Captación y distribución de elementos minerales en prunus dulcis fertirrigados con microelementos minerales

Abstract

[spa] En las últimas décadas, la competitividad de la almendra balear ha experimentado un descenso significativo respecto al mercado nacional y global. Ha pasado de ser un cultivo muy provechoso en el siglo pasado, a ser prácticamente marginal debido al descuido generalizado de los cultivos, el cambio climático y la aparición de nuevos patógenos como la Xylella fastidiosa. Este hecho hace que sea imprescindible buscar estrategias para mejorar su productividad y su calidad, como la sustitución de cultivares tradicionales por otros nuevos, capaces de adaptarse mejor a las condiciones edafoclimáticas actuales o la biofortificación agronómica. El objetivo de este trabajo es estudiar el efecto de la biofortificación, mediante un tratamiento de fertirrigación de Zn y Se, en la captación y distribución de los elementos minerales en dos nuevas variedades de Prunus dulcis, cv. Marta sobre patrón GF677 y cv. Marinada sobre patrones GF677 y Garnem, así como las diferencias que se pueden presentar según el cultivar y/o patrón utilizado. Para ello se han realizado determinaciones fisiológicas (diámetro del tronco, conductancia estomática y pigmentos fotosintéticos) y bioquímicas (contenido de agua foliar, biomasa, microorganismos cultivables y contenido mineral), tanto antes como una semana después de fertirrigar los almendros con el tratamiento de Zn y Se. Los resultados obtenidos demuestran el efecto positivo de la biofortificación, ya que tras la fertirrigación ha mejorado el estado fisiológico de los almendros, al promover la apertura de los estomas; ha incrementado el número de microorganismos cultivables presentes en la tierra y ha aumentado la captación y distribución de determinados elementos. Concretamente se han obtenido concentraciones más elevadas de los microelementos suplementados, Zn y Se, tanto en hojas (Zn) como almendras (Zn y Se), así como de N y S. También se ha observado una tendencia positiva a la translocación de Zn, Fe, Mn y B hacia la almendra. En referencia a los patrones utilizados, GF677 aporta una mayor adaptabilidad a los almendros en las condiciones en las que se realizaba el estudio y respecto al cultivar, a pesar de que Marta ha registrado mejores valores fisiológicos, Marinada sobre GF677 ha demostrado una respuesta más efectiva a la fertirrigación. Estos resultados iniciales son una indicación positiva para futuros estudios más precisos sobre el tema.

[cat] En les últimes dècades, la competitivitat de l'ametlla balear ha experimentat un descens significatiu respecte al mercat nacional i global. Ha passat de ser un cultiu molt profitós en el segle passat, a ser pràcticament marginal a causa del descuit generalitzat dels cultius, el canvi climàtic i l'aparició de nous patògens com la Xylella fastidiosa. Aquest fet fa que sigui imprescindible buscar estratègies per a millorar la seva productivitat i la seva qualitat, com la substitució de cultivars tradicionals per altres nous, capaços d'adaptarse millor a les condicions edafoclimàtiques actuals o la biofortificació agronòmica. L'objectiu d'aquest treball és estudiar l'efecte de la biofortificació, mitjançant un tractament de fertirrigació de Zn i Se, en la captació i distribució dels elements minerals en dues noves varietats de Prunus dulcis, cv. Marta sobre patró GF677 i cv. Marinada sobre patrons GF677 i Garnem, així com les diferències que es poden presentar segons la cultivar i/o patró utilitzat. Per a això s'han realitzat determinacions fisiològiques (diàmetre del tronc, conductància estomàtica i pigments fotosintètics) i bioquímiques (contingut d'aigua foliar, biomassa, microorganismes cultivables i contingut mineral), tant abans com una setmana després de fertirrigar els ametllers amb el tractament de Zn i Se. Els resultats obtinguts demostren l'efecte positiu de la biofortificació, ja que després de la fertirrigació ha millorat l'estat fisiològic dels ametllers, promovent l'obertura dels estomes; ha incrementat el nombre de microorganismes cultivables presents en la terra i ha augmentat la captació i distribució de determinats elements. Concretament s'han obtingut concentracions més elevades dels microelements suplementats, Zn i Se, tant en fulles (Zn) com a ametlles (Zn i Se), així com de N i S. També s'ha observat una tendència positiva a la translocació de Zn, Fe, Mn i B cap a l'ametlla. En referència als patrons utilitzats, GF677 aporta una major adaptabilitat als ametllers en les condicions en les quals es realitzava l'estudi i respecte a la varietat, encara que Marta ha registrat millors valors fisiològics, Marinada sobre GF677 ha demostrat una resposta més efectiva a la fertirrigació. Aquests resultats inicials són una indicació positiva per a futurs estudis més precisos sobre el tema.

[eng] In recent decades, the competitiveness of Balearic almonds has experienced a significant decline in both the national and global markets. What was once a highly profitable crop in the past century has become almost marginal due to widespread neglect of crops, climate change, and the emergence of new pathogens such as Xylella fastidiosa. This situation underlines the need to explore strategies to improve its productivity and quality. Such strategies may include replacing traditional cultivars with new ones capable of better adapting to current soil and climate conditions or implementing agronomic biofortification. The aim of this study is to examine the effect of biofortification, through a Zn and Se fertigation treatment, on the uptake and distribution of mineral elements in two new varieties of Prunus dulcis, cv. Marta on GF677 rootstock and cv. Marinada on GF677 and Garnem rootstocks, as well as the differences that may arise depending on the cultivar and/or rootstock used. Physiological (trunk diameter, stomatal conductance, and photosynthetic pigments) and biochemical (leaf water content, biomass, culturable microorganisms, and mineral content) determinations were conducted both before and one week after fertigating the almond trees with the Zn and Se treatment. The obtained results demonstrate the positive effect of biofortification. After fertigation, the physiological condition of the almond trees improved by promoting stomatal opening. It also increased the number of culturable microorganisms in the soil and enhanced the uptake and distribution of certain elements. Specifically, higher concentrations of the supplemented microelements, Zn and Se, were obtained in both leaves (Zn) and almonds (Zn and Se), as well as N and S. There was also a positive trend in the translocation of Zn, Fe, Mn, and B to the almonds. Regarding the rootstocks used, GF677 provided greater adaptability. As for the cultivars, despite Marta showing better physiological values, Marinada on GF677 demonstrated a more effective response to fertigation. These initial results are a positive indication for future, more accurate studies on the topic.