Aprenentatge basat en problemes, de la teoria a l’aplicació en matemàtiques de secundària

Abstract

[cat] Aquest treball cerca explicar tant el marc teòric com el marc pràctic de la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes. Es descriu una experiència real, duta a terme en una aula de tercer d’educació secundària, per desenvolupar la unitat didàctica de geometria en l’espai. Mitjançant aquesta metodologia es pretén augmentar la motivació de l’alumnat ja que és aquest qui dirigeix, en certa manera, el rumb de la unitat didàctica. El docent sols exerceix de guia per tal d’ajudar a assolir els objectius de la unitat i ocupar-se de que aquesta no deriva en camins molt diferents als que es volen arribar. Aquest rol es contraposa amb el rol tradicional del docent, que acostuma a ser un mer transmissor de coneixements. De fet, el docent només transmet momentàniament algun coneixement quan detecta que és necessari reforçar-lo, per ajudar a que l’alumnat el consolidi. A més, amb aquesta metodologia també es pretén que el grup classe sigui més autònom i s’ajudi mitjançant treball cooperatiu; i així millori la capacitat d’enteniment i retenció de coneixements amb un problema proper, del seu entorn real, que els posa en situació i els condueix al llarg de tota la unitat didàctica.