Impacto emocional y profesional de la pandemia de COVID-19 en las enfermeras

Abstract

[spa] Objetivo general: El objetivo principal de este trabajo es conocer el impacto emocional y profesional que han sufrido las enfermeras a causa de la pandemia de COVID-19 e identificar estrategias para prevenir, mejorar y/o paliar dicho impacto sufrido. Resultados: Con las fórmulas de búsqueda utilizadas en las bases de datos PubMed y CINAHL se obtuvieron 119 resultados entre ambas, de los cuales se seleccionaron, tras las fases de cribado pertinentes, 29 artículos que estudiaron el impacto emocional, profesional, factores asociados a éstos y/o estrategias para prevenir/mejorar/paliar dichos impactos en enfermeras y personal sanitario. Se seleccionaron de forma que se abarcasen varios países y servicios, con el fin de explorar y conocer diferencias y/o similitudes. Discusión: Las prevalencias medias de problemas psicológicos y emocionales como ansiedad, depresión, burnout, estrés, insomnio, entre otros apenas varían entre países y servicios, y queda patente el impacto y consecuencias que ha tenido la pandemia en las enfermeras, cambiando también su forma de desempeñar los cuidados. Los principales factores que provocaron ese aumento de consecuencias psicológicas y emocionales fueron la falta de información, de recursos humanos y materiales, de equipos de protección, el aumento de carga de trabajo y de turnos, la falta de descanso, la falta de atención psicológica por parte de la institución para la que trabajaban, tener familiares mayores o niños a los que cuidar, tener que aislarse de amigos y familia y la falta de facilidades y de reconocimiento, entre otros. El grosso de la bibliografía coincide en adoptar estrategias que se focalicen en estos factores, como realizar sesiones dirigidas al equipo para autogestionar situaciones de ansiedad o estrés, protocolos claros de actuación en casos de crisis, tener en cuenta el estado psicológico del personal, atender sus preocupaciones, incentivarlo, entre otros. Conclusiones: Queda claro que la pandemia de COVID-19 ha provocado situaciones que han dejado consecuencias psicológicas y emocionales en las enfermeras de todo el mundo, de cualquier servicio y que ha afectado al desempeño de sus cuidados y, por tanto, a la salud de los/las pacientes. Por ello, es imperativo implementar y reforzar estrategias de prevención y actuación además de procurar siempre el bienestar laboral y mental del equipo multidisciplinar en caso de posteriores crisis sanitarias para, de esa forma, frenar al máximo posible los impactos que puedan generar.

[cat] Objectiu general: L'objectiu principal d'aquest treball és conèixer l'impacte emocional i professional que han patit les infermeres a causa de la pandèmia i identificar estratègies per prevenir, millorar i pal·liar aquest impacte sofert. Resultats: Amb les fórmules de cerca utilitzades a les bases de dades PubMed i CINAHL es van obtenir 119 resultats entre ambdues, dels quals es van seleccionar, després de les fases de cribratge pertinents, 29 articles que van estudiar l'impacte emocional, professional, factors associats a aquests i/o estratègies per prevenir/millorar/pal·liar aquests impactes en infermeres i personal sanitari. Es van seleccionar de manera que s'abastessin diversos països i serveis, a fi d'explorar i conèixer diferències i/o similituds. Discussió: Les prevalences mitjanes de problemes psicològics i emocionals com ansietat, depressió, burnout, estrès, insomni, entre d'altres amb prou feines varien entre països i serveis, i queda palès l'impacte i les conseqüències que ha tingut la pandèmia a les infermeres, canviant també la seva forma exercir les cures. Els factors principals que van provocar aquest augment de conseqüències psicològiques i emocionals van ser la manca d'informació, de recursos humans i materials, d'equips de protecció, l'augment de càrrega de treball i de torns, la manca de descans, la manca d'atenció psicològica per part de la institució per a la qual treballaven, tenir familiars majors o nens per cuidar, haver d'aïllar-se d'amics i família i la manca de facilitats i de reconeixement, entre d'altres. El grosso de la bibliografia coincideix a adoptar estratègies que es focalitzin en aquests factors, com fer sessions dirigides a l'equip per autogestionar situacions d'ansietat o estrès, protocols clars d'actuació en casos de crisi, tenir en compte l'estat psicològic del personal, atendre'n preocupacions, incentivar-ho, entre d'altres. Conclusions: Queda clar que la pandèmia de COVID-19 ha provocat situacions que han deixat conseqüències psicològiques i emocionals a les infermeres de tot el món, de qualsevol servei i que ha afectat l'exercici de les seves cures i, per tant, la salut de els/les pacients. Per això, és imperatiu implementar i reforçar estratègies de prevenció i actuació a més de procurar sempre el benestar laboral i mental de l'equip multidisciplinari en cas de posteriors crisis sanitàries per, així, frenar al màxim possible els impactes que puguin generar.

[eng] Main objective: The main objective of this work is to know the emotional and professional impact that nurses have suffered due to the COVID-19 pandemic and to identify strategies to prevent, improve and/or mitigate that impact suffered. Results: With the search formulas used in the PubMed and CINAHL databases, 119 results were obtained, of which 29 articles that studied the emotional impact were selected after the relevant screening phases, professional factors and/or strategies to prevent/improve/mitigate such impacts on nurses and health personnel. They were selected to cover several countries and services in order to explore and understand differences and/or similarities. Discussion: The average prevalence of psychological and emotional problems such as anxiety, depression, burnout, stress, insomnia, among others, barely vary between countries and services, and the impact and consequences of the pandemic on nurses is evident, changing also the way they perform care. The main factors that caused this increase in psychological and emotional consequences were the lack of information, human and material resources, protective equipment, increased workload and shifts, lack of rest, lack of psychological care by the institution for which they worked, having older relatives or children to care for, having to isolate themselves from friends and family, and lack of facilities and recognition, among others. The bulk of the literature agrees on adopting strategies that focus on these factors, such as conducting sessions aimed at the team to self-manage situations of anxiety or stress, clear protocols of action in cases of crisis, take into account the psychological state of the staff, address their concerns, encourage them, among others. Conclusions: It is clear that the COVID-19 pandemic has caused situations that have left psychological and emotional consequences for nurses around the world, of any service and that has affected the performance of their care and, therefore, to the health of patients/. Therefore, it is imperative to implement and reinforce prevention and action strategies in addition to always ensuring the work and mental well-being of the multidisciplinary team in case of subsequent health crises for, in this way, curb as much as possible the impacts they may generate.