Relación entre los diferentes parámetros de salud y estilo de vida y la toma de medicación en pacientes con síndrome metabólico

Abstract

[spa] El síndrome metabólico (SM) es un conjunto de alteraciones metabólicas que aumentan el riesgo de desarrollar enfermedades cardiovasculares (ECV) y diabetes mellitus tipo 2 (DM2). Las principales alteraciones metabólicas son la obesidad central, la dislipemia, la resistencia a la insulina y la hipertensión. Su prevalencia está aumentando de forma significativa paralelamente a la creciente pandemia mundial de obesidad y se estima que el 25% de la población mundial presenta SM. Los principales enfoques terapéuticos se basan en cambios en el estilo de vida a través de la promoción de la actividad física y hábitos alimentarios saludables. Sin embargo, si esta primera línea de intervención resulta insuficiente se puede acompañar de tratamiento farmacológico para tratar cada uno de los componentes individuales del SM. Para estudiar la relación entre los parámetros de salud y estilo de vida y la toma de medicación, se evaluaron los cambios en la adherencia a la dieta mediterránea y la actividad física con la toma de los principales fármacos para tratar el SM. La adherencia a la dieta mediterránea se midió a través del cuestionario de 17 ítems de adherencia a la dieta mediterránea hipocalórica y la actividad física con una versión reducida adaptada al español del cuestionario Minnesota Leisure Time Physical Activity. Los resultados revelaron un menor nivel de actividad física, concretamente de la actividad física moderada, en los pacientes medicados con tranquilizantes, sedantes, pastillas para la ansiedad o pastillas para dormir; respecto a los sujetos no tratados con esta medicación. Sin embargo, no hubo diferencias significativas en la actividad física y la adherencia a la dieta en el resto de medicamentos.

[cat] El síndrome metabòlic (SM) és un conjunt d'alteracions metabòliques que augmenten el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars (MCV) i diabetis mellitus tipus 2 (DM2). Les principals alteracions metabòliques són l'obesitat central, la dislipèmia, la resistència a la insulina i la hipertensió. La seva prevalença està augmentant de forma significativa paral·lelament a l'augment de la pandèmia mundial d'obesitat i s'estima que el 25% de la població mundial presenta SM. Els principals enfocaments terapèutics es basen en canvis en l'estil de vida a través de la promoció de l'activitat física i hàbits alimentaris saludables. No obstant això, si aquesta primera línia d'intervenció resulta insuficient, es pot acompanyar de tractament farmacològic per tractar cadascun dels components individuals del SM. Per estudiar la relació entre els paràmetres de salut i estil de vida i la presa de medicació, es van avaluar els canvis en l'adherència a la dieta mediterrània i l'activitat física amb la presa dels principals fàrmacs per tractar el SM. L'adherència a la dieta mediterrània es va mesurar a

través del qüestionari de 17 ítems d'adherència a la dieta mediterrània hipocalòrica i l'activitat física amb una versió reduïda adaptada a l'espanyol del qüestionari Minnesota Leisure Time Physical Activity. Els resultats van revelar un menor nivell d'activitat física, concretament d'activitat física moderada, en els pacients medicats amb tranquil·litzants, sedants, pastilles per a l'ansietat o pastilles per dormir; respecte als subjectes no tractats amb aquesta medicació. No obstant això, no hi va haver diferències significatives en l'activitat física i l'adherència a la dieta en la resta de medicaments.

[eng] Metabolic syndrome (MS) is a set of metabolic disorders that increase the risk of developing cardiovascular diseases (CVD) and type 2 diabetes mellitus (T2DM). The main metabolic alterations include central obesity, dyslipidemia, insulin resistance, and hypertension. Its prevalence is significantly increasing parallel to the growing global obesity pandemic, and it is estimated that 25% of the world's population has MS. The main therapeutic approaches are based on lifestyle changes through the promotion of physical activity and healthy eating habits. However, if this first line of intervention is insufficient, pharmacological treatment can be combined to address each individual component of MS. To study the relationship between health parameters, lifestyle, and medication intake, changes in adherence to the Mediterranean diet and physical activity were evaluated in relation to the use of the main drugs for treating MS. Adherence to the Mediterranean diet was measured through a 17-item questionnaire on adherence to the hypocaloric Mediterranean diet, and physical activity was assessed using a reduced version adapted to Spanish of the Minnesota Leisure Time Physical Activity questionnaire. The results revealed a lower level of physical activity, specifically moderate physical activity, in patients medicated with tranquilizers, sedatives, anxiety pills, or sleeping pills compared to subjects not treated with this medication. However, there were no significant differences in physical activity and diet adherence among the other medications.