Evolució de la matèria orgànica a ambients de duna litoral: l'aplicació del “TEA-BAG INDEX”

Abstract

[cat] Les dunes litorals són ambients ecològics i sedimentaris de transició entre el medi terrestre i el marí. Els serveis ecosistèmics que aquests ambients realitzen són, entre d’altres, la regulació climàtica mitjançant l’emmagatzematge de carboni. Per a que les dunes emmagatzemin carboni és important una correcta descomposició de les restes vegetals per part dels organismes heteròtrofs. El mètode Tea Bag Index (TBI) permet estudiar la mineralització de la matèria orgànica present en el sòl de forma estandarditzada, substituint restes vegetals per bosses de te verd i de Rooibos. D’aquesta manera s’aconsegueix estimar la constant de descomposició k i el factor d’estabilització S en el procés de mineralització de la matèria orgànica. S’ha aplicat la metodologia TBI al sistema platja-duna de Ses Covetes (Campos, Mallorca). Així se n’ha caracteritzat el sòl i la flora de la duna primària i de la duna secundària i s’han sembrat un total de 40 de parelles de bosses de te verd i altres 40 de Rooibos a cada tipus de duna (160 bosses). Les bosses de te es varen recuperar en quatre intervals de temps: 16, 31, 46 i 60 dies des del dia de la sembra. A la duna primària la constant de descomposició (k) assoleix un valor de 0,010 d-1 i el factor adimensional d’estabilització (S) de 0,494. A la duna secundària el valor de k és de 0,019 d-1 i de S és de 0,569. Aquests valors de k a la duna primària són característics d’ambients sedimentaris de desert arenós, mentre que a la duna secundària es corresponen amb els valors típics d’ambients de bosc. Per altra part, el valor de S es relaciona amb deserts argilosos. Aquestes diferències en la constant de descomposició es poden explicar per canvis en la vegetació associats al tipus de duna. No s’han trobat diferències en la corba de velocitat de descomposició en funció del tipus de duna. Aquest fet pot ser explicat per la dificultat de sembra de les mostres a la duna secundària, així com per la dificultat de recuperació de les mostres a la duna primària.

[spa] Las dunas litorales son ambientes ecológicos y sedimentarios de transición entre el medio terrestre y el marino. Los servicios ecosistémicos que estos ambientes realizan 5 son la regulación climática mediante el almacenamiento de carbono, entre otros. Para que las dunas almacenen carbono es importante una correcta descomposición de los restos vegetales por parte de los organismos heterótrofos. El método Tea Bag Index (TBI) permite estudiar la mineralización de la materia orgánica presente en el suelo de una manera estandarizada sustituyendo restos vegetales por bolsas de te verde y de Rooibos. De esta manera se consigue estimar la constante de descomposición k y el factor de estabilitzación S. Para estudiar la mineralización de la materia orgánica en ambientes de duna litoral se ha aplicado la metodología TBI. La zona de estudio es el sistema playa-duna de Ses Covetes (Campos, Mallorca), que cuenta con un sistema dunar protegido. Se han caracterizado el suelo y la flora de la duna primaria y de la duna secundaria. Se sembraron un total de 40 de parejas de bolsas de te en cada tipo de duna, dando lugar a un total de 160 muestras enterradas. Las bolsas de te fueron recuperadas en cuatro intervalos de tiempo: 16, 31, 46 i 60 días respecto a la fecha de siembra. En la duna primaria k asume un valor de 0,010 d-1 y S de 0,494. En la duna secundaria el valor de k es de 0,019 d-1 y de S es de 0,569. Estos valores de k de la duna primaria lo relacionan con los valores típicos de ambientes sedimentarios de desierto arenoso y los de la duna secundaria con ambientes de bosque. Por otra parte, el valor de S se relaciona con desiertos areno-arcillosos. Estas diferencias en la constante de descomposición se pueden explicar por cambios en la vegetación asociados al tipo de duna. No se han encontrado diferencias en la curva de velocidad de descomposición en función del tipo de duna. Este hecho puede ser explicado por la dificultad de siembra de las muestras en la duna secundaria y la dificultad de recuperación de las muestras en la duna primaria.

[eng] Coastal dunes are transitional, ecological and sedimentary environments between the terrestrial and marine environments. The ecosystem services provided by these environments include climate regulation through carbon storage, among others. To enable dunes to store carbon effectively, proper decomposition of plant residues by heterotrophic organisms is crucial. The Tea-Bag Index (TBI) method allows for the 6 standardized study of organic matter mineralization in soil by substituting plant residues with green tea and Rooibos tea bags. This approach helps estimate the decomposition rate (k) and the stabilization factor (S). The TBI methodology was applied to study organic matter mineralization in coastal dune environments. The study area is Ses Covetes beach-dune system (Campos, Mallorca), a protected dune system. The soil and flora, both from primary and secondary dunes, were characterized. A total of 40 pairs of tea bags were buried in each type of dune, resulting in a total of 160 buried samples. In primary dune, k achieved a value of 0,010 d-1 ,with and S of 0,494. In the secondary dune, the value of k was 0,019 d-1 , with an S of 0,569. These k values relate the primary dune to sandy desert sedimentary environments and the secondary dune to forest environments. Additionally, S value is associated with clayey deserts. These differences in decomposition rate can be explained by changes in vegetation associated with the dune type. No differences were found in decomposition curve in function between dune types. This could be attributed to the difficulty of sample burial in the secondary dune and the challenge of sample retrieval in the primary dune.