És necessari dur a terme adaptacions curriculars, en les assignatures de ciències, als alumnes amb estances llargues a casa o a l'hospital?

Abstract

[cat] En el present treball es pretén donar una visió general sobre els processos i els protocols necessaris que cal establir quan un alumne passa per una malaltia, que implica la falta d’assistència al centre educatiu. En concret, amb el treball, es volen donar una sèrie de pautes per a que els docents puguin realitzar un acompanyament acadèmic dels alumnes malalts i detectar les seves necessitats, aplicant, als estudiants que ho requereixin, una adaptació curricular. En unes circumstàncies de malaltia els alumnes de les assignatures de ciències poden presentar més dificultats. Per tant, també es considera la necessitat que els docents es renovin constantment en els diferents àmbits en que estan involucrats. Ja sigui tecnològicament o educativa, per tal de poder donar una resposta educativa de qualitat i adient a la situació de l’alumnat. A més, els docents han de tenir en compte la importància de l’estat de salut del menor. Sense deixar de banda l’estat emocional de l’alumne i el seu l’entorn més proper. Aquest acompanyament acadèmic pot dur-se a terme a través de la utilització de diverses eines com són: el Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA) i la utilització de les tecnologies per a l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Tot això aporta als docents els recursos i les metodologies necessàries per a l’atenció continuada dels menors, per analitzar el progrés dels estudiants a través del feedback per conèixer en quin grau han assolit els objectius d’etapa. Al treball es planteja que la inclusió és la millor opció si es segueix la línia establerta pel DUA, on les adaptacions curriculars significatives puguin ser la darrera passa a posar en marxa. En aquest sentit, es pot afirmar que el procés formatiu contribueix a normalitzar l’absència del menor al centre educatiu degut a la malaltia.

[eng] This paper aims to give an overview of the necessary processes and protocols that must be established when a student is ill, which implies a lack of attendance at the educational centre. Specifically, the work aims to provide a series of guidelines so that teachers can carry out an academic accompaniment of sick students and to detect their needs, applying a curricular adaption to those students who require it. In some circumstances of illness, pupils in science subjects may have more difficulties. Therefore, it is also considered necessary for teachers to constantly renew themselves in the different areas in which they are involved. Whether technologically or educationally, in order to be able to provide a quality educational response that is appropriate to the pupil’s situation. Furthermore, the teacher must take into account the importance of the child’s state of health. Without neglecting the emotional state of the pupil and their immediate environment. This academic support can be provided through the use of different tools such as: the Universal Design for Learning (UDL) and the use of learning and communication technologies (LCT). All of this provides the teachers with the necessary resources and methodologies for the continuous attention of children, to analyse the progress of students through feedback in order to know the degree to which they have achieved the stage objectives. The paper argues that inclusion is the best option if the line established by the UDL is followed, placing significant curricular adaptations as the last step to be implemented. In this sense, it can be affirmed that the educational process contributes to the normalisation of the child’s absence from school due to illness.