L'educació masculina en els col·legis religiosos de la postguerra (1939-1945)

Abstract

[eng] The present research is based on the study of religious schools, delimiting the research in the Balearic Islands and a specific historical period: the Postwar period (1939-1945). Traditionally, the history of education has approached the reality of these centers focusing exclusively on their educational and pedagogical dimension. Although these institutions carry out school functions, their status as companies and religious organizations should not be hidden, as they operate in an educational market that requires the application of different strategies for their survival and growth, social and commercial. Consequently, in order to understand the educational and social significance of religious schools, it has been proposed to historize them from a holistic perspective that allows them to capture their genuine nature and their differentiating features. The specific questions that have been addressed with this approach are summarized in two thematic areas: the guiding principles that shaped the school culture of private schools and the endogenous and exogenous conditions that shaped its operation. Using the historical method, the research has subjected the data and information provided by historical sources, that have little to do with the administrative and institutional sources that have often given historiography to these centers, to the corresponding criticism. Thus, the triangulation of a set of historical sources (practice reports, oral testimonies, school magazines, photographs, postcards, corporate merchandise, etc.) located in personal collections, family archives and public libraries has been chosen, that have enabled the official historiography drawn up by religious colleges to be enriched and contrasted, while helping to overcome difficulties arising from restricted access to their archives. As the main results of the thesis, it is noted that the reality of religious colleges was conditioned not only by the existence of a school culture of these centers, but also by the interaction with the spiritual culture and the corporate culture of religious congregations and orders that governed the schools in question. All this, together with a totally favorable socio-political context, generated internal structures and dynamics that significantly differentiated them from the public school. These structural elements were agglutinated and compacted around three organizational dimensions (school, sanctuary and business), which, following a corporate roadmap, applied coordinated strategies for school, social and commercial purposes that would erect them into powerful instruments in the service of preserving the social power and influence of the religious community.

[cat] La present investigació es basa en l’estudi dels col·legis religiosos, delimitant la recerca a les Illes Balears i a un període històric concret: la Postguerra (1939-1945). Tradicionalment, la Història de l’Educació s’ha aproximat a la realitat d’aquests centres atenent exclusivament a la seva dimensió educativa i pedagògica. Malgrat que aquestes institucions duguin a terme funcions escolars, no s’ha d’ocultar la seva condició d’empreses i organitzacions religioses, les quals operen en un mercat educatiu que exigeix, per a la seva supervivència i creixement, l’aplicació de distintes estratègies socialitzadores i comercials. En conseqüència, amb l’objectiu de comprendre la transcendència educativa i social dels col·legis religiosos, s’ha proposat historiar-los des d'una perspectiva holística que permeti captar la seva naturalesa genuïna i els seus trets diferencials. Les qüestions específiques a les quals s’ha volgut donar resposta amb aquest plantejament se sintetitzarien en dos eixos temàtics: els principis rectors que conformaven la cultura escolar dels centres privats i els condicionaments endògens i exògens que configuraven el seu funcionament. Fent servir el mètode històric, la recerca ha sotmès a la crítica corresponent les dades i la informació aportada per fonts històriques que poc tenen a veure amb les fonts administratives i institucionals que habitualment han nodrit la historiografia envers aquests centres. Així doncs, s’ha optat per la triangulació d’un conjunt de fonts històriques (memòries de pràctiques, testimonis orals, revistes escolars, fotografies, targetes postals, marxandatge corporatiu, etc.) localitzades en col·leccions personals, arxius familiars i biblioteques públiques que han permès enriquir i contrastar la historiografia oficial elaborada pels propis col·legis religiosos, alhora que han ajudat a superar les dificultats derivades de l’accés restringit als seus arxius. Com a principals resultats de la tesi s’apunta a que la realitat dels col·legis religiosos es veia condicionada no només per l’existència d’una cultura escolar pròpia d’aquests centres sinó també per la interacció amb la cultura espiritual i la cultura corporativa de les congregacions i ordes religiosos que regentaven les escoles en qüestió. Tot això, juntament amb un context sociopolític totalment favorable, generava unes estructures i dinàmiques internes que els diferenciava significativament de l’escola pública. Aquests elements estructurals s’aglutinaven i compactaven al voltant de tres dimensions organitzatives (escola, santuari i empresa), les quals, seguint un full de ruta corporatiu, aplicaven de forma coordinada un seguit d’estratègies amb fins escolars, socials i comercials que els erigia en poderosos instruments al servei de la preservació del poder i influència social de la comunitat religiosa.

[spa] La presente investigación se basa en el estudio de los colegios religiosos, delimitando la investigación en las Illes Balears y en un período histórico concreto: la Posguerra (1939-1945). Tradicionalmente, la Historia de la Educación se ha aproximado a la realidad de estos centros atendiendo exclusivamente a su dimensión educativa y pedagógica. A pesar de que estas instituciones lleven a cabo funciones escolares, no debe ocultarse su condición de empresas y organizaciones religiosas, las cuales operan en un mercado educativo que exige, para su supervivencia y crecimiento, la aplicación de distintas estrategias socializadoras y comerciales. En consecuencia, con el objetivo de comprender la trascendencia educativa y social de los colegios religiosos, se ha propuesto historiarlos desde una perspectiva holística que permita captar su naturaleza genuina y sus rasgos diferenciales. Las cuestiones específicas a las que se ha querido dar respuesta con este planteamiento se sintetizarían en dos ejes temáticos: los principios rectores que conformaban la cultura escolar de los centros privados y los condicionamientos endógenos y exógenos que configuraban su funcionamiento. Utilizando el método histórico, la investigación ha sometido a la crítica correspondiente los datos y la información aportada por fuentes históricas que poco tienen que ver con las fuentes administrativas e institucionales que habitualmente han nutrido la historiografía sobre estos centros. Así pues, se ha optado por la triangulación de un conjunto de fuentes históricas (memorias de prácticas, testimonios orales, revistas escolares, fotografías, tarjetas postales, merchandising corporativo, etc.) localizadas en colecciones personales, archivos familiares y bibliotecas públicas que han permitido enriquecer y contrastar la historiografía oficial elaborada por los propios colegios religiosos, a la vez que han ayudado a superar las dificultades derivadas del acceso restringido a sus archivos. Como principales resultados de la tesis se apunta a que la realidad de los colegios religiosos se veía condicionada no sólo por la existencia de una cultura escolar propia de estos centros, sino también por la interacción con la cultura espiritual y la cultura corporativa de las congregaciones y órdenes religiosas que regentaban las escuelas en cuestión. Todo esto, junto con un contexto sociopolítico totalmente favorable, generaba unas estructuras y dinámicas internas que las diferenciaba significativamente de la escuela pública. Estos elementos estructurales se aglutinaban y compactaban en torno a tres dimensiones organizativas (escuela, santuario y empresa), las cuales, siguiendo una hoja de ruta corporativa, aplicaban de forma coordinada una serie de estrategias con fines escolares, sociales y comerciales que les erigía en poderosos instrumentos al servicio de la preservación del poder e influencia social de la comunidad religiosa.