Intervención en pacientes con enfermedad por hígado graso no alcohólico (EHGNA) y síndrome metabólico a través de dieta y actividad física personalizadas y valoración de su evolución

Abstract

[spa] La enfermedad del hígado graso no alcohólico (EHGNA) es actualmente la causa más común de enfermedad hepática en el mundo occidental y afecta hasta al 30% de la población. Se ha convertido en una de las causas más frecuentes de hepatopatía crónica y de función hepática alterada en países industrializados y se prevé un incremento de su incidencia en los próximos años anunciándose como la principal causa de trasplante hepático en un futuro próximo. Se caracteriza por el depósito de grasa en los hepatocitos y es una enfermedad inflamatoria hepática de carácter crónico que engloba un espectro de patologías que van desde la acumulación simple de grasa o esteatosis hepática, hasta fases finales de la enfermedad como la cirrosis, pasando por la esteatohepatitis no alcohólica y la fibrosis. Su prevalencia aumenta con la edad, la obesidad y está asociada con la presencia de síndrome metabólico y el aumento de mortalidad cardiovascular y neoplasias. Se trata por todo lo anterior de un problema relevante de salud pública en las sociedades occidentales, cuyo tratamiento fundamental radica en el cambio de estilo de vida, fundamentalmente a través de dieta y actividad física. 12 De aquí deriva el objetivo principal de esta tesis que es evaluar el papel de la intervención personalizada, tanto dietética como de actividad física, para modificar el depósito de grasa y la progresión de la EHGNA en pacientes con obesidad y síndrome metabólico; utilizando la imagen y diferentes scores de fibrosis para evaluar el impacto de dicha intervención en los participantes. La muestra del estudio incluye a 155 pacientes, mujeres y hombres de entre 40 y 60 años, con sobrepeso/obesidad que presentan al menos tres de los principales rasgos del síndrome metabólico y un diagnóstico de enfermedad de hígado graso no alcohólico por ultrasonido y corroborado por resonancia magnética. Es un ensayo clínico aleatorizado prospectivo multicéntrico. La muestra se aleatorizó en tres grupos de intervención; dieta convencional, dieta mediterránea con alta frecuencia de comidas y dieta mediterránea con actividad física personalizada. Se programaron seis visitas para cada paciente, con el registro de numerosas variables, y estrecha monitorización de los participantes, centrándose esta tesis, en resultados de imagen, antropometría, bienestar psicológico, severidad del síndrome metabólico y datos indirectos de fibrosis hepática, todo ello desde una perspectiva de género. La muestra es muy homogénea, sin observarse diferencias estadísticamente significativas entre hombres y mujeres, o menopaúsicas y no menopaúsicas de forma basal. Tienen en común un punto de partida de actividad física por debajo de lo recomendado para su rango de edad y una aleatorización por grupos de intervención muy homogénea. Los resultados muestran que, independientemente del grupo de intervención, del sexo y de la situación hormonal, todos los participantes mejoran al año en la mayoría de parámetros y que aquellos que más mejoran sus resultados de elastografía medidos en kpa son aquellos que más han mejorado los triglicéridos en ayunas, el 13 índice HOMA y el score de fibrosis. Y que aquellos que más han mejorado su score de fibrosis tras la intervención, presentan mejoras significativas respecto al resto en los resultados de la elastografía. También observamos que los pacientes con menor score de severidad del síndrome metabólico tienen grados de esteatosis más leves medidos por ecografía y elastografía y que aquellos con peores scores de severidad del síndrome metabólico, tienen resultados peores en ecografía y en elastografía. Al tratarse de una patología de presentación asintomática o de hallazgo casual en la mayoría de las ocasiones, es importante sospecharla para abordarla de forma precoz. El uso de diferentes scores y técnicas de imagen no invasivas aparecen como herramientas indispensables para el clínico, y su inclusión de forma generalizada en la práctica clínica parece indispensable para su manejo.

[cat] La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és actualment la causa més comuna de malaltia hepàtica al món occidental i afecta fins al 30% de la població. S'ha convertit en una de les causes més freqüents d'hepatopatia crònica i de funció hepàtica alterada en països industrialitzats i es preveu un increment de la seva incidència els propers anys anunciant-se com la principal causa de trasplantament hepàtic en un futur proper. Es caracteritza pel dipòsit de greix als hepatòcits i és una malaltia inflamatòria hepàtica de caràcter crònic, que engloba un espectre de patologies que van des de l'acumulació simple de greix o esteatosi hepàtica, fins a fases finals de la malaltia com la cirrosi, passant per la esteatohepatitis no alcohòlica i la fibrosi. La prevalença augmenta amb l'edat, l'obesitat i està associada amb la presència de síndrome metabòlica i l'augment de mortalitat cardiovascular i neoplàsies. Es tracta per tot això d'un problema rellevant de salut pública a les societats occidentals, i el tractament fonamental rau en el canvi d'estil de vida, fonamentalment a través de dieta i activitat física. D'aquí deriva l'objectiu principal d'aquesta tesi que és avaluar el paper de la intervenció personalitzada, tant dietètica com d'activitat física, per modificar el dipòsit de greix i la progressió de la malaltia del fetge gras no alcohòlic en pacients amb obesitat i síndrome metabòlica; utilitzant la imatge i diferents scores de fibrosi per avaluar l'impacte de la intervenció en els participants. La mostra de l'estudi inclou 155 pacients, dones i homes d'entre 40 i 60 anys, amb sobrepès/obesitat que presenten almenys tres dels trets principals de la síndrome metabòlica i un diagnòstic de malaltia del fetge gras no alcohòlic per ultrasò i corroborat per ressonància magnètica. És un assaig clínic aleatoritzat prospectiu multicèntric. La mostra es va aleatoritzar en tres grups d’intervenció; dieta convencional, dieta mediterrània amb alta freqüència de menjars i dieta mediterrània amb activitat física personalitzada. Es van programar sis visites per a cada pacient, amb el registre de nombroses variables, i estreta monitorització dels participants, centrant-se aquesta tesi en resultats d'imatge, antropometria, benestar psicològic, severitat de la síndrome metabòlica i dades indirectes de fibrosi hepàtica, tot això des d'una perspectiva de gènere. La mostra és molt homogènia, sense observar-se diferències estadísticament significatives entre homes i dones, o menopàusiques i no menopàusiques de manera basal. Tenen en comú un punt de partida d'activitat física per sota del que es recomana per al seu rang d'edat i una aleatorització per grups d'intervenció molt homogènia. Els resultats mostren que, independentment del grup d’intervenció, del sexe i de la situació hormonal, tots els participants milloren l’any en la majoria de paràmetres i que aquells que més milloren els seus resultats d’elastografia en kpa són aquells que més han millorat els triglicerids en dejú, l'índex HOMA i l'score de fibrosi. I que aquells que més han millorat el resultat de fibrosi després de la intervenció, presenten millores significatives respecte a la resta en els resultats de l'elastografia. També observem que els pacients amb menor resultat de severitat de síndrome metabòlic tenen graus d'esteatosi més lleus mesurats per ecografia i elastografia i que aquells amb scores de síndrome metabòlic pitjors, tenen resultats pitjors en ecografia i elastografia. Com que es tracta d'una patologia de presentació asimptomàtica o de troballa casual en la majoria de les ocasions, és important sospitar-la per abordar-la de manera precoç. L'ús de diferents scores i tècniques d'imatge no invasives apareixen com a eines indispensables per al clínic, i la seva inclusió de forma generalitzada a la pràctica clínica sembla indispensable per al seu maneig.

[eng] Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is currently the most common cause of liver disease in the western world, affecting up to 30% of the population. It has become one of the most frequent causes of chronic liver disease and altered liver function in industrialized countries and its incidence is expected to increase in the coming years, announcing itself as the main cause of liver transplantation in the near future. It is characterized by the deposition of fat in hepatocytes and it is a chronic inflammatory liver disease that encompasses a spectrum of pathologies that range from simple accumulation of fat or hepatic steatosis, to final stages of the disease such as cirrhosis, including non-alcoholic steatohepatitis and fibrosis. Its prevalence increases with age, obesity and is associated with the presence of metabolic syndrome and increased cardiovascular mortality and cancer. For all of the above, it is a relevant public health problem in western societies, whose fundamental treatment lies in changing lifestyles through diet and physical activity fundamentally . From here derives the main objective of this thesis, which is to evaluate the role of personalized intervention, both dietary and physical activity, to 20 modify fat deposits and the progression of non-alcoholic fatty liver disease in patients with obesity and metabolic syndrome; using the image and different fibrosis scores to assess the impact of said intervention on the participants. The study sample includes 155 patients, women and men between 40 and 60 years old, with overweight/obesity who present at least three of the main features of the metabolic syndrome and a diagnosis of non-alcoholic fatty liver disease by ultrasound and corroborated by magnetic resonance imaging. It is a multicenter prospective randomized clinical trial. The sample was randomized into three intervention groups; conventional diet, mediterranean diet with high frequency of meals and mediterranean diet with personalized physical activity. Six visits were scheduled for each patient, with the registration of numerous variables, and close monitoring of the participants, focusing this thesis on imaging results, anthropometry, psychological well-being, severity of the metabolic syndrome and indirect data of liver fibrosis, all from a gender perspective. The sample is very homogeneous, with no statistically significant differences observed between men and women, or menopausal and non-menopausal at baseline. They have in common a starting point of physical activity below that recommended for their age range and a very homogeneous randomization by intervention groups. The results show that, regardless of the intervention group, gender and hormonal status, all participants improve after one year in most parameters and that those who most improve their elastography results in kPa are those who have most improved fasting triglycerides, the HOMA index and the fibrosis score. And that those who have improved their fibrosis score the most after the intervention, show significant 21 improvements compared to the rest in the results of the elastography. We also observed that patients with lower metabolic syndrome severity scores have milder degrees of steatosis measured by ultrasound and elastography and that those with worse metabolic syndrome scores have worse results in ultrasound and elastography. As it is a pathology with asymptomatic presentation or a casual finding in most cases, it is important to suspect it in order to address it early. The use of different scores and non-invasive imaging techniques appear to be essential tools for the clinician, and their widespread inclusion in clinical practice seems essential for their management.