Estrategias enfermeras para la atención centrada en el paciente y los familiares de urgencias hospitalarias

Abstract

[spa] Introducción: El servicio de urgencias hospitalarias es un servicio rápido y centrado en la clínica del paciente, sin embargo, en los últimos años se ha destacado la importancia de centrar la atención en el paciente y en la familia. Además, existe evidencia de que en dicho servicio la situación del paciente conlleva sentimientos de angustia, ansiedad, miedo y estrés, tanto en los propios pacientes como en sus familiares. Entonces, es de vital importancia saber cómo funciona este servicio y el papel que juegan los profesionales en este tipo de atención. Objetivos: el objetivo principal de este trabajo es saber si un buen acompañamiento y asesoramiento enfermero disminuye la ansiedad y el estrés en pacientes y familiares de urgencias con situación clínica grave de IV o V siguiendo el Sistema Español de Triaje. Estrategia de búsqueda bibliográfica: se realizó una primera búsqueda bibliográfica en un metabuscador y en la base de datos PubMed de la que surgió un total de 56 artículos de los cuales finalmente se seleccionaron 21. La selección de estos se hizo respetando los criterios de inclusión y exclusión de la revisión, como incluir aquellos artículos que valoren la atención centrada en el paciente y el familiar, que estudien los beneficios del acompañamiento y asesoramiento enfermero y también excluir aquellos artículos que no respondan a la pregunta de investigación y/o estén ambientados en urgencias de atención primaria. Además, estos artículos cumplen con los límites de idioma y tiempo establecidos en la investigación pues todos están publicados entre los últimos 12 años y/o en castellano, inglés, catalán y francés. Resultados: Después de la selección de los artículos se cumplimentó de cada artículo una ficha técnica y una tabla conjunta dónde aparece el año de ubicación, el autor, el lugar, el objetivo principal, la población a estudio, las escalas utilizadas y el nivel de evidencia. Dicha tabla ayudó a clasificar los resultados obtenidos para así poder saber que la mayoría de ellos se publicaron entre estos últimos 4 años, que España y Reino Unido son los países que más han publicado sobre el tema y que la mayoría de los artículos sonde tipo cualitativo. Así mismo, la población diana de casi la totalidad de los artículos son los pacientes que hayan tenido una experiencia en el servicio de urgencias. Además, esta tabla ayudó a visualizar el grado de evidencia de los artículos siendo un nivel de evidencia en general, muy favorable para la investigación. 4 Discusión: El asesoramiento y acompañamiento enfermero durante todo el proceso a pacientes y familiares en urgencias disminuye el estrés y ansiedad de estos. Además, modelos como la estrategia SPIKE ayudan a que los familiares y pacientes disminuyan sus sentimientos angustiosos, tristes y de ansiedad. Sin embargo, las características del servicio de urgencias hospitalarias dificultan que el profesional pueda ejercer esta atención centrada en el paciente y la familia. Conclusión: Hay evidencia que demuestra que el asesoramiento y acompañamiento enfermero a pacientes y familiares de urgencias disminuye la ansiedad de estos, sin embargo, no hay evidencia que relacione cómo debe ser esta atención en función de la gravedad del paciente.

[cat] Introducció: El servei d'urgències hospitalàries és un servei ràpid i centrat en la clínica del pacient, no obstant això, en els últims anys s'ha destacat la importància de centrar l'atenció en el pacient i en la família. Amés, existeix evidència de que en aquest servei la situació del pacient comporta sentiments d'angoixa, ansietat, por i estrès, tant en els propis pacients com en els seus familiars. Llavors, és de vital importància saber com funciona aquest servei i el paper que juguen els professionals en aquesta mena d'atenció. Objectius: l'objectiu principal d'aquest treball és saber si un bon acompanyament i assessorament infermer disminueix l'ansietat i l'estrès en pacients i familiars d'urgències amb situació clínica greu d'IV o V seguint el Sistema Espanyol de Triatge. Estratègies de recerca bibliogràfica: es va realitzar una primera recerca bibliogràfica en un metacercador i en la base de dades PubMed de la qual va sorgir un total de 56 articles dels quals finalment es van seleccionar 21. La selecció d'aquests es va fer respectant els criteris d'inclusió i exclusió de la revisió, com incloure aquells articles que valorin l'atenció centrada en el pacient i el familiar, que estudiïn els beneficis de l'acompanyament i assessorament infermer i també excloure aquells articles que no responguin a la pregunta de recerca i/o estiguin ambientats en urgències d'atenció primària. A més, aquests articles compleixen amb els límits d'idioma i temps establerts en la recerca doncs tots estan publicats entre els últims 12 anys i/o en castellà, anglès, català i francès. Resultats: Després de la selecció dels articles es va emplenar de cada article una fitxa tècnica i una taula conjunta on apareix l'any d'ubicació, l'autor, el lloc, l'objectiu principal, la població a estudi, les escales utilitzades i el nivell d'evidència. Aquesta taula va ajudar a classificar els resultats obtinguts per a així poder saber que la majoria d'ells es van publicar entre aquests últims 4 anys, que Espanya i el Regne Unit són els països que més han publicat sobre el tema i que la majoria dels articles son de tipus qualitatiu. Així mateix, la població diana de gairebé la totalitat dels articles són els pacients que hagin tingut una experiència en el servei d'urgències. A més, aquesta taula va ser fonamental per visualitzar el grau d'evidència dels articles sent un nivell d'evidència en general, molt favorable per a la recerca. 6 Discussió: L'assessorament i acompanyament infermer durant tot el procés a pacients i familiars en urgències disminueix l'estrès i ansietat d'aquests. A més, models com l'estratègia SPIKE ajuden al fet que els familiars i pacients disminueixin els seus sentiments angoixants, tristos i d'ansietat. No obstant això, les característiques del servei d'urgències hospitalàries dificulten que el professional pugui exercir aquesta atenció centrada en el pacient i la família. Conclusió: Hi ha evidència que demostra que l'assessorament i acompanyament infermer a pacients i familiars d'urgències disminueix l'ansietat d'aquests, no obstant això, no hi ha evidència que relacioni com ha de ser aquesta atenció en funció de la gravetat del pacient.

[eng] Introduction: The hospital emergency department is a frenetic, fast-paced and clinically patient-centred service, however, in recent years the importance of patient and familycentred care has been emphasised. The stay in such a service is a process that brings with it feelings of distress, anxiety, fear and stress for both patients and their families. Therefore, it is of vital importance to know how this service works and the role that professionals play in this type of care. Objectives: the main objective of this study is to determine whether good nursing accompaniment and advice reduces anxiety and stress in emergency patients and relatives with a serious clinical situation of IV or V following the Spanish Triage System. Literature search strategy: a first bibliographic search was carried out in a metasearch engine and in the PubMed database from which a total of 56 articles emerged, of which 21 were finally selected. The selection of these was made respecting the criteria. of inclusion and exclusion of the review, how to include those articles that value the attention focused on the patient and the relative, that study the benefits of the accompaniment and Assessment nurse and also to exclude those articles that do not answer the question of investigation and / or are set in primary care emergencies. In addition, these articles comply with the language and time limits established in the research as they are all published between the last 12 years and / or in Spanish, English, Catalan and French. Results: 21 articles were selected for full review and analysis. In addition, for each article, a technical sheet and a joint table were filled in, including the year of publication, author, location, main objective, study population, scales used and level of evidence. This table helped to classify the results obtained in order to be able to visualise the countries and years with the most studies, the different types of studies we had selected, the types of methodology they had followed and the target population of all the studies together. Discussion: After the selection of the articles, each article was completed with a technical file and a joint table showing the year of location, the author, the place, the main objective, the population under study, the scales used and the level of evidence. This table helped to classify the results obtained so that we can know that most of them were published in the last 4 years, that Spain and the United Kingdom are the countries that have published the most on the subject and that most of the articles are qualitative.Likewise, the target population of almost all items is patients who have had experience in the emergency 8 department. In addition, this table helped to visualize the degree of evidence of the articles being a level of evidence in general, very favorable for the investigation. Conclusion: There is evidence that nursing advice and accompaniment of patients and families in the emergency department reduces their anxiety; however, there is no evidence that relates how this care should be according to the severity of the patient.