[spa] Los ahogamientos son uno de los accidentes que ocurren con mayor frecuencia
en el mundo. Suponen un problema de salud pública, probablemente subestimado. A pesar de las iniciativas llevadas a cabo para la prevención, reanimación y tratamiento de esta patología, no está claro el beneficio obtenido. El objetivo principal de esta investigación es definir cual o cuales son los factores que definen el pronóstico de gravedad de los niños tras un ahogamiento, para buscar áreas de mejora en su tratamiento y prevención. Los objetivos secundarios son: describir las características demográficas y epidemiológicas de los niños que han sufrido un ahogamiento grave (que precisó ingreso en UCIP) durante este periodo en Baleares; comprobar si, con los distintos métodos de prevención aplicados a lo largo del tiempo, se ha producido un descenso del número o gravedad de este tipo de accidentes y revisar las medidas preventivas que podrían resultar más eficaces en este grupo de población. Se llevó a cabo un estudio observacional prospectivo descriptivo de los niños ingresados en la UCIP de referencia de la comunidad desde 1991 hasta 2019, analizando factores demográficos, tipo de reanimación, situación clínica, analítica y radiológica
inicial, así como su evolución.
Resultados: la necesidad de RCP avanzada con administración de adrenalina
intravenosa, en la escena del accidente, predice con gran precisión un resultado neurológico deficiente (encefalopatía grave o muerte). La fiabilidad de otros factores pronósticos asociados a mal resultado neurológico (como la no presencia de testigos durante el ahogamiento, el pH inferior a 7,10 al ingreso, la puntación en la ECG menor de 5 puntos sobre 15, o la exploración física con pupilas midriáticas arreactivas) varía en función del tipo de reanimación requerida. Los pacientes con mayor afectación, que requirieron medidas de reanimación más intensivas, tuvieron menor temperatura, puntuación en la ECG y valores de bicarbonato y pH, así como mayores niveles de glucosa en sangre al ingreso, tuvieron una mayor incidencia de convulsiones, SDRA, deterioro hemodinámico e insuficiencia renal durante su evolución. En Baleares el ahogamiento grave en menores de 15 años que precisan ingreso en UCIP ocurre fundamentalmente en niños de 1 a 5 años, que no saben nadar, que escapan de la supervisión familiar, en piscinas públicas, durante los meses de verano y principalmente afecta a la población turística. Durante el período de estudio no se ha
observado una disminución absoluta significativa de los ahogamientos que precisaron ingreso en UCIP, aunque sí que pudo haber una disminución relativa a la población residente, turística y por número de piscinas. En todo caso, las medidas de seguridad actuales son insuficientes para prevenir este tipo de accidentes. La medida más útil para
evitar ahogamientos graves continúa siendo la supervisión adecuada por un adulto que sepa nadar, con capacidad para realizar un rescate y a una distancia que permita prestar ayuda de forma inmediata. Las recientes iniciativas en nuestro medio para optimizar la
enseñanza generalizada de maniobras de RCP básica a la población escolar todavía
deben ser evaluadas. Se debe seguir insistiendo en la generalización de programas de aprendizaje de natación, adaptados a la edad. La concienciación de la población con campañas de difusión mediante distintos canales, tanto a residentes como fundamentalmente a turistas, enfocada principalmente a los meses de verano y en las
piscinas públicas, podría mejorar el nivel de alerta sobre el riesgo de ahogamiento en la
población infantil. Deben optimizarse medidas, como la instalación de vallas (útil sobre todo para la población de residentes, que sufren ahogamientos con una edad mediana
inferior e incluso fuera del periodo estival) y la información que se ofrece a las familias y niños por parte de los pediatras.
[cat] Els ofegaments són un dels accidents que tenen lloc amb més freqüència al món. Suposen un problema de salut pública, probablement subestimat. Tot i les iniciatives dutes a terme per a la prevenció, la reanimació i el tractament d'aquesta patologia, no és clar el benefici obtingut. L'objectiu principal d'aquesta recerca és definir quins són els factors que defineixen el pronòstic de gravetat dels nens després d'un ofegament, per cercar àrees de millora en el tractament i la prevenció. L'objectiu secundari és descriure les característiques demogràfiques i epidemiològiques dels nens que han patit un ofegament greu (que va necessitar ingrés a UCIP) durant aquest període a les Balears per comprovar si, amb els diferents mètodes de prevenció aplicats al llarg del temps, produït un descens del nombre o la gravetat d'aquest tipus d'accidents i analitzar les mesures preventives que podrien resultar més eficaços en aquest grup de població. Es va dur a terme un estudi observacional prospectiu descriptiu dels nens
ingressats a la UCIP de referència de la comunitat des del 1991 fins al 2019, analitzant
factors demogràfics, tipus de reanimació, situació clínica, analítica i radiològica inicial, així com la seva evolució.
Resultats, la necessitat de RCP avançada a l'escena de l'accident, amb administració d'adrenalina intravenosa, en nens ofegats, prediu un resultat neurològic deficient (encefalopatia greu o mort) amb gran fiabilitat. La fiabilitat d'altres factors pronòstics associats amb mal resultat neurològic (com la no presència de testimonis durant l'ofegament, el pH inferior a 7,10 a l'ingrés, la puntuació a l'ECG menor de 5 punts sobre 15, o l'exploració física amb pupil·les midriàtiques arreactivas) queda
emmascarada pel tipus de reanimació requerida. Es confirma que els pacients més malalts, que van requerir mesures de reanimació més intensives, van tenir menor temperatura, puntuació a l'ECG i valors de bicarbonat i pH, així com majors nivells de glucosa en sang a l'ingrés. També van tenir més incidència de convulsions, SDRA, deteriorament hemodinàmic i insuficiència renal durant la seva evolució. A les Balears l'ofegament greu en menors de 15 anys que necessiten ingrés a
UCIP passa fonamentalment en nens petits (d'1 a 5 anys), que no saben nedar, que fugen
de la supervisió familiar, a piscines públiques, durant els mesos d'estiu i principalment
afecta la població turística. No s'ha observat una disminució absoluta significativa dels ofegaments greus que van necessitar ingrés a UCIP, encara que sí que hi va haver una
disminució relativa a la població resident, turística i per nombre de piscines. En tot cas, les mesures de seguretat actuals són insuficients. La mesura més útil al nostre entorn continua sent la supervisió adequada per un adult que sàpiga nedar, amb capacitat per fer un rescat ia una distància que permeti prestar ajuda de forma immediata. Les iniciatives recents en el nostre medi per optimitzar l'ensenyament generalitzat de maniobres de RCP bàsica a la població escolar encara han de ser avaluades. Una altra
mesura en què cal continuar insistint és la generalització dels programes d'aprenentatge de natació i competències de seguretat a l'aigua, adaptats a l'edat. És possible que la
conscienciació de la població amb campanyes de difusió mitjançant diferents canals, tant a residents com fonamentalment a turistes, enfocada principalment als mesos d'estiu i als establiments amb piscines públiques, pogués millorar el nivell d'alerta sobre
el risc d'ofegament a la població infantil. Hi ha mesures que es poden optimitzar, com la
instal·lació de tanques (útil sobretot per a la població de residents, que pateixen ofegaments amb una edat mitjana inferior i fins i tot fora del període estival) i la
informació que s'ofereix a les famílies i nens per part dels pediatres.
[eng] Drowning is one of the most frequently occurring accidents in the world. They represent a public health problem, probably underestimated. Despite the initiatives carried out for the prevention, resuscitation and treatment of this pathology, the benefit
obtained is not clear. The main objective of this research is to define which are the factors that define the prognosis of severity in children after drowning, in order to look for areas of improvement in its treatment and prevention. The secondary objective is to describe the demographic and epidemiological characteristics of children who have suffered a
severe drowning (requiring admission to the PICU) during this period in the Balearic Islands to check whether, with the different prevention methods applied over time, there has been a decrease in the number or severity of this type of accident and to analyze the preventive measures that could be most effective in this population group. A prospective descriptive observational study of children admitted to the community reference PICU from 1991 to 2019 was carried out, analyzing demographic factors, type of resuscitation, initial clinical, analytical and radiological situation, as well as their evolution.
According to the results obtained, the need for advanced CPR at the scene of the accident, with administration of intravenous adrenaline, in drowning children, predicts a poor neurological outcome (severe encephalopathy or death) with high reliability. The reliability of other prognostic factors associated with poor neurological outcome (such as no witnesses present during drowning, pH less than 7.10 on admission, ECG score less than 5 points out of 15, or physical examination with an unreactive mydriatic pupil) is masked by the type of resuscitation required. It is confirmed that sicker patients, who required more intensive resuscitation measures, had lower temperature, ECG score, and bicarbonate and pH values, as well as higher blood glucose levels on admission. They also had a higher incidence of seizures, ARDS, hemodynamic deterioration, and renal failure during their evolution. In the Balearic Islands, severe drowning in children under 15 years of age requiring admission to the PICU occurs mainly in young children (1 to 5 years of age),
who do not know how to swim, who escape family supervision, in public swimming pools, during the summer months and mainly affects the tourist population. No significant absolute decrease in serious drowning requiring admission to the PICU has been observed, although there may have been a decrease relative to the resident
population, the tourist population, and the number of swimming pools. In any case, current safety measures are insufficient to prevent this type of accident. The most useful measure to prevent serious drowning in our environment continues to be adequate supervision by an adult who can swim, with the ability to perform a rescue and at a
distance that allows immediate help to be provided. Recent initiatives in our setting to optimize the widespread teaching of basic CPR maneuvers to the school population have yet to be evaluated. Another measure that should continue to be emphasized is the generalization of age-appropriate programs for learning swimming and water safety skills. It is possible that raising public awareness with dissemination campaigns through different channels, both to residents and mainly to tourists, focused mainly on the
summer months and in establishments with public swimming pools, could improve the level of alert on the risk of drowning in the child population. There are measures that
can be optimized, such as the installation of fences (useful especially for the resident
population, which suffers drowning at a lower median age and even outside the summer period) and the information offered to families and children by pediatricians.