[eng] This thesis is focused on the amplification of the magnetic field (MF) in binary neutron star
(BNS) mergers, which occurs mainly during the turbulent phase triggered by the Kelvin-Helmholtz
instability (KHI) at small scales. Capturing the small-scale dynamics of this stage is achieved by
using Large Eddy Simulations (LES) techniques combined with the sub-grid scale (SGS) gradient
model. We first developed the theory for non-relativistic magneto-hydrodynamics (MHD)
evolution equations and then for general relativity MHD (GRMHD). We performed box test
simulations and analyzed the results obtained from integrated quantities and by looking to the
spectral energy obtained for all achieved scales of the system. Later on, we applied these techniques
to BNS mergers and, for the first time, we reach numerical convergence and saturation
for the turbulent amplification of the MF. We also show that the initial topology of the MF for
each star is lost in the amplification of the MF process, giving comparable results for different
initial seeds.
The last chapter is focused on alternative theories of general relativity (GR), paying attention to
the dynamics of screening mechanisms in BNS mergers. Scalar tensor (ST) theories are the most
promising ones to explain the expansion of the Universe without the addition of a cosmological
constant introduced by Einstein. For the first time, BNS mergers in k-essence theory show that
the dipole scalar emission is screened, but the quadrupole scalar mode is not. Our results point at
quadrupole scalar signals as large as (or even larger than) in Fierz-Jordan-Brans-Dicke (FJBD)
theories with the same conformal coupling, for strong-coupling scales in the MeV range that we
can simulate.
[cat] Aquesta tesi està centrada en l’amplificació del camp magnètic (MF, en anglès) en fusions d’un
sistema binari d’estrelles de neutrons (BNS), que té lloc principalment durant la fase turbulenta
generada per la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz (KHI) a les escales petites. S’han fet servir
tècniques de Simulacions de Grans Vòrtexs (Large Eddy Simulations (LES) en anglès) combinades
amb el model del gradient de l’escala de subxarxa (SGS) per tal de capturar la dinàmica
de les petites escales en aquest problema. Primer, hem desenvolupat la teoria per a les equacions
d’evolució de la magnetohidrodinàmica (MHD) no relativista i després per a la MHD en
relativitat general (GRMHD). Hem realitzat simulacions en caixes i hem analitzat els resultats
obtinguts tant de quantitats integrades com també de l’energia espectral obtinguda per a totes les
escales del sistema que s’han pogut assolir. Després, hem aplicat aquestes tècniques a fusions
de BNS i, per primera vegada, hem assolit convergència numèrica i saturació en l’amplificació
turbulenta del camp magnètic. També demostrem que la topologia inicial del camp magnètic de
cada estrella es perd en el procés d’amplificació, obtenint resultats comparables amb diferents
configuracions inicials.
L’últim capítol està centrat en teories alternatives de la relativitat general (GR), posant especial
atenció a la dinàmica de mecanismes d’apantallament en fusions de BNS. Les teories de tensors
escalars (ST) són les més prometedores a l’hora d’explicar l’expansió de l’Univers sense la
necessitat d’afegir la constant cosmològica introduïda per Einstein. Per primera vegada, fusions
de BNS sota la teoria de k-essència mostren que l’emissió escalar del dipol s’apantalla, mentre
que el mode escalar del quadrupol sobreviu. Els nostres resultats apunten a senyals escalars de
quadrupols tan grans com (o fins i tot més) les teories de Fierz-Jordan-Brans-Dicke (FJBD) amb
el mateix acoblament conforme, per a escales d’acoblament fort en el rang de MeV que podem
simular.
[spa] Esta tesis está centrada en la amplificación del campo magnético (MF, en inglés) en fusiones
de un sistema binario de estrellas de neutrones (BNS), que tiene lugar principalmente durante
la fase turbulenta generada por la inestabilidad de Kelvin-Helmholtz (KHI) en las pequeñas escalas.
Se han usado técnicas de Simulaciones de Grandes Vórtices (Large Eddy Simulations
(LES) en inglés) combinadas con el modelo del gradiente de la escala de subred (SGS) para
capturar la dinámica de las pequeñas escalas en este problema. Primero, hemos desarrollado
la teoría para las ecuaciones de evolución de la magnetohidrodinámica (MHD) no relativista y
después para la MHD en relatividad general (GRMHD). Hemos realizado simulaciones en cajas
y hemos analizado los resultados obtenidos tanto de cantidades integradas como también de la
energía espectral obtenida para todas las escalas del sistema que se han podido alcanzar. Después,
hemos aplicado estas técnicas a fusiones de BNS y, por primera vez, hemos conseguido
convergencia numérica y saturación en la amplificación turbulenta del campo magnético. También
demostramos que la topología inicial del campo magnético de cada estrella se pierde en
el proceso de amplificación, obteniendo resultados comparables con distintas configuraciones
iniciales.
El último capítulo está centrado en teorías alternativas de la relatividad general (GR), poniendo
especal atención a la dinámica de mecanismos de apantallamiento en fusiones de BNS. Las
teorías de tensores escalares (ST) son las más prometedoras a la hora de explicar la expansión
del Universo sin la necesidad de añadir la constante cosmológica introducida por Einstein. Por
primera vez, fusiones de BNS bajo la teoría de k-esencia muestran que la emisión escalar del
dipolo se apantalla, mientras que el modo escalar del cuadrupolo sobrevive. Nuestros resultados
apuntan a señales escalares de cuadrupolos tan grandes como (o incluso más que) las teorías
de Fierz-Jordan-Brans-Dicke (FJBD) con el mismo acoplamiento conforme, para escalas de
acoplamiento fuerte en el rango de MeV que podemos simular.