Depresión: pasado, presente y futuro en su tratamiento farmacológico

Show simple item record

dc.contributor Yáñez Gómez, Fernando
dc.contributor.author Córcoles Hansen, Sofía
dc.date 2023
dc.date.accessioned 2023-10-31T16:27:32Z
dc.date.available 2023-10-31T16:27:32Z
dc.date.issued 2023-10-31
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/162581
dc.description.abstract [spa] La depresión es un trastorno mental caracterizado por una pérdida de interés por las actividades diarias, entre otros aspectos y su manifestación puede variar según la sintomatología y la duración de la misma. Múltiples factores como el género, la edad y circunstancias estresantes, pueden influir en la aparición de la depresión. Existen distintas causas por lo que un individuo puede padecer este trastorno, la deficiencia de algunos neurotransmisores, el aumento de estrés oxidativo, citocinas inflamatorias, alteración en el eje Hipotálamo-pituitario-adrenal (HPA), pueden ser algunas de ellas. Todos estos desequilibrios pueden producir alteraciones cerebrales. Además, la genética desempeña un papel importante en la susceptibilidad a la depresión. Por lo tanto, es necesario realizar investigaciones tanto en humanos como con modelos animales para comprender mejor estos factores y causas. A mediados y finales del siglo XX se usaban los antidepresivos de primera generación como son los inhibidores de la monoaminaoxidasa (IMAO) y antidepresivos tricíclicos (ADT), pero debido a sus efectos adversos y baja seguridad, su uso ha sido desplazado por antidepresivos de nueva generación como los inhibidores selectivos de la recaptación de serotonina (ISRS), inhibidores de la recaptación de serotonina y noradrenalina (ISRN), entre otros. Pese a ser más seguros y eficaces, no ofrecen altas tasas de remisión, lo que ha llevado a la búsqueda de distintas moléculas con diferentes mecanismos de acción, como la ketamina, que podrían ser efectivas en el tratamiento de la depresión. es
dc.description.abstract [eng] Depression is a mental disorder characterized by a loss of interest in daily activities, among other aspects, and its manifestation can vary according to its symptoms and duration. Multiple factors such as gender, age and stressful circumstances can influence the onset of depression. There are different causes for which an individual may suffer from this disorder, deficiency of some neurotransmitters, increased oxidative stress, inflammatory cytokines, alteration in the hypothalamic-pituitary-adrenal (HPA) axis, may be some of them. All these imbalances can produce brain alterations. In addition, genetics plays an important role in susceptibility to depression. Therefore, research in both humans and animal models is needed to better understand these factors and causes. In the mid to late 20th century, first generation antidepressants such as monoamine oxidase inhibitors (MAOIs) and tricyclic antidepressants (TCAs) were used, but due to their adverse effects and low safety, their use has been displaced by new generation antidepressants such as selective serotonin reuptake inhibitors (SSRIs), serotonin and noradrenaline reuptake inhibitors (SNRIs), among others. Despite being safer and more effective, they do not offer high remission rates, which has led to the search for various molecules with different mechanisms of action, such as ketamine, which could be effective in the treatment of depression. en
dc.description.abstract [cat] La depressió és un trastorn mental caracteritzat per una pèrdua d'interès per les activitats quotidianes, entre altres aspectes, i la seva manifestació pot variar segons la simptomatologia i la durada d'aquesta. Múltiples factors com el gènere, l'edat i les circumstàncies estressants poden influir en l'aparició de la depressió. Hi ha diferents causes pel que un individu pot patir aquest trastorn, la deficiència d'alguns neurotransmissors, l'augment de l'estrès oxidatiu, citocines inflamatòries, l'alteració a l'eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal (HPA), poden ser algunes d'elles. Tots aquests desequilibris poden produir alteracions cerebrals. A més, la genètica juga un paper important en la susceptibilitat a la depressió. Per tant, és necessari realitzar investigacions tant en éssers humans com en models animals per comprendre millor aquests factors i causes. A mitjan i finals del segle XX s'utilitzaven els antidepressius de primera generació com els inhibidors de la monoaminaoxidasa (IMAO) i els antidepressius tricíclics (ADT), però a causa dels seus efectes adversos i baixa seguretat, el seu ús ha estat desplaçat per antidepressius de nova generació com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina (ISRN), entre d'altres. Malgrat ser més segurs i eficaços, no ofereixen altes taxes de remissió, la qual cosa ha portat a la recerca de diverses molècules amb diferents mecanismes d'acció, com la ketamina, que podrien ser efectives en el tractament de la depressió. ca
dc.format application/pdf
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject 57 - Biologia ca
dc.subject.other Depresión es
dc.subject.other Tratamiento antidepresivo clásico es
dc.subject.other Tratamiento antidepresivo de nueva generación es
dc.title Depresión: pasado, presente y futuro en su tratamiento farmacológico es
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics