Canvi territorial a la Serra de Tramuntana (1956-2019) a partir de tècniques de Teledetecció i anàlisi espacial

Abstract

[cat] Es realitza un estudi dels canvis soferts en les cobertes de la vegetació a l’àrea de la Serra de Tramuntana de Mallorca al llarg de la segona meitat del segle XX i començament del nou mil·lenni, tot prenent com a àmbit territorial de treball l’àrea de la serralada inclosa dins la declaració de Patrimoni de la Humanitat com a Paisatge Cultural realitzada per la UNESCO a 2011. Aquests canvis es cartografien i quantifiquen a partir de la comparació de dues imatges aèries datades respectivament a 1956 i a 2019, tot establint tres categories d’ocupació del sòl coincidents amb espais forestals arbrats (bosc), espais forestals no arbrats (matollars i carritxeres) i espais agrícoles. Per a classificar les fonts esmentades s’utilitza un sistema de reconeixement de patrons basat en la tècnica de l’anàlisi textural d’imatges digitals generant una matriu de coocurrència de nivells de grisos combinat amb una posterior classificació supervisada de la imatge. Amb el mètode esmentat s’aconsegueix un grau d’exactitud (accuracy) superior al 90 %. El resultat és que en aquestes dècades s’ha operat un canvi radical en les cobertes del territori pel qual les àrees boscoses s’han incrementat passant d’ocupar el 28,92% del territori a 1956 al 50,57% a 2019; aquesta expansió del bosc s’ha produït a costa d’una disminució radical de les cobertes agrícoles que en el mateix període han minvat del 39,83% del territori a només el 22,56%, i d’una retracció més moderada dels matollars i carritxeres, que han caigut del 31,25% al 26,87%. Per a conèixer els factors econòmics i socials que hi ha darrera aquests canvis s’ha procedit a realitzar entrevistes a fons a 12 persones representatives dels sectors implicats en aquestes modificacions territorials en els quals han actuat com a propietaris, gestors o treballadors en les explotacions o funcionaris de les administracions competents. Aquestes informacions orals han estat requerides tot seguint uns formularis de comprovació d’hipòtesi. L’explotació de la informació qualitativa derivada de les entrevistes permet establir quines eren les funcions de cada un dels tipus d’espais identificats en les explotacions agràries tradicionals i com aquestes han sofert canvis al llarg dels anys compresos entre les dues cartografies elaborades. El resultat d’integrar ambdues informacions reflecteix com els canvis d’ocupació territorial a la muntanya de Mallorca s’ajusten a la perfecció al model teòric de la transició forestal amb un procés d’aforestació derivat de l’abandonament de la gestió agrària i forestal. Aquesta transició forestal ha mostrat unes importants pertorbacions en forma de grans incendis forestals, pertorbacions que són analitzades, cartografiades i interpretades territorialment a partir de la utilització de teledetecció satel·litària i de dades proporcionades per l’administració.

[spa] Se ha realizado un estudio de los cambios experimentados en las cubiertas de vegetación en el área de la Serra de Tramuntana de Mallorca a lo largo de la segunda mitad del siglo XX y principios del nuevo milenio, tomando como ámbito territorial de trabajo la superficie incluida en la declaración de Patrimonio de la Humanidad como Paisaje Cultural realizada por la UNESCO en 2011. Estos cambios se cartografían y cuantifican a partir de la comparación de dos fotografías aéreas datadas respectivamente en 1956 y en 2019, estableciendo tres categorías de ocupación del suelo coincidentes con espacios forestales arbolados (bosque), espacios forestales no arbolados (matorrales y carrizales) y espacios agrícolas. Para clasificar las fuentes mencionadas, se utiliza un sistema de reconocimiento de patrones basado en la técnica del análisis textural de imágenes digitales, generando una matriz de coocurrencia de niveles de grises combinado con una posterior clasificación supervisada de la imagen. Con el método mencionado se consigue un grado de exactitud (accuracy) superior al 90%. El resultado indica que en estas décadas se ha operado un cambio radical en las cubiertas del territorio por el cual las áreas boscosas se han incrementado pasando a ocupar del 28,92% del territorio en 1956 al 50,57% en 2019; esta expansión del bosque se ha producido a costa de una disminución radical de las cubiertas agrícolas que en el mismo período han disminuido del 39,83% del territorio a sólo el 22,56%, y de una retracción más moderada de los matorrales y carrizales, que han caído del 31,25% al 26,87%. Para conocer los factores económicos y sociales que hay detrás de estos cambios se ha procedido a realizar entrevistas a fondo a 12 personas representantes de los sectores implicados en estas modificaciones territoriales en los que han actuado como propietarios, gestores o trabajadores en las explotaciones o funcionarios de las administraciones competentes. Estas informaciones orales han sido requeridas siguiendo unos formularios de comprobación de hipótesis. La explotación de la información cualitativa derivada de las entrevistas permite establecer cuáles eran las funciones de cada uno de los tipos de espacios identificados en las explotaciones agrarias tradicionales y cómo estas han sufrido cambios a lo largo de los años comprendidos entre las dos cartografías elaboradas. El resultado de integrar ambas informaciones refleja cómo los cambios de ocupación territorial en la montaña de Mallorca se ajustan a la perfección al modelo teórico de la transición forestal con un proceso de forestación derivado del abandono de la gestión agraria y forestal. Esta transición forestal ha mostrado unas importantes perturbaciones en forma de grandes incendios forestales, perturbaciones que son analizadas, cartografiadas e interpretadas territorialmente a partir de la utilización de teledetección satelital y de datos proporcionados por la administración.

[eng] A study was conducted on the land cover changes in the vegetation in the Serra de Tramuntana area of Mallorca during the second half of the 20th century and the beginning of the new millennium, taking as the territorial scope the area of the mountain range included in the declaration of World Heritage Cultural Landscape made by UNESCO in 2011. These changes are mapped and quantified based on the comparison of two aerial images dated respectively in 1956 and 2019, establishing three categories of land cover coinciding with forest, shrub and herbaceous associations, and agricultural areas. To classify the mentioned land covers, a pattern recognition system based on the digital image texture analysis technique is used, generating a gray level co-occurrence matrix combined with a subsequent supervised classification of the image. With the mentioned method, an accuracy level above 90% is achieved. Results show that in these decades there has been a radical change in the land covers of the territory, by which forest areas have increased, occupying 28,92% of the territory in 1956 and 50,57% in 2019. This expansion of the forest has come at the expense of a radical decrease in agricultural land covers, which have decreased from 39,83% of the territory to only 22,56% in the same period, and a more moderate retraction of shrub and herbaceous associations, which have fallen from 31,25% to 26,87%. To understand the economic and social factors behind these changes, in-depth interviews were conducted with 12 people representing the sectors involved in these territorial modifications where they have acted as owners, managers, or workers in the operations, or civil servants of the competent administrations. This oral information was requested following a hypothesis checking form. The analysis of the qualitative information derived from the interviews allows establishing the functions of each of the types of spaces identified in traditional agricultural operations and how they have changed over the years between the two maps produced. The results of integrating both pieces of information reflects how the changes in territorial occupation in the mountains of Mallorca perfectly match the theoretical model of the forest transition with a process of afforestation derived from the abandonment of agricultural and forestry management. This forest transition has shown significant disturbances in the form of large wildfires, disturbances that are analyzed, mapped, and interpreted territorially using satellite remote sensing and data provided by the administration.