence and the use of social networks during adolescence. Adolescents use social networks constantly, for this reason it is necessary to review their possible effects on mental health. A search strategy for the current literature related to the subject is proposed and carried out. They end up selecting 24 scientific articles from which the most relevant information will be extracted. Most of the studies are cross-sectional and were carried out using questionnaires. The results confirm a relationship between the two variables. The problematic use of social networks affects emotional intelligence and interpersonal relationships. Knowing how to manage emotions helps build one's identity and make more appropriate decisions, which favors well-being. This relationship points to the need to examine the risk factors for problematic use that negatively affects emotional well-being, observing which are the most prevalent consequences, among which cyberbullying stands out. These elements include compensation for deficiencies in social skills, rumination, depression, anxiety, harmful social comparison, jealousy… In the discussion of the results, it is commented that the nature of the studies analyzed prevents a complete distinction between causes and effects from being established with certainty, leading to a mixture of the two categories. Emphasis is placed on the importance of working on good emotional management to face adversity. With all this, the interventions that we could carry out as health professionals to improve the situation are projected. In conclusion, social networks have benefits and harms for mental health. Its improper use causes a negative impact on the development of emotional intelligence, an essential trait for comfort with oneself and others.