Repercusión del confinamiento por Covid-19 sobre los parámetros cardiometabólicos en la población española

Abstract

[spa] La presente tesis doctoral se centra en el estudio de como el estado de confinamiento por COVID-19 y los estilos de vida adoptados por la población durante ese periodo, han afectado a nivel de riesgo cardiovascular y cardiometabólico a la población española. Para ello se han diseñado tres estudios que analizan diferentes parámetros antropométricos, clínicos y de laboratorio, que parten de una misma muestra poblacional obtenida de las revisiones médicas de trabajadores españoles de diferentes sectores y comunidades autónomas. El total de participantes incluidos en los estudios es de 6236 trabajadores que han formado parte de los tres estudios prospectivos realizados durante el intervalo de tiempo comprendido entre marzo de 2019 y marzo de 2021. El primer estudio, analiza el efecto que tuvo el estado de confinamiento por COVID-19 sobre diferentes variables antropométricas, niveles de tensión arterial, niveles de glucemia y del perfil lipídico. El segundo estudio se centró en el impacto que produjo sobre la enfermedad de hígado graso no alcohólico y la resistencia a la insulina. Por último, el tercer estudio, se centró en el impacto del estado de confinamiento sobre el riesgo cardiometabólico a través del análisis de diferentes escalas de riesgo. Los resultados obtenidos de los diferentes estudios se detallan a continuación: Estudio 1: al analizar diferentes parámetros antropométricos, clínicos y de laboratorio, se observaron diferencias estadísticamente significativas entre los valores medios de los parámetros antropométricos y clínicos al comparar sus valores antes y después del confinamiento por COVID-19. Se produjo un aumento del peso corporal (41,1 ± 9,9– 43,1 ± 9,9), del índice de masa corporal (IMC) (25,1 ± 4,7– 25,9 ± 4,7), del porcentaje de grasa corporal (24,5 ± 9,1-26,9 ± 8,8). También se detectó elevación de los niveles de colesterol total, con un aumento estadísticamente significativo de los niveles de colesterol LDL y una reducción de los niveles de colesterol HDL, así como un empeoramiento en las cifras de glucemia (90,5 ± 16,4-95,4 ± 15,8). Estudio 2: se encontraron diferencias en los valores medios de diferentes parámetros antropométricos y clínicos al comparar los resultados antes y después del estado de confinamiento. Se produjo un empeoramiento estadísticamente significativo en la enfermedad de hígado graso no alcohólico (EHGNA) y en las escalas de resistencia a la insulina, con un aumento del peso corporal, del IMC, y de los niveles de colesterol, siendo mayores para los valores de colesterol LDL. Presencia de un aumento en los niveles de glucemia y una reducción en los niveles de colesterol HDL. Estudio 3: Se encontraron un aumento en todos los parámetros analizados en el período posterior al confinamiento en comparación con el período previo al confinamiento. Las conclusiones de los tres estudios demuestran que el estado de confinamiento por COVID-19 ha tenido un impacto negativo sobre la salud de la población, al afectar y modificar los valores de los diferentes parámetros analizados, lo que conduce a un aumento del riesgo cardiovascular y cardiometabólico si no se realizan medidas preventivas. Si se analizan de forma individual las conclusiones obtenidas de cada estudio, son las que se detallan a continuación. Estudio 1: el confinamiento ha tenido un efecto negativo sobre los parámetros de salud en ambos sexos en todos los rangos de edad, provocando un empeoramiento de los factores de riesgo cardiovascular. Estudio 2: El confinamiento provocó un empeoramiento de los factores de riesgo cardiovascular debido a un aumento en las escalas de estimación de la grasa hepática y un mayor riesgo de presentar EHGNA y cambios en la resistencia a la insulina. Estudio 3: El estado de confinamiento ha tenido un impacto negativo en los parámetros cardiometabólicos en ambos sexos.

[cat] Aquesta tesi doctoral està centrada en l'estudi de com l'estat de confinament per COVID-19 i els estils de vida adoptats per la població durant aquest període han afectat a nivell de risc cardiovascular i cardiometabòlic la població espanyola. Per fer-ho, s'han dissenyat tres estudis que analitzen diferents paràmetres antropomètrics, clínics i de laboratori, que parteixen d'una mateixa mostra poblacional, obtinguda de les revisions mèdiques de treballadors espanyols de diferents sectors, així com també de diferents comunitats autònomes. El total de participants inclosos als estudis són 6236 treballadors, sent els mateixos participants, els que han format part dels tres estudis prospectius realitzats durant l'interval de temps comprès entre març de 2019 i març de 2021. Al primer estudi, es va analitzar l'efecte que havia tingut l'estat de confinament per COVID-19 sobre diferents variables antropomètriques, nivells de tensió arterial, nivells de glucèmia i del perfil lipídic. El segon estudi es va centrar en limpacte que havia tingut sobre la malaltia de fetge gras no alcohòlic i la resistència a la insulina. Per acabar, el tercer estudi es va centrar en l'impacte de l'estat de confinament sobre el risc cardiometabòlic a través de l'anàlisi de diferents escales de risc. Els resultats que s'han pogut obtenir dels diferents estudis es mostren a continuació: Estudi 1: en analitzar diferents paràmetres antropomètrics, clínics i de laboratori, es van observar diferències estadísticament significatives entre els valors mitjans dels paràmetres antropomètrics i clínics en comparar-ne els valors abans i després del confinament per COVID-19. Es va produir un augment del pes corporal (41,1 ± 9,9– 43,1 ± 9,9), de l'índex de massa corporal (IMC) (25,1 ± 4,7– 25,9 ± 4,7), del percentatge de greix corporal (24,5 ± 9,1-26,9 ± 8,8). També es va detectar una elevació dels nivells de colesterol total, amb un augment estadísticament significatiu dels nivells de colesterol LDL i una reducció dels nivells de colesterol HDL, així com un empitjorament de les xifres de glucèmia (90,5 ± 16,4- 95,4 ± 15,8). Estudi 2: es van objectivar diferències en els valors mitjos de diferents paràmetres antropomètrics i clínics en comparar els resultats abans i després de l'estat de confinament. Es va produir un empitjorament estadísticament significatiu en la malaltia de fetge gras no alcohòlic i en les escales de resistència a la insulina, amb un augment del pes corporal, de l'IMC, dels nivells de colesterol LDL y de glucèmia amb una reducció en els nivells de colesterol HDL. Estudi 3: Es va observar un augment en tots els paràmetres analitzats en el període posterior al confinament en comparació del període previ al estat de confinament. De les conclusions dels tres estudis, es podria veure com l'estat de confinament per COVID-19 ha tingut un impacte negatiu sobre la salut població, en afectar i modificar els valors dels diferents paràmetres analitzats, cosa que condueix a un augment del risc cardiovascular i cardiometabòlic si no es fan mesures preventives. Si s'analitzen de manera individual, les conclusions obtingudes de cada estudi són les que es mostren a continuació. Estudi 1: Es pot concloure que el confinament ha tingut un efecte negatiu sobre els paràmetres de salut en tots dos sexes y a tots els rangs d'edat, provocant un empitjorament dels factors de risc cardiovascular. Estudi 2: El confinament va provocar un empitjorament dels factors de risc cardiovascular a causa d'un augment en les escales d'estimació del greix hepàtic i un major risc de presentar la malaltia de fetge gras no alcohòlic i canvis en la resistència a la insulina. Estudi 3: L'estat de confinament per COVID-19 ha tingut un impacte negatiu als paràmetres cardiometabòlics en ambdós sexes.

[eng] This doctoral thesis focuses on the study of how the state of lockdown caused by COVID-19 and the lifestyles adopted by the population during that period have affected the cardiovascular and cardiometabolic risk in the Spanish population. To this end, three studies have been designed that analyze different anthropometric, clinical and laboratory parameters, which start from the same population sample, obtained from medical check-ups of Spanish workers from different sectors, as well as from different autonomous communities. The total number of participants included in the studies are 6,236 workers, the same participants being those who have been part of the three prospective studies carried out during the time between March 2019 and March 2021. In the first study, the effect that the state of lockdown due to COVID-19 had had on different anthropometric variables, blood pressure levels, blood glucose levels and the lipid profile was analyzed. The second study focused on the impact it had on nonalcoholic fatty liver disease (NAFLD) and insulin resistance. Finally, the third study focused on the impact of the state of lockdown on cardiometabolic risk through the analysis of different risk scales. The results that have been obtained from the different studies are detailed below: Study 1: when analyzing different anthropometric, clinical and laboratory parameters, statistically significant differences were observed between the mean values of the anthropometric and clinical parameters when comparing their values before and after lockdown by COVID-19. There was an increase in body weight (41.1 ± 9.9–43.1 ± 9.9), body mass index (BMI) (25.1 ± 4.7–25.9 ± 4.7), percentage of body fat (24.5 ± 9.1-26.9 ± 8.8). Elevation of total cholesterol levels was also detected, with a statistically significant increase in LDL cholesterol levels and a reduction in HDL cholesterol levels, as well as a worsening of blood glucose levels (90.5 ± 16.4- 95.4 ± 15.8). Study 2: differences in the mean values of different anthropometric and clinical parameters were observed when comparing the results before and after the state of lockdown. There was a statistically significant worsening in non-alcoholic fatty liver disease and in the insulin resistance scales, with an increase in body weight, BMI, and cholesterol levels, being higher for cholesterol values. LDL as well as an increase in blood glucose levels and a reduction in HDL cholesterol levels. Study 3: An increase was observed in all parameters analyzed in the post-lockdown period compared to the pre-lockdown period. From the conclusions of the three studies, it could be seen how the state of lockdown by COVID-19 has had a negative impact on population health, by affecting and modifying the values of the different parameters analyzed, which leads to an increased cardiovascular risk and cardiometabolic risk if preventive measures are not carried out. If analyzed individually, the conclusions obtained from each study are detailed below. Study 1: It can be concluded that lockdown has had a negative effect on health parameters in both sexes in all age ranges, causing a worsening of cardiovascular risk factors. Study 2: The state of lockdown caused a worsening of cardiovascular risk factors due to an increase in liver fat estimation scales and an increased risk of NAFLD and changes in insulin resistance. Study 3: The state of lockdown by COVID-19 has had a negative impact on cardiometabolic parameters in both sexes.