La transmisión de la bacteria patógena Xylella Fastidiosa, entre plantas

Abstract

[spa] Xylella fastidiosa es una bacteria fitopatógena endofítica del xilema que afecta a un amplio espectro de especies de gran importancia económica, tanto cultivos agrícolas como especies ornamentales y forestales, transmitida a través de insectos vectores. En las Islas Baleares, desde su detección por primera vez en el año 2016 en la Isla de Mallorca se han realizado numerosos muestreos y estudios para conocer el grado de afectación y dispersión de la bacteria así como su ecología y biología. Así pues, los últimos estudios indican la detección de positivos en especies silvestres que forman parte de los sistemas naturales forestales, lo que supone un riesgo para la biodiversidad de las islas. Sin embargo, parece ser que la incidencia de X. fastidiosa es menor en el interior de las masas forestales respecto a las zonas periféricas. Así pues, dicha distribución se debe al comportamiento de los insectos vectores Philaenus spumarius (Linneo, 1758), y Neophilaenus campestris (Fallén, 1805), por lo que el presente estudio tiene como objetivo comparar la abundancia de los estadios ninfales de dichos vectores en dos tipos de hábitats: campos herbáceos de zonas abiertas y el interior de garrigas de acebuches (Olea europaea var. sylvestris L.), además de conocer las especies vegetales que usan como huésped. Para ello, se seleccionó una pareja de parcelas, en cinco localidades distintas, constituida por el interior de una garriga de acebuches y por una zona abierta con comunidades herbáceas. Así pues, sobre cada una de estas parcelas, se llevaron a cabo una serie de transectos para realizar el muestreo de las ninfas y la identificación de las especies huésped. Los resultados obtenidos muestran como ambas especies presentan una clara preferencia por pasar sus estadios ninfales en zonas abiertas (2,48+-2,81 espumas/m2) y no en el interior de garrigas (0,022+-0,033 espumas/m2). En general, las densidades de espumas observadas de ambos vectores son superiores a las de otros autores que han trabajado en la Isla de Mallorca, destacando que se ha obtenido la mayor densidad de espumas de N. campestris observada hasta la fecha (7 espumas/m2). En cuanto a las especies huésped, se han identificado un total de 57 especies agrupadas en 15 familias de las cuales 17 no habían sido citadas anteriormente. P. spumarius se ha observado en todas las familias, si bien, mostrando preferencia por Compositae, Leguminosae y Umbelliferae. Neophilaenus campestris únicamente se ha observado sobre especies de Poaceae.

[cat] Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatògen endofític del xilema que afecta un ampli espectre d'espècies de gran importància econòmica, tant cultius agrícoles com espècies ornamentals i forestals, transmès a través d'insectes vectors. A les Illes Balears, des de la seva detecció per primera vegada a l'any 2016 a l'Illa de Mallorca s'han realitzat nombrosos mostrejos i estudis per conèixer el grau d'afectació i dispersió del bacteri així com la seva ecologia i biologia. Així doncs, els darrers estudis indiquen la detecció de positius en espècies silvestres que formen part dels sistemes naturals forestals, fet que suposa un risc per a la biodiversitat de les illes. Tanmateix, sembla que la incidència de X. fastidiosa és menor a l'interior de les masses forestals respecte a les zones perifèriques. Així doncs, aquesta distribució es deu al comportament dels insectes vectors Philaenus spumarius (Linneo, 1758), i Neophilaenus campestris (Fallén, 1805), per la qual cosa aquest estudi té com a objectiu comparar l'abundància dels estadis nimfals dels vectors esmentats en dos tipus d'hàbitats: camps herbacis de zones obertes i l'interior de garrigues d'ullastres (Olea europaea var. sylvestris L.), a més de conèixer les espècies vegetals que usen com a hoste. Per fer-ho, es va seleccionar una parella de parcel·les, a cinc localitats diferents, constituïda per l’interior d’una garriga d’ullastres i per una zona oberta amb comunitats herbàcies. Així doncs, sobre cadascuna d’aquestes parcel·les, es van dur a terme una sèrie de transsectes per fer el mostreig de les nimfes i la identificació de les espècies hoste. Els resultats obtinguts mostren com les dues espècies presenten una clara preferència per passar els seus estadis nimfals a zones obertes (2,48+-2,81 escumes/m2) i no a l’interior de garrigues (0,022+-0,033 escumes/m2). En general, les densitats d’escumes observades dels dos vectors són superiors a les d’altres autors que han treballat a l’Illa de Mallorca, destacant que s’ha obtingut la densitat més gran d’escumes de N. campestris observada fins ara (7 escumes/m2) . Quant a les espècies hoste, s’han identificat un total de 57 espècies agrupades en 15 famílies de les quals 17 no havien estat citades anteriorment. P. spumarius s’ha observat a totes les famílies, si bé, mostrant preferència per Compositae, Leguminosae i Umbelliferae. Neophilaenus campestris només s’ha observat sobre espècies de Poaceae.

[eng] Xylella fastidiosa is a xylem endophytic phytopathogenic bacterium that affects a wide spectrum of species of great economic importance, both agricultural crops and ornamental and forest species, transmitted through vector insects. In the Balearic Islands, since its detection for the first time in 2016 on the Island of Mallorca, numerous samplings and studies have been carried out to determine the degree of affectation and dispersion of the bacteria, as well as its ecology and biology. Thus, the latest studies indicate the detection of positives in wild species that are part of natural forest systems, which poses a risk to the biodiversity of the islands. However, it seems that the incidence of X. fastidiosa is lower inside forest masses compared to peripheral areas. Thus, this distribution is due to the behaviour of the vector insects Philaenus spumarius (Linneo, 1758) and Neophilaenus campestris (Fallén, 1805), so the present study aims to compare the abundance of the nymphal stages of these vectors in two types of habitats: herbaceous fields of open areas and the interior of wild olive trees (Olea europaea var. sylvestris L.), in addition to learning about the plant species they use as hosts. To do this, a pair of plots was selected, in five different locations, consisting of the interior of a wild olive garrigue and an open area with herbaceous communities. Thus, on each of these plots, a series of transects were carried out to sample the nymphs and identify the host species. The results obtained show how both species have a clear preference for passing their nymphal stages in open areas (2.48+-2.81 foams/m2) and not inside garrigues (0.022+-0.033 foams/m2). In general, the foam densities observed for both vectors are higher than those of other authors who have worked on the Island of Mallorca, highlighting that the highest foam density of N. campestris observed to date has been obtained (7 foams/m2). As for the host species, a total of 57 species grouped into 15 families have been identified, of which 17 had not been previously mentioned. P. spumarius has been observed in all families, although it has shown a preference for Compositae, Leguminosae and Umbelliferae. Neophilaenus campestris has only been observed on Poaceae species.