[cat] La tradicional atenció dels historiadors de l'educació cap als discursos teòrics de la pedagogia contemporània, o l'ús predominant de fonts de recerca de caràcter administratiu i/o polític, n'ha desplaçat el focus, en els últims temps, cap a les fonts materials de la pràctica escolar i les seves representacions. Objectes, mobiliari, llibres, quaderns, material didàctic, jocs i joguines, entre altres elements, cobren especial importància com a patrimoni cultural relacionat amb la vida ordinària de l'escola i tot el seu entramat; un quefer quotidià que es desenvolupa i especifica en una pluralitat de contextos socioeconòmics, polítics i territorials que s'entrellacen en un diàleg constant amb el marc institucional i nacional de l'espai en el qual se circumscriuen.