Descubriendo las estrategias de tolerancia a la sal del endemismo microcostero Diplotaxis ibicensis (PAU) Goméz Campos

Abstract

[spa] La salinidad es un factor limitante y de vital importancia responsable de la distribución natural y de la trayectoria evolutiva de muchas especies vegetales. No todas las plantas toleran de igual forma el estrés salino, es decir, hay plantas que están más preparadas y otras más sensibles. Un claro ejemplo son las especies propias de hábitat litoral. Diplotaxis ibicensis es un endemismo ibero-balear de flores amarillas que se desarrolla en ambientes litorales sin llegar a ocupar la primera línea de costa. En el presente trabajo se pretende evaluar la respuesta a diferentes concentraciones de sal de Diplotaxis ibicensis comparándolo con Diplotaxis erucoides, una especie mucho más sensible. Para ello se han preparado 3 tratamientos a diferentes concentraciones salinas y se han realizado ensayos de la actividad catalasa y malondialdehído (MDA), de biomasa y de relaciones hídricas en tres momentos diferentes. Se ha observado que la actividad catalasa y los niveles de malondialdehído para D. ibicensis son mayores y responden negativamente al incremento de sal. En el caso de Diplotaxis erucoides hay una baja respuesta en la actividad catalasa y en los niveles de malondialdehído respondiendo ambos de forma contraria entre ellos. Por otro lado, los resultados obtenidos en la biomasa se aprecia un mayor efecto salino en D. erucoides, aunque los patrones de translocación de nutrientes son similares en ambas especies y bajo la influencia salina. Las relaciones hídricas son más constantes en D. ibecensis mientras que en D. erucoides se ven alteraciones en estadios más avanzados.

[cat] La salinitat és un factor limitant i de vital importància responsable de la distribució natural i de la trajectòria evolutiva de moltes espècies vegetals. No totes les plantes toleren de la mateixa manera l'estrès salí, és a dir, hi ha plantes que estan més preparades i altres més sensibles. Un clar exemple són les espècies pròpies d'hàbitat litoral. Diplotaxis ibicensis és un endemisme ibero-balear de flors grogues que es desenvolupa en ambients litorals sense arribar a ocupar la primera línia de costa. En el present treball es pretén avaluar la resposta a diferents concentracions de sal de Diplotaxis ibicensis comparant-la amb Diplotaxis erucoides, una espècie molt més sensible. Per fer-ho, s'han preparat 3 tractaments a diferents concentracions salines i s'han realitzat assaigs de l'activitat catalasa i malondialdehído (MDA), de biomassa i de relacions hídriques en tres moments diferents. S'ha observat que l'activitat catalasa i els nivells de malondialdehído per a D. ibicensis són majors i responen negativament a l'augment de sal. En el cas de Diplotaxis erucoides hi ha una baixa resposta en l'activitat catalasa i en els nivells de malondialdehído, responent tots dos de manera contrària entre ells. D'altra banda, els resultats obtinguts en la biomassa mostren un major efecte salí en D. erucoides, tot i que els patrons de translocació de nutrients són similars en ambdues espècies i sota la influència salina. Les relacions hídriques són més constants en D. ibecensis, mentre que en D. erucoides es produeixen alteracions en estats més avançats.

[eng] Salinity is a limiting factor of vital importance responsible for the natural distribution and evolutionary trajectory of many plant species. Not all plants tolerate saline stress in the same way; that is, some are better adapted while others are more sensitive. A clear example is coastal habitat species. Diplotaxis ibicensis is an Ibero-Balearic endemism with yellow flowers that develops in coastal environments without reaching the front line of the coast. In this study, we aim to evaluate the response to different salt concentrations in Diplotaxis ibicensis, comparing it with Diplotaxis erucoides, a much more sensitive species. For this purpose, three treatments with varying salt concentrations have been prepared, and assays for catalase activity, malondialdehyde (MDA) levels, biomass, and water relations have been conducted at three different time points. It has been observed that catalase activity and MDA levels are higher in D. ibicensis and respond negatively to increasing salt levels. In the case of Diplotaxis erucoides, there is a low response in catalase activity and MDA levels, with both responding in opposite directions. Furthermore, the results obtained for biomass indicate a greater salinity effect in D. erucoides, although nutrient translocation patterns are similar in both species under saline influence. Water relations remain more constant in D. ibicensis, whereas alterations are observed in more advanced stages in D. erucoides.