Estructuración de productos turísticos comunitarios a partir del tejido social. Aplicación al subpueblo indígena Pilahuín (Tungurahua. Ecuador)

Abstract

[spa] El presente trabajo surge de investigaciones previas e intervenciones de orden social realizadas por el investigador en las cuales, más allá de los resultados alcanzados, se ha denotado una problemática surgida del desconocimiento de las causas reales que han provocado que buenas iniciativas de promoción turística queden inconclusas o no se lleven a cabo de la manera más adecuada, debido a que los configuradores sociales no se vinculan entre sí, generando desvinculaciones contextuales que rasgan el tejido social y no permiten que se logren alcanzar las metas deseadas. De esta forma, se ha propuesto llevar a cabo una investigación que permita esclarecer la relación y el papel del tejido social en la estructuración de posibles productos turísticos comunitarios a mediano y largo plazo por medio del establecimiento del estado contextual del territorio en el que se desarrolla el subpueblo indígena Pilahuín. La investigación propone realizar el diagnóstico del tejido social del subpueblo indígena Pilahuín y analizar su capacidad de interacción como elemento primario para la gestión de la actividad turística. Se propone determinar de forma participativa qué saberes ancestrales de este grupo étnico pueden ser considerados elementos claves en la generación de un producto turístico, tomando en consideración el grado de fragilidad de los saberes, el papel que desempeña el empoderamiento de los actores y la capacidad de emprender iniciativas sostenibles que hagan viable la generación de productos turísticos comunitarios exitosos. Para ello se han utilizado metodologías validadas y aplicadas de conformidad al contexto, entre ellas la utilización de los configuradores sociales de Mendoza Zárate (2013), factorizados en categorías e indicadores que devinieron en ítems fundamentales para la ejecución de la investigación de campo. El trabajo de campo ha hecho uso de la técnica de encuesta, con un cuestionario estructurado realizado en un escenario compuesto por dirigentes indígenas de diferentes sectores de la parroquia de Pilahuín, a quienes se les aplicó la metodología propuesta en el Manual de Investigación Cultural Comunitaria validado por la UNESCO (2012). Esta metodología propone, a través de fichas técnicas, identificar en 18 categorías culturales qué saberes ancestrales pueden ser utilizados como base para la estructuración de futuros productos turísticos que se asiente en el respeto a la identidad cultural. La determinación participativa del grado de fragilidad que presenta cada saber ancestral con 17 respecto a una propuesta turística de carácter desarrollista y convencional, permite valorar el estado del tejido social del subpueblo indígena de Pilahuín, y determinar cuán estructurado y resiste es, lo cual es fundamental para que resulten exitosas las posteriores proposiciones post investigación. Los resultados de esta investigación permiten proponer una serie de medidas y recomendaciones que garanticen el éxito de futuras propuestas de desarrollo turístico y concluye de forma inequívoca que cualquier intervención que se pretenda realizar en la comunidad del subpueblo indígena de Pilahúin debe ser capaz de generar capital social, mucho más que en promover tipologías ya caducas de turismo comunitario.

[cat] Aquest treball sorgeix d'investigacions prèvies i d'intervencions d'ordre social realitzades per l'investigador en les quals, més enllà dels resultats assolits, s'ha denotat una problemàtica sorgida del desconeixement de les causes reals que han provocat que bones iniciatives de promoció turística quedin inconcluses o no es duguin a terme de la manera més adequada, pel fet que els configuradors socials no es vinculen entre si, generant desvinculacions contextuals que esquincen el teixit social i no permeten que s'assoleixin assolir les metes desitjades. D'aquesta manera, s'ha proposat dur a terme una investigació que permeti aclarir la relació i el paper del teixit social en l'estructuració de possibles productes turístics comunitaris a mitjà i llarg termini mitjançant l'establiment de l'estat contextual del territori on es desenvolupa el subpoble indígena Pilahuín. La investigació proposa fer el diagnòstic del teixit social del subpoble indígena Pilahuín i analitzar-ne la capacitat d'interacció com a element primari per a la gestió de l'activitat turística. Es proposa determinar de forma participativa quins sabers ancestrals d'aquest grup ètnic poden ser considerats elements claus en la generació d'un producte turístic, tenint en compte el grau de fragilitat dels sabers, el paper que exerceix l'apoderament dels actors i la capacitat de emprendre iniciatives sostenibles que facin viable la generació de productes turístics comunitaris amb èxit. Per això s'han utilitzat metodologies validades i aplicades de conformitat al context, entre elles la utilització dels configuradors socials de Mendoza Zárate (2013), factoritzats en categories i indicadors que esdevingueren ítems fonamentals per a l'execució de la investigació de camp. El treball de camp ha fet ús de la tècnica d'enquesta, amb un qüestionari estructurat realitzat en un 18 escenari compost per dirigents indígenes de diferents sectors de la parròquia de Pilahuín, als quals se'ls va aplicar la metodologia proposada al Manual d'Investigació Cultural Comunitària validat per la UNESCO (2012). Aquesta metodologia proposa, a través de fitxes tècniques, identificar en 18 categories culturals quins sabers ancestrals es poden utilitzar com a base per a l'estructuració de futurs productes turístics que s’assentin en el respecte a la identitat cultural. La determinació participativa del grau de fragilitat que presenta cada saber ancestral pel que fa a una proposta turística de caràcter desenvolupista i convencional, permet valorar l'estat del teixit social del subpoble indígena de Pilahuín, i determinar com n'és estructurat i resisteix, la qual cosa és fonamental per a que resultin reeixides les posteriors proposicions postinvestigació. Els resultats d'aquesta investigació permeten proposar una sèrie de mesures i recomanacions que garanteixin l'èxit de futures propostes de desenvolupament turístic i conclou de manera inequívoca que qualsevol intervenció que es pretengui fer a la comunitat del subpoble indígena de Pilahúin ha de ser capaç de generar capital social , molt més que a promoure tipologies ja caduques de turisme comunitari.

[eng] The present investigation arises from previous investigations and interventions of a social order carried out by the researcher in which, beyond the results achieved, a problem based on the ignorance of the real causes that have generated that good initiatives remain unfinished or not carried out has been denoted, carried out in the most appropriate way, by social configurators that are not linked to each other, generating contextual disconnections that tear the social fabric and the desired goals are not achieved. In this way, it has been proposed to carry out an investigation that allows clarifying the relationship and the role of the social fabric in the structuring of possible community tourism products in the medium and long term by establishing the contextual state of the territory in which it is developed the indigenous Pilahuín sub-village. The research proposes to carry out the diagnosis of the social fabric of the Pilahuín indigenous sub-town and to analyze its capacity for interaction as a primary element for the management of tourist activity. It is proposed to determine in a participatory way what ancestral knowledge of this ethnic group can be considered key elements in the generation of a tourism product, taking into account the degree of fragility of knowledge, the role played by the empowerment of the actors and the ability to undertake sustainable initiatives that make the generation of successful community tourism products viable. For this, validated methodologies have been used and applied according to the context, including the use of the social configurators of Mendoza Zárate (2013), factored into categories and indicators that became fundamental items for the execution of field research. The field work has made use of the survey technique, with a structured questionnaire carried out in a scenario composed of indigenous leaders from different sectors of the Pilahuín parish, to whom the methodology proposed in the validated Community Cultural Research Manual was applied. by UNESCO (2012). This methodology proposes, through technical sheets, to identify in 18 cultural categories which ancestral knowledge can be used as a basis for the structuring of future tourism products based on respect for cultural identity. The participatory determination of the degree of fragility that each ancestral knowledge presents with respect to a tourist proposal of a developmentalist and conventional nature, allows us to assess the state of the social fabric of the indigenous sub-town of Pilahuín, and determine how structured and resistant it is, which is fundamental for that the subsequent post-investigation propositions are successful. The results of this research allow us to propose a series of measures and recommendations that guarantee the success of future tourism development proposals and unequivocally concludes that any intervention that is intended to be carried out in the community of the indigenous sub-town of Pilahuín must be capable of generating social capital, much more than promoting outdated typologies of community tourism.