Un pas endavant en l'assentament de les bases teòric-epistemològiques de la fatiga per compassió

Abstract

La fatiga per compassió o el desgast per empatia 1 són dues formes de referir - se a aquell estat d’esgotament i disfunc ió biopsicosocial experimentat pels professionals de la relació d’ajuda , que utilitzen la capacitat empàtica com a base per a interaccionar amb persones, famílies o altres sistem es que passen per una situació d’ elevat estrès i sofriment. T ot i les nombroses confusions terminològiques , la fatiga per compassió s’allunya d’altres conceptes com el burn out , el trastorn d’estrès posttraumàtic o traumatització vicària o secundària i en l’actualitat, alguns estudis tracten d’ aclarir i assentar les seves bases teòriques. De fet , el Model General de Resiliència a la Fatiga per Compassió facilita la comprensió de la seva et iologia i procés, desglossant aquells conceptes claus que a la l larga acaben sent útils per establir mecanismes de prevenció i estratègies d’afrontament. Per altra banda, entre els instruments propis per mesurar el desgast per empatia , l’Escala d’esgotament per Empatia (ESAPE) centra el seu focus de forma particular i exclusiva en el desgast per empatia. De fet, en els països Llatinoamericans és considerat com el primer qüestionari validat per avaluar de forma específica tal fenomen. La seva aplicació en diferents contextos perm et comprovar com algunes variables com l’edat, el temps d’estada al servei o al sexe influeixen en major o menor mesura en el desgast per empatia.