dc.contributor |
Camargo Fernández, Laura |
|
dc.contributor.author |
Loberto Mestre, Rosa |
|
dc.date |
2022 |
|
dc.date.accessioned |
2022-09-22T07:55:20Z |
|
dc.date.available |
2022-09-22T07:55:20Z |
|
dc.date.issued |
2022-09-22 |
|
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/11201/159722 |
|
dc.description.abstract |
[spa] La forma en la que nos comunicamos entre nosotres determina nuestra forma de ver la realidad. Como ya dijo el filósofo George Steiner, “lo que no se nombra no existe”, por lo que ante nuevas necesidades lingüísticas, les hablantes se adaptan y mantienen la lengua viva y en constante movimiento. La inclusividad en el lenguaje es un tema candente en el panorama político español post-pandémico, ya que el colectivo trans ha ido ganado visibilidad a lo largo de los últimos años. Es por este motivo por el que esta investigación se centra en el uso del morfema –e como propuesta de género neutro en castellano, con la intención de dar visibilidad a las realidades del colectivo queer en el contexto de las redes sociales. Es gracias a la lucha del colectivo LGBT que se ha empezado a incorporar este morfema en la lengua coloquial, pero también cobra importancia con las reivindicaciones del movimiento feminista en relación al sexismo que plantea el uso del masculino genérico. Por lo tanto, la –e no solo se ha incorporado al lenguaje como marca de género neutro, sino también como posible sustituto del genérico masculino. El objetivo de este trabajo es, pues, la de analizar estos usos en la red social Twitter, y comprobar cuál ha sido la evolución de esta nueva forma de inclusividad lingüística. |
ca |
dc.description.abstract |
[cat] La forma amb la qual ens comuniquem entre nosaltres determina la nostra forma de veure la realitat. Com ja va dir el filòsof George Steiner, “el que no es nombra no existeix”, per tant davant noves necessitats lingüístiques, els parlants s’adapten i mantenen la llengua viva i en consten moviment. La inclusivitat en el llenguatge és un tema candent en el panorama polític espanyol post-pandèmic, ja que el col·lectiu trans ha anat guanyant visibilitat al llarg dels últims anys. Es per aquest motiu pel que aquesta investigació es centra en l’ús del morfema –e com a proposta de gènere neutre en castellà, amb la intenció de donar visibilitat a les realitats del col·lectiu queer dins el context de les xarxes socials. És gràcies a la lluita del col·lectiu LGBT que s’ha començat a incorporar aquest morfema en la llengua col·loquial, però també agafa importància amb les reivindicacions del moviment feminista en relació al sexisme que planteja l’ús del masculí genèric. Per tant, la –e no tan sols s’ha incorporat al llenguatge com a marca de gènere neutre, sinó també com a possible substitut al genèric masculí. L’objectiu d’aquest treball es, doncs, el d’analitzar aquests usos a la xarxa social Twitter, i comprovar quina ha estat l’evolució d’aquesta nova forma d ‘inclusivitat lingüística. |
ca |
dc.format |
application/pdf |
|
dc.language.iso |
spa |
ca |
dc.publisher |
Universitat de les Illes Balears |
|
dc.rights |
all rights reserved |
|
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
dc.subject |
80 - Qüestions generals de la lingüística i la literatura. Filologia |
ca |
dc.subject.other |
No binarismo |
ca |
dc.subject.other |
inclusividad |
ca |
dc.subject.other |
glotopolítica |
ca |
dc.subject.other |
feminismo |
ca |
dc.subject.other |
twitter |
ca |
dc.subject.other |
identidad queer |
ca |
dc.title |
Evolución y uso de "-e" como morfema flexivo de género en la red social Twitter |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
|