Efecto de la polinización en la Asignación de recursos a las partes del fruto en variedades Autocompatibles de almendro (Prunus Dulcis)

Abstract

[spa] El progresivo descenso en la abundancia y diversidad de polinizadores silvestres, así como la gran demanda de estos por parte del sector agrícola para mejorar el rendimiento de sus cultivos, han llevado al desarrollo de variedades autógamas autocompatibles de cultivos generalmente autoincompatibles, mediante técnicas de mejora genética. A pesar de que la función de polinización que desempeñan los insectos en variedades autoincompatibles es indudable, no se conoce con exactitud cuál es la contribución de los polinizadores en estos nuevos cultivos autofértiles. En el presente estudio se evaluó el efecto de la polinización mediada por insectos en el cuajado de frutos, producción y distribución de los recursos en las diferentes partes del fruto en dos variedades autocompatibles de almendro (Prunus dulcis), llamadas Marta y Marinada. La polinización por insectos supuso un incremento del 55% en el cuajado de frutos y del 50% en la producción en ambas variedades. Sin embargo, este aumento en el número de frutos totales implicó también una reducción del peso seco de la semilla, el endocarpio y el pericarpio en la variedad Marinada, y de la semilla y el pericarpio en la variedad Marta. A pesar de esta variación, la polinización entomófila supuso un incremento del 50% en la producción de semillas por árbol, el principal sustento económico de dicho cultivo. Por consiguiente, recomendamos la creación de ambientes naturales circundantes al cultivo para promover la abundancia y diversidad de polinizadores silvestres o la introducción de polinizadores manejados en cultivos monovarietales de variedades autógamas autocompatibles de almendro para obtener el mejor rendimiento y beneficio posibles.

[cat] El progressiu descens en l’abundància i diversitat de pol·linitzadors silvestres, així com la gran demanda d’aquests per part del sector agrícola per millorar el rendiment dels seus cultius, han provocat el desenvolupament de varietats autògames autocompatibles, d’espècies generalment autoincompatibles, mitjançant tècniques de millora genètica. Tot i que la funció que els pol·linitzadors duen a terme en varietats autoincompatibles és evident, no es coneix amb claredat quina és la contribució dels pol·linitzadors en els cultius autofèrtils. En el present estudi es va avaluar l’efecte de la pol·linització per insectes en el percentatge de flors que formaven fruit, la producció i la distribució dels recursos a les diferents parts del fruit en dues varietats autocompatibles d’ametller (Prunus dulcis), anomenades Marta i Marinada. La pol·linització per insectes suposà un increment del 55% en el percentatge de flors que formaren fruit, i un increment del 50% en la producció d’ambdues varietats. No obstant, aquest augment en el nombre de fruits totals va provocar també una reducció del pes sec de la llavor, l’endocarpi i el pericarpi a la varietat Marinada i de la llavor i el pericarpi a la varietat Marta. Tot i aquesta variació, la pol·linització per insectes suposà un increment del 50% en la producció de llavors per arbre, la principal font d’ingressos d’aquest cultiu. Per tant, recomanem la creació d’hàbitats naturals contigus al conreu per promoure l’activitat dels pol·linitzadors silvestres o la introducció de pol·linitzadors en conreus monovarietals de varietats autògames autocompatibles d’ametller per obtenir el millor rendiment i benefici possibles.

[eng] The ongoing decrease of the abundance and diversity of wild pollinators, as well as the big demand of those by farmers to improve their crop efficiency, led to the development of autogamous self-compatible varieties of self-sterile crops by breeding programs. Even though it is well known that pollinators are essential to ensure a correct yield in self-sterile crops, their real contribution it is not clear in these new self-compatible varieties. Here, we evaluate the effect of insect pollination on the fruit set, yield, and the relocation of resources in the different parts of the fruit in two autogamous almond varieties, called Marinada and Marta. Fruit set was 55% higher in those trees that had been visited by pollinators, which affected the crop yield, increasing it a 50% too. Nevertheless, these large number of fruits per tree implied the reduction of kernel, shell, and hull dry weight in Marinada, and kernel and hull dry weight in Marta. Despite this variation, insect pollination caused an increase of 50% in seed yield, which is the main benefit of this crop. Overall, we recommend to structure new natural habitats near the crop to promote wild pollinators activity or the introduction of managed pollinators in monovarietal crops of self compatible almonds to guarantee maximum yield and benefits