[cat] La dialèctica erística per la seva naturalesa a l’hora d’argumentar sempre ha estat descrita com una concepció del diàleg envers els interessos de qui la posa en pràctica. La seva intenció és portar a engany, manipulació, confusió, etc. per aconseguir l’objectiu proposat per l’interlocutor. No es fonamenta en cap contingut moral o ètic, perquè el que prioritza és el propòsit a obtenir, independentment de les conseqüències que pot tenir la seva actitud. Analitzada d’aquesta manera, sembla que el seu lloc només tingui cabuda als àmbits tenyits amb conductes pocs exemplars. L’actitud que empra no té res de modèlica. Per altra banda, en la majoria dels diàlegs, apareixen les fal·làcies com l’argument que dóna suport al què es planteja. Moltes vegades aquesta defensa està fonamentada per l’interès de l’interlocutor que fa ús d’elles, però també, és cert, que no sempre es dóna el cas. Tant una com l’altra apareixen en el diàleg per donar-li forma argumentativa al què es diu, una reflexió que en aquest treball volem posar al servei de l’aprenentatge dels alumnes a l’assignatura de Filosofia.
[eng] The eristic dialectics for their argumentative nature has always been described as a conception of the dialogue aimed at the interests of the person who puts it into practice. Its intention is the trickery, the mind control, the misunderstanding... It is not based on moral and ethical contents because what is the most important is the intention that you want to get, independently of the consequences that its behavior can have. Analyzed like this, there is only a cavity for dyeing fields with behaviors that are not a model. The used behavior is not exemplary. On one hand, in most dialogues, there are fallacies like an argument that supports the proposal. This defense is sometimes based on the interlocutor's interest that uses it but not always. On the other hand, fallacies appear in the dialogues to give argumentative shape, a reflection that with this work, we want to show to our Philosophy classes.