Literatura i immigració internacional a la cultura catalana del segle XXI: conceptualització i recepció crítica

Abstract

[cat] L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar la hipotètica especificitat de la literatura catalana d'origen internacional en l'àmbit europeu, i, en el cas que n'hi hagi, examinar com pot estar relacionada amb la minorització històrica de la literatura catalana. Amb aquest propòsit, s'ha utilitzat un marc comparatiu. S'ha estudiat, en primer lloc, l'evolució de l'espai que ocupa la literatura d'origen migrant de tres contextos europeus: l'alemany, el francès i l'italià. S'ha posat de relleu la recerca taxonòmica i nominativa, i els trets distintius de la configuració i la recepció de cada una d'aquestes tres literatures europees d'origen internacional. Aquests tres contextos ens han servit de marc per a la comparació amb el cas català. Pel que fa al camp català, després d'estudiar la relació entre les migracions peninsulars del segle XX i la literatura catalana, s'ha analitzat la recepció crítica de la literatura catalana d'origen internacional del segle XXI. S'ha parat esment en la conceptualització acadèmica, tant en la procedent de les universitats catalanes com en la que prové de les estrangeres. Es percep un ús reiterat de manlleus terminològics; és a dir, el fet que el corpus català sigui posterior al dels espais literaris europeus estudiats es tradueix en una conceptualització basada en la que ja empraren els precedents internacionals. Per concretar l'estudi s'han seleccionat nou autors procedents de sis països, que es corresponen a tres continents: Agnès Agboton (Benín), Pius Alibek (Iraq), Najat El Hachmi (Marroc), Saïd El Kadaoui (Marroc), Patrícia Gabancho (Argentina), Nadia Ghulam (Afganistan), Laila Karrouch (Marroc), Asha Miró (Índia) i Silvana Vogt (Argentina). La selecció no pretén ser exhaustiva, però és representativa del corpus actual. La presència d'elements autobiogràfics i la reflexió sobre la identitat híbrida en construcció del migrant són trets comuns significatius de les seus obres. Des d'aquest corpus, s'examina la construcció identitària del migrant a partir de conceptes com la hibridesa i la memòria, i l'efecte d'aquests dos factors en els textos literaris. A més, s'investiguen els motius que han dut els escriptors d'origen internacional a triar la llengua catalana com la llengua literària emprada en les seues obres. Així mateix, s'estudia el mercat editorial i la importància dels premis per a la inserció d'aquest corpus en la literatura catalana. La concentració de la publicació de la majoria d'aquestes obres en segells vinculats al Grup Planeta posa de manifest l'interés de les polítiques de l'empresa editora més potent de Catalunya ―i de l'Estat espanyol― per promoure aquest tipus de literatura. L'examen dels paratextos, especialment els títols i les cobertes dels llibres, donen indicis valuosos del procés de configuració d'aquesta literatura i de la seua circulació. S'observa una tendència a l'exotització orientalista, i a la cosificació de les autores en espais paratextuals i en àmbits promocionals dels seus llibres. Pel que fa als trets distintius propis de la literatura catalana d'origen internacional, s'observa la importància de l'atorgament del Premi Ramon Llull, l'any 2008, a L'últim patriarca, de Najat El Hachmi, per a la ràpida acceptació d'aquest tipus de literatura en el cànon català. Contràriament al que succeí en els contextos europeus estudiats, el sistema literari català acceptà com a pròpies, en molt poc temps, les produccions textuals d'autors nascuts a l'estranger. L'elecció de la llengua catalana ha estat decisiva per a aquesta acceptació, no solament perquè si els textos haguessin estat escrits en una altra llengua no serien considerats com a literatura catalana, sinó perquè la tria lingüística es justifica sovint des de posicionaments de solidaritat amb la situació minoritzada de la llengua i de la cultural catalanes. Els autors triaren conscientment el català com a llengua literària. L'aparició d'aquest nou tipus de literatura a Catalunya, que ja existia en altres espais europeus, significa un èxit per al sistema literari català perquè li adjudica una autopercepció de normalitat, i facilita que la literatura catalana contemporània pugui compartir qualitats idiosincràtiques d'altres literatures hegemòniques.

[spa] El objetivo de esta tesis es estudiar la hipotética especificidad de la literatura catalana de origen internacional en el ámbito europeo, y, en el caso en que la haya, examinar cómo puede estar relacionada con el proceso de minorización histórica de la literatura catalana. Con este propósito, se ha utilizado un marco comparativo. Se ha estudiado, en primer lugar, la evolución del espacio que ocupa la literatura de origen migrante en tres contextos europeos: el alemán, el francés y el italiano. Se ha puesto de relieve la búsqueda taxonómica y nominativa, y los caracteres distintivos de la configuración y la recepción de cada una de estas tres literaturas europeas de origen internacional. Estos tres contextos nos han servido de marco para la comparación con el caso catalán. Por lo que respecta al campo catalán, después de estudiar la relación entre las migraciones peninsulares del siglo XX y la literatura catalana, se ha analizado la recepción crítica de la literatura catalana de origen internacional del siglo XXI. Se ha prestado atención a la conceptualización académica, tanto a la procedente de las universidades catalanas como a la proveniente de las extranjeras. Se percibe en ellas un uso reiterado de calcos terminológicos; es decir, que el hecho de que el corpus catalán sea posterior al de los espacios literarios europeos estudiados se traduce en una conceptualización basada en la que ya habían utilizado anteriormente sus precedentes internacionales. Para concretar el estudio se ha seleccionado a nueve autores procedentes de seis países, que se corresponden con tres continentes: Agnès Agboton (Benín), Pius Alibek (Irak), Najat El Hachmi (Marruecos), Saïd El Kadaoui (Marruecos), Patrícia Gabancho (Argentina) Nadia Ghulam (Afganistán), Laila Karrouch (Marruecos), Asha Miró (La India) y Silvana Vogt (Argentina). La selección no pretende ser exhaustiva, pero sí representativa del corpus actual. La presencia de elementos autobiográficos y la reflexión sobre la identidad híbrida en construcción del migrante son características comunes significativas de sus obras. Desde este corpus se examina la construcción identitaria del migrante a partir de conceptos como la hibridez y la memoria, y el efecto de estos dos factores en los textos literarios. Además, se investigan los motivos que han llevado a los escritores de origen internacional a elegir la lengua catalana como la lengua literaria utilizada en sus obras. Del mismo modo, se estudian el mercado editorial y la importancia de los premios en el proceso de inserción de este corpus en la literatura catalana. La concentración de la publicación de la mayoría de las obras en sellos vinculados al Grupo Planeta pone de manifiesto el interés de las políticas de la empresa editorial más potente de Cataluña ―y de todo el Estado español― en la promoción de este tipo de literatura. El examen de los paratextos, especialmente de los títulos y las cubiertas de los libros, proporciona valiosos indicios del proceso de configuración de esta literatura y de su circulación. Se observa una tendencia a la exotización orientalista, y a la cosificación de las autoras en espacios paratextuales y en ámbitos promocionales de sus libros. Por lo que respecta a los caracteres distintivos propios de la literatura catalana de origen internacional, se observa la importancia de la concesión del Premi Ramon Llull, el año 2008, a L'últim patriarca, de Najat El Hachmi, para la rápida aceptación de este tipo de literatura en el canon catalán. Contrariamente a lo que había pasado en los contextos europeos estudiados, el sistema literario catalán aceptó como propias, en breve tiempo, las producciones textuales de autores nacidos en el extranjero. La elección de la lengua catalana ha sido decisiva para que esta aceptación haya tenido lugar, no sólo porqué si los textos hubiesen estado escritos en otra lengua no serían considerados literatura catalana, sino porqué la elección lingüística se justifica frecuentemente desde posicionamientos de solidaridad con la situación minorizada de la lengua y de la cultura catalanas. Los autores han elegido conscientemente el catalán como lengua literaria. La aparición de este nuevo tipo de literatura en Cataluña, ya existente en otros espacios europeos, significa un éxito para el sistema literario catalán, ya que le adjudica una autopercepción de normalidad, y facilita que la literatura catalana contemporánea pueda compartir cualidades idiosincráticas de otras literaturas hegemónicas.

[eng] The purpose of this PhD thesis is studying the hypothetical specificity of Catalan Literature showing an international origin within a European scope. If that were to be the case, there is a scrutiny of how that specificity might be related to the historical marginalization of Catalan literature. With this goal in mind, a comparative approach has been taken. Firstly, there has been a study of the evolution of literature that shows a migrant origin in three European contexts: that of German, French and Italian literature. A taxonomic and nominative research has been emphasized as well as the features and the reception of these three international origin European literatures. These three contexts have been used within a comparative framework for Catalan literature. After a study of the relation between the mainland Spanish migrations in the twentieth century and Catalan literature, there is an analysis of the critical reception of this international origin literature in Catalan in the twenty first century. Academic conceptualization has been taken into account, both that in the Catalan universities as well as that in foreign universities. A repeated borrowing of terminology has been noted: that is to say, the fact that the Catalan corpus of literature is subsequent to that of the European traditions shown is translated into a conceptualization based on the previous international ones. In order to be specific in that study, nine authors from six countries have been selected corresponding to three continents: Agnès Agboton (Benin), Pius Alibek (Iraq), Najat el Hachmi (Morocco), Saïd El Kadaoui (Morocco), Patrícia Gabancho (Argentina), Nadia Ghulam (Afghanistan), Laila Karrouch (Morocco), Asha Miró (India) and Silvana Vogt (Argentina). This choice of authors is not comprehensive but it indicative of the corpus of literature at present. Autobiographical features and the reflection about the migrant ongoing hybrid identity are the common characteristics in the work of these authors. Arising in these works, there is a scrutiny of the construction of migrant identity starting in concepts such as hybridity and memories, and their effects in the literary texts. Moreover, the reasons for choosing the Catalan language by these international origin writers have been looked into. The Publishing market and the importance of literary awards for the insertion of this corpus of literature in Catalan is likewise scrutinized. The majority of these books have been published by the Planeta Publisher or others related to it. This fact shows the open interest by the most important publisher in Catalonia and the Spanish Kingdom in promoting this type of literature. The examination of paratexts -especially that of the titles and the book covers- offer valuable insights into the setting up of this kind of literature and its circulation. There is a tendency to some orientalist exoticism, and also the embodiment of the female authors in paratextual spaces and in the promotion of their books. As to the distinctive features of the Catalan literature of international origin, the Ramon Llull 2008 Book Award must be emphasized. The Last Patriarch by Najat El Hachmi was rapidly accepted as representative of this literary genre in the Catalan canon of literature. Contrary to what happened in the European literary traditions studied before, the Catalan literary system accepted very fast as part of its own the literary productions of these writers born abroad. The fact that they used Catalan has been paramount in this acceptance. And this is not only because if they had used another language these authors would not be considered part of Catalan literature. Moreover, the choice of language is justified often by the link in solidarity to the minoritized situation of Catalan language and culture. These writers choose to use Catalan as a literary language in a gesture of self-awareness. The coming into being of this new type of literature in Catalonia -already existing in other European literary traditions- is tantamount to success in the literary Catalan system because it offers a self-perception of normality. And this also enables contemporary Catalan literature to share idiosyncrasies with other hegemonic literatures.