Avaluació de tres parametritzacions de l'evapotranspiració

Abstract

[cat] En el present treball s'avaluen tres parametritzacions habituals pel càlcul de l’evapotranspiració (ET). Es tracta de la teoria de semblança de Monin-Obukhov (MOST), que fa ús del gradient vertical de la humitat específica, de la fórmula de Priestley-Taylor (P-T) que empra els fluxos de calor radiatiu (Rn) i del sòl (G), i de la fórmula de Penman-Monteith (P-M), que combina les dues anteriors i imposa el requeriment de sòl humit. Aquí s'explora com les diferents estimacions comparen amb valors d'ET obtinguts a l'estació experimental del Grup de Meteorologia al Campus de la UIB (ECUIB) a escales semihorària i diària. La comparació mostra que MOST i P-M a les dues escales temporals solen sobreestimar el valor d'ET, tot i que MOST manté una certa correlació amb les observacions que P-M no té. L'aproximació de P-T empra un coeficient de proporcionalitat α entre ET i (Rn-G) que si es manté constant fa que els valors presentin una gran dispersió. En canvi, ajustant α, s'obtenen bones estimacions d'ET tant a escala semihorària com diària. El valor de α presenta dependència de Rn (major que 1 amb valors grans de Rn), del contingut d'aigua del sòl quan no està ni sec ni saturat, i amb de la humitat de l'aire (amb valors baixos si està per davall del 60%). De l'estudi es conclou que P-M no és una bona aproximació per l'ECUIB, ja que el requeriment de sòl saturat rarament es compleix. En canvi, MOST presenta un comportament similar a les dades i se suggereix explorar quin factor de proporcionalitat podria funcionar. Finalment, P-T té un bon comportament si s'ajusta el factor de proporcionalitat, pel qual caldria trobar una expressió en funció de Rn, la humitat del sòl i l'humitat relativa de l'aire.