Valoració del cribratge sistemàtic de citomegalovirus congènit en gestants de l'Hospital Juaneda Miramar

Abstract

[cat] El citomegalovirus (CMV) és un herpesvirus amb una alta prevalença a escala mundial que causa malalties i greus seqüeles en infants amb infecció congènita, generalment en les infeccions primàries. A pesar de les recomanacions de les societats científiques de no realitzar el cribratge sistemàtic de la infecció congènita per CMV (CMVc) en gestants, es realitzen les proves de detecció de manera rutinària en els hospitals d’alguns països d’arreu del món, entre ells Espanya. Arran de l’increment de la demanda de proves detectat a l’Hospital Juaneda Miramar, en el següent treball es pretén examinar les tècniques de detecció més efectives, elaborar un algoritme de diagnòstic en gestants, avaluar l’efectivitat d’aplicar-lo i proposar recomanacions i alternatives a la clínica. Les tècniques de referència en gestants per diagnosticar la primoinfecció per CMV són la seroconversió o l’avidesa de l’IgG (quan l’IgG i l’IgM són positives), seguida de la detecció d’ADN de CMV en líquid amniòtic per la tècnica de qPCR a partir dels 21 dies d’embaràs. L’algoritme plantejat a partir d’aquestes tècniques presenta limitacions per poder dur-lo a terme a la pràctica. Per saber si és cost-efectiu manquen dades com conèixer la prevalença de la CMVc en el territori, així com, l’eficàcia dels tractaments i de les mesures de prevenció. El cribratge sistemàtic en mostres d’orina de nounatstampoc és una alternativa efectiva, ja que la qPCR perd sensibilitat en infants asimptomàtics i amb símptomes lleus i no es recomana tractar-los. Per tant, s’han de realitzar només les proves de detecció en gestants que presentin alteracions o evidències clíniques pròpies de la infecció i el cribratge perinatal es reserva per nounats de risc.