Quantificació dels embornals de Carboni Blau en els ports de les Illes Balears

Abstract

[cat] Les praderies d’herbes marines, que juntament amb els boscos de manglar i les maresmes es coneixen com a ecosistemes de Carboni Blau, són embornals naturals que contribueixen a mitigar les emissions de CO2 a escala global gràcies a la seva elevada capacitat de capturar CO2 mitjançant la fotosíntesi, atrapar sèston i preservar el carboni enterrat durant mil·lennis. A les Illes Balears, les praderies de Posidonia oceanica enterren anualment l’equivalent al 7% de les emissions de CO2 de la regió i el seu estoc de carboni orgànic és similar al que hi ha als boscos terrestres. La destrucció de les praderies submarines comporta la pèrdua de la capacitat de captura, però també comporta el risc que s’emeti part del carboni que han enterrat durant segles o mil·lennis. En aquest treball es (1) quantifica la magnitud de l’estoc de carboni enterrat en els primers 50 cm i 100 cm del sediment de les praderies de P. oceanica i Cymodocea nodosa, i a les extensions de mata morta de P. oceanica dels ports de Portocolom, Sant Antoni de Portmany i Fornells, (2) s’analitza l’evolució dels embornals de carboni després de la pèrdua de la praderia i (3) es calcula la diferència dels estocs segons la coberta del fons marí en cada port estudiat. Per complir els objectius s’analitzen fotografies aèries dels ports per determinar l’àrea ocupada per les extensions de mata morta de P. oceanica i, finalment, es calcula el contingut, les densitats i els estocs de carboni orgànic i inorgànic dels testimonis de sediment mitjançant la tècnica de pèrdua de pes per ignició. Els resultats indiquen que els estocs de carboni orgànic en el primer metre de profunditat del sediment són diferents a cada un dels ports i que no hi ha diferències en els estocs de carboni orgànic entre la praderia de P. oceanica, la mata morta i la praderia de C. nodosa. Per tant, és important la protecció no només de les praderies de P. oceanica sinó que també de les seves extensions de mata morta i de les praderies de C. nodosa perquè contenen estocs de carboni orgànic de magnitud similar. La protecció d’aquests tres hàbitats contribueix a mitigar el canvi climàtic, capturant el CO2 quan hi ha praderia i evitant l'erosió i reminaralització dels estocs.

[spa] Las praderas de pastos marinos, que junto con los bosques de manglar y las marismas se conocen como ecosistemas de Carbono Azul, son sumideros naturales que contribuyen a mitigar las emisiones de CO2 a escala global gracias a su elevada capacidad de capturar CO2 mediante la fotosíntesis, atrapar seston y preservar el carbono enterrado durante milenios. En las Islas Baleares, las praderas de Posidonia oceanica entierran anualmente el equivalente al 7% de las emisiones de CO2 de la región y su stock de carbono orgánico es similar al que hay en los bosques terrestres. La destrucción de las praderías submarinas comporta la pérdida de la capacidad de captura, pero también comporta el riesgo que se emita parte del carbono que han enterrado durante siglos o milenios. En este trabajo se (1) cuantifica la magnitud del stock de carbono enterrado en los primeros 50 cm y 100 cm del sedimento de las praderas de P. oceanica y Cymodocea nodosa, y a las extensiones de mata muerta de P. oceanica de los puertos de Portocolom, Sant Antoni de Portamany y Fornells, (2) se analiza la evolución de los sumideros de carbono después de la pérdida de la pradera y (3) se calcula la diferencia de los stocks según la cubierta del fondo marino en cada puerto estudiado. Para cumplir los objetivos se analizan fotografías aéreas de los puertos para determinar el área ocupada por las extensiones de mata muerta de P. oceanica y, finalmente, se calcula el contenido, las densidades y los stocks de carbono orgánico e inorgánico de los testigos de sedimento mediante la técnica de pérdida de peso por ignición. Los resultados indican que los stocks de carbono orgánico en el primer metro de profundidad del sedimento son diferentes a cada uno de los puertos y que no hay diferencias en los stocks de carbono orgánico entre la pradera de P. oceanica, la mata muerta y la pradera de C. nodosa. Por lo tanto, es importante la protección no solo de las praderías de P. oceanica, sino que también de sus extensiones de mata muerta y de las praderas de C. nodosa porque contienen stocks de carbono orgánico de magnitud similar. La protección de estos tres hábitats contribuye a mitigar el cambio climático, capturando el CO2 cuando hay pradera y evitando la erosión y reminaralización de los stocks.

[eng] Seagrass meadows, along with mangrove forests and marshes, are recognized as Blue Carbon ecosystems. They are natural sinks that contribute to the mitigation of CO2 emissions on a global scale, thanks to their high capacity to capture CO2 through photosynthesis, trapping seston and preserving buried carbon for millennia. In the Balearic Islands, Posidonia oceanica meadows annually bury the equivalent of 7% of the region's CO2 emissions and their organic carbon stocks are like those of terrestrial forests. Destruction of the seagrasses leads to a loss of carbon capture capacity, but also risks releasing some of the carbon that has been buried for centuries or millennia. This work (1) quantifies the amount of the carbon stock buried in the first 50 cm and 100 cm of the sediment of P. oceanica and Cymodocea nodosa meadows, and in the dead matter extensions of P. oceanica in the harbours of Portocolom, Sant Antoni de Portmany and Fornells, (2) analyses the evolution of the carbon sinks after the loss of the meadows and (3) calculates the difference in stocks according to the cover of the seabed cover in each harbour studied. To achieve these objectives, aerial photographs of the harbours are analysed to determine the area occupied by P. oceanica's dead matter extensions and, finally, the content, densities, and organic and inorganic carbon stocks of sediment cores are calculated using the loss on ignition technique. The results indicate that the organic carbon stocks in the first meter of sediment depth are different in each of the harbours and that there are no differences in organic carbon stocks between the P. oceanica meadow, the dead matter, and the C. nodosa meadow. Therefore, it is important to protect not only P. oceanica meadows but also its dead matter extensions and C. nodosa meadows because they contain organic carbon stocks of similar magnitude. The protection of these three habitats contributes to mitigating climate change by capturing CO2 in the presence of meadows and preventing the erosion and remineralization of stocks.