La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals

Abstract

[cat] Els canvis en matèria econòmica i territorial succeïts a les illes Balears amb l’arribada del turisme de masses a la dècada de 1960 han provocat una pèrdua de la superfície agrària a favor d’un augment de les masses forestals i del sòl urbanitzat. No obstant, per contra del que es podria pensar, aquest nou model econòmic lligat al turisme no es traduí en un abandó de l’activitat agrària en el seu conjunt. L’agricultura de regadiu experimentà una fase de gran expansió a mida que s’instaurava un model d’economia urbana que s’encarregava de posar fi a les estructures socials i econòmiques de forta tradició agrària, mantingudes durant segles. Els paisatges de regadiu configurats a la segona meitat del segle XX adquiriren una morfologia força distant dels paisatges agrícoles de secà que no podien evitar ser malmesos per la desagrarització causada per la competència amb altres usos i la pèrdua de renda agrària associada a l’encariment dels costos de producció. En cap cas, el regadiu no fou un sistema d’aprofitament agrícola nou a les illes, sinó que el seu origen es remunta a temps molt antics, essent nombroses les mostres de patrimoni hidràulic que evidencien l’origen medieval d’aquest aprofitament a l’arxipèlag. La indagació en fonts múltiples sobre regadiu a les illes ha permès elaborar un treball que ressalta per oferir un recorregut històric a través dels seus paisatges i que culminen en l’elaboració d’una cartografia que convida a analitzar els canvis en matèria de distribució espacial dels paisatges irrigats. L’estructura de la propietat de la terra, els avenços en sistemes hidràulics i un creixement de la població s’han combinat de la manera idònia per a fer créixer les superfícies de regadiu en un moment en que la superfície total agrícola es reduïa. No obstant, des de la dècada de 1990, la superfície de regadiu ha vingut reduint-se a causa de l’obertura del mercat de productes agrícoles a altres països i a les exigències de la política agrària europea de reduir la producció en determinats sectors que pel cas de les illes mantenien un estret vincle amb el regadiu. Amb les expressions auge i decadència es dona per completada l’aproximació a l’evolució dels espais de regadiu a les illes, una evolució segmentada en distintes etapes que pot ser objecte d’estudi científic per mitjà l’observació de les transformacions sobre el paisatge que s’aparellen als múltiples sistemes hidràulics

[spa] Los cambios en materia económica y territorial sucedidos en las islas Baleares con la llegada del turismo de masas en la década de 1960 han provocado una pérdida de la superficie agraria a favor de un aumento de las masas forestales y del suelo urbanizado. No obstante, en contra de lo que se podría pensar, este nuevo modelo económico ligado al turismo no se tradujo en un abandono de la actividad agraria en su conjunto. La agricultura de regadío experimentó una fase de gran expansión a medida que se instauraba un modelo de economía urbana que se encargaba de poner fin a las estructuras sociales y económicas de fuerte tradición agraria, mantenidas durante siglos. Los paisajes de regadío configurados en la segunda mitad del siglo XX adquirieron una morfología bastante alejada a la de los paisajes agrícolas de secano que no podían evitar ser dañados por la desagrarización causada por la competencia con otros usos y la pérdida de renta agraria asociada al encarecimiento de los costes de producción. En ningún caso, el regadío fue un sistema de aprovechamiento agrícola nuevo en las islas, 7 sino que su origen se remonta a tiempos muy antiguos, siendo numerosas las muestras de patrimonio hidráulico que evidencian el origen medieval de este aprovechamiento en el archipiélago. La indagación en fuentes múltiples sobre regadío en las islas ha permitido elaborar un trabajo que resalta por ofrecer un recorrido histórico a través de sus paisajes y que culminan en la elaboración de una cartografía que invita a analizar los cambios en materia de distribución espacial de los paisajes irrigados. La estructura de la propiedad de la tierra, los avances en sistemas hidráulicos y un crecimiento de la población se han combinado de la manera idónea para hacer crecer las superficies de regadío en un momento en que la superficie total agrícola se reducía. No obstante, desde la década de 1990, la superficie de regadío ha venido reduciéndose debido a la apertura del mercado de productos agrícolas a otros países y a las exigencias de la política agraria europea de reducir la producción en determinados sectores que para el caso de las islas mantenían un estrecho vínculo con el regadío. Con las expresiones auge y decadencia se da por completada la aproximación a la evolución de los espacios de regadío en las islas, una evolución segmentada en distintas etapas que puede ser objeto de estudio científico por medio de la observación de las transformaciones sobre el paisaje que se aparejan a los múltiples sistemas hidráulicos.

[eng] The changes in economic and territorial matters that occurred in the Balearic Islands with the arrival of mass tourism in the 1960s have caused a loss of agricultural area in favor of an increase in forest masses and urbanized land. However, contrary to what one might think, this new economic model linked to tourism did not translate into an abandonment of agricultural activity as a whole. Irrigated agriculture experienced a phase of great expansion as a model of urban economy was established that was responsible for putting an end to the social and economic structures of strong agrarian tradition, maintained for centuries. The irrigated landscapes configured in the second half of the twentieth century acquired a morphology quite far from that of the rainfed agricultural landscapes that could not avoid being damaged by the loss of agriculture caused by competition with other uses and the loss of agricultural income associated with the increase in production costs. In no case, irrigation was a new agricultural use system on the islands, but its origin dates back to very ancient times, being numerous samples of hydraulic heritage that show the medieval origin of this use in the Balearic islands. The investigation in multiple sources on irrigation on the islands has allowed to elaborate a work that stands out for offering a historical tour through its landscapes and that culminate in the elaboration of a cartography that invites to analyze the changes in terms of spatial distribution of irrigated landscapes. The structure of land ownership, advances in hydraulic systems and population growth have combined in the right way to grow irrigated areas at a time when the total agricultural area was shrinking. However, since the 1990s, the irrigated area has been shrinking due to the opening of the market for agricultural products to other countries and the requirements of the European agricultural policy to reduce production in certain sectors which, in the case of the islands, maintained a close link with irrigation. With the expressions boom and bust, the approach to the evolution of the irrigated spaces on the islands is completed, an evolution segmented in different stages that can be the object of scientific study through the observation of the transformations on the landscape that are coupled with the multiple hydraulic systems.