Efectos de una intervención en el estilo de vida sobre el grado de esteatosis y estrés oxidativo en pacientes con hígado graso no alcohólico.

Abstract

[spa] La enfermedad del hígado graso no alcohólico (EHGNA) se caracteriza por una acumulación excesiva de grasa en los hepatocitos. Esta acumulación va a provocar que se establezcan en este tejido una serie de complicaciones metabólicas que van a cursar con estrés oxidativo y con un estado proinflamatorio que, si se mantiene a lo largo del tiempo, va a derivar a estados más graves de la enfermedad como la esteatohepatitis o, incluso, la cirrosis o el hepatocarcinoma. El objetivo del trabajo fue evaluar los efectos del cambio en la adherencia al patrón de dieta mediterránea asociado a una intervención en el estilo de vida en pacientes con EHGNA. En el estudio han participado 40 pacientes (20 hombres y 20 mujeres) con EHGNA de entre 45 y 65 años diagnosticados por resonancia magnética que han seguido durante 24 meses una intervención en estilo de vida y nutrición. Los pacientes se han clasificado en dos grupos en función al grado de mejora en la adherencia a la dieta mediterránea. Se han analizado al inicio y a los dos años parámetros antropométricos, la grasa intrahepática (IFC), bioquímica clínica general, además de la actividad enzimática de las enzimas antioxidantes y los niveles de glutatión reducido total en eritrocitos, la concentración de malondialdehído (MDA) en plasma y eritrocitos y los niveles en plasma de lipoproteínas de baja densidad (LDL) oxidadas. Aunque en todos los pacientes se observa una tendencia a la mejora en todos los parámetros, los cambios son más evidentes en el grupo con una mayor adherencia a la dieta mediterránea. En los grupos de alta adherencia se ha observado un mayor aumento en la actividad de los enzimas antioxidantes y una disminución en los niveles de MDA. Por otra parte, pese a existir diferencias mayores en los grupos con alta adherencia respecto a los grupos con baja adherencia, estas no fueron significativas en los parámetros antropométricos y en los niveles de LDL oxidada. En conclusión, los resultados evidencian como una intervención nutricional mejora el grado de esteatosis, así como los parámetros de estrés oxidativo e inflamación. Esta mejora es más evidente en los sujetos que han mejorado más su adherencia a la dieta mediterránea a lo largo de los 24 meses de intervención.

[cat] La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) es caracteritza per una acumulació excessiva de greix en els hepatòcits. Això farà que s'estableixin en aquest teixit una sèrie de complicacions metabòliques que cursaran amb estrès oxidatiu i un estat proinflamatori que, si es manté en el temps, derivarà a estadis més greus de la malaltia com l'esteatohepatitis o, fins i tot, la cirrosi o l'hepatocarcinoma. L'objectiu del treball va ser avaluar els efectes del canvi en l'adherència al patró de dieta mediterrània (DM) associat a una intervenció en l'estil de vida en pacients amb EHGNA. En l'estudi han participat 40 pacients (20 homes i 20 dones) amb EHGNA d'entre 45 i 65 anys diagnosticats per ressonància magnètica que han seguit durant 24 mesos una intervenció en estil de vida i nutrició. Els pacients s'han classificat en dos grups en funció del grau de millora en l'adherència a la dieta mediterrània. S'han analitzat a l'inici i als dos anys paràmetres antropomètrics, el greix intrahepàtic (IFC), bioquímica clínica general, a més de l'activitat enzimàtica dels enzims antioxidants i els nivells de glutatió reduït total en eritròcits, la concentració de malondialdehid (MDA) en plasma i eritròcits i els nivells en plasma de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) oxidades. Tot i que en tots els pacients s'observa una tendència a la millora en tots els paràmetres, els canvis són més evidents en el grup amb una major millora en l'adherència a la dieta mediterrània. En els grups d' alta adherència s' ha observat un major augment en l' activitat dels enzims antioxidants i una disminució en els nivells de MDA. Per altra banda, malgrat existir diferències majors en els grups amb alta adherència respecte als grups amb baixa adherència, aquestes no van ser significatives en els paràmetres antropomètrics i en els nivells de LDL oxidada. En conclusió, els resultats evidencien com una intervenció nutricional millora el grau d' esteatosi, així com els paràmetres d' estrès oxidatiu i inflamació. Aquesta millora és més evident en els subjectes que han millorat més la seva adherència a la dieta mediterrània al llarg dels 24 mesos d' intervenció.

[eng] Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is characterized by excessive accumulation of fat in hepatocytes. Consequently, it will establish some sort of metabolic complications in this tissue causing oxidative stress and a pro-inflammatory state that, if maintained over time, will lead to more harmful stages of the disease such as steatohepatitis or even cirrhosis or hepatocarcinoma. The objective of this study was to evaluate the effects of the change in adherence to the Mediterranean diet pattern associated with a lifestyle intervention in patients with NAFLD. The study involved 40 patients (20 men and 20 women) with NAFLD between 45 and 65 years diagnosed by magnetic resonance imaging who have followed a lifestyle and nutrition intervention for 24 months. Patients have been classified into two groups according to the improvement degree in adherence to the mediterranean diet. Anthropometric parameters, intrahepatic fat (IFC), general clinical biochemistry, in addition to the enzymatic activity of antioxidant enzymes and total reduced glutathione levels in erythrocytes, the concentration of malondialdehyde (MDA) in plasma and erythrocytes and plasma levels of oxidized low-density lipoproteins (LDL) have been analyzed at baseline and after two years. Although all the studied parameters show an improvement in every group of patients, the changes are more evident in the group with a greater improvement in adherence to the mediterranean diet. A greater increase in the activity of antioxidant enzymes and a decrease in MDA levels have been observed in the high adherence groups. On the other hand, despite existing greater differences in the groups with high adherence compared to the groups with low adherence, these were not significant in the anthropometric parameters and in the levels of oxidized LDL. In conclusion, the results show how a nutritional intervention improves hepatic steatosis, as well as the parameters of oxidative stress and inflammation. This improvement is more evident in subjects who have improved their adherence to the Mediterranean diet over the 24 months of intervention.