Dones i cançó a Mancor de la Vall entre els anys 40-60 en clau de jazz

Abstract

[cat] Una necessitat de conèixer i investgar el repertori de la nostra terra juntament amb una necessitat de crear utlitzant els elements de la música jazz, m'ha conduït a fer un treball que fusioni els dos conceptes. Per una part s'ha fet una feina de camp de recopilació del repertori que cantaven les dones a Mancor de la Vall fa mig segle. Per tal de fer una proposta de valor, era necessari també conèixer la història del jazz fusió a Balears a partr d'una recopilació d'artstes i grups que han fusionat aquest gènere amb la cultura pròpia de les illes. En un futur la idea és fer una proposta artstca que fusioni els cants amb àudios que expliquin aquell context social i històric amb elements i recursos de la música actual. A Mancor, entre els anys 40 i 60 del segle XX, el cant formava part de la vida social de les dones. Era una eina de socialització, d’entreteniment dels infants, també s’emprava com a pràctca de la religió i com a element educador i adoctrinador. Fins al voltant dels anys 60 hi havia una clara diferenciació dels espais en el que les dones i els homes es relacionaven, aquest fet ja ho hi és present a la majoria de contextos a l’actualitat. Per aquest motu s’ha trobat important recuperar les cançons que cantaven les dones a aquesta època, la majoria de tradició oral, perquè aquestes cançons no quedin a l’anonimat. A més de la importància de deixar constància de les cançons, també hi ha un altre fet important, que és deixar constància del moment històric i social que varen viure les entrevistades. Un moment històric, amb la dictadura franquista, en el que regnava la por i la repressió, fet que es veu refectt en la temàtca i l'idioma del que cantaven les entrevistades sobretot a llocs on les insttucions controlaven, com l'església o l'escola. Un temps on va començar l'abandonament del camp amb la industrialització, però això no va signifcar l'abandonament del cant sinó que es va traslladar a altres llocs de feina. Hi ha dos fets que sí que varen conduir a l'abandonament del cant, que són la consolidació del model capitalista i la introducció de la radio: el capitalisme intenta reduir els espais de 5 cant per millorar la productvitat i la introducció de la radio condueix a un silenciament del cant. Tot i això, era molt important el cant en aquella societat, fet que hem perdut actualment, i per això aquest abandonament es va veure alentt per aquesta necessitat de cantar. En la franja estudiada, entre els anys quaranta i seixanta, el cant encara formava part de la vida social de les dones a Mancor de la Vall, fet que aquest treball arreplega. El moviment de la Nova Cançó, als anys cinquanta, va ser el que va tornar a impulsar la música en català després del buit en l'evolució d'aquesta música que va deixar la dictadura franquista. El boom turístc a les Balears va provocar la revaloració de la música de les Illes, el turisme necessitava tòpics, símbols i signes. Mentrestant cantautors mallorquins com Joan Ramon Bonet i Guillem d'Efak i compositors com Antoni Parera Fons començaven la seva carrera musical immersos dins el moviment de la Nova Cançó. El turisme també va provocar que als anys 60 arribàs el jazz a les Balears, interessava oferir un producte de primer nivell que, no tant el públic local però, sí que el visitant de fora realment apreciava. Hi va haver un local que va ser clau pel desenvolupament del jazz a Mallorca, l'Indigo Jazz Club, que va ser l'escenari jazzístc de músics espanyols i estrangers establerts a l'illa. Una necessitat de conèixer i investgar el repertori de la nostra terra juntament amb una necessitat de crear utlitzant els elements de la música jazz, m'ha conduït a fer un treball que fusioni els dos conceptes. Per una part s'ha fet una feina de camp de recopilació del repertori que cantaven les dones a Mancor de la Vall fa mig segle. Per tal de fer una proposta de valor, era necessari també conèixer la història del jazz fusió a Balears a partr d'una recopilació d'artstes i grups que han fusionat aquest gènere amb la cultura pròpia de les illes. En un futur la idea és fer una proposta artstca que fusioni els cants amb àudios que expliquin aquell context social i històric amb elements i recursos de la música actual. A Mancor, entre els anys 40 i 60 del segle XX, el cant formava part de la vida social de les dones. Era una eina de socialització, d’entreteniment dels infants, també s’emprava com a pràctca de la religió i com a element educador i adoctrinador. Fins al voltant dels anys 60 hi havia una clara diferenciació dels espais en el que les dones i els homes es relacionaven, aquest fet ja ho hi és present a la majoria de contextos a l’actualitat. Per aquest motu s’ha trobat important recuperar les cançons que cantaven les dones a aquesta època, la majoria de tradició oral, perquè aquestes cançons no quedin a l’anonimat. A més de la importància de deixar constància de les cançons, també hi ha un altre fet important, que és deixar constància del moment històric i social que varen viure les entrevistades. Un moment històric, amb la dictadura franquista, en el que regnava la por i la repressió, fet que es veu refectt en la temàtca i l'idioma del que cantaven les entrevistades sobretot a llocs on les insttucions controlaven, com l'església o l'escola. Un temps on va començar l'abandonament del camp amb la industrialització, però això no va signifcar l'abandonament del cant sinó que es va traslladar a altres llocs de feina. Hi ha dos fets que sí que varen conduir a l'abandonament del cant, que són la consolidació del model capitalista i la introducció de la radio: el capitalisme intenta reduir els espais de 5 cant per millorar la productvitat i la introducció de la radio condueix a un silenciament del cant. Tot i això, era molt important el cant en aquella societat, fet que hem perdut actualment, i per això aquest abandonament es va veure alentt per aquesta necessitat de cantar. En la franja estudiada, entre els anys quaranta i seixanta, el cant encara formava part de la vida social de les dones a Mancor de la Vall, fet que aquest treball arreplega. El moviment de la Nova Cançó, als anys cinquanta, va ser el que va tornar a impulsar la música en català després del buit en l'evolució d'aquesta música que va deixar la dictadura franquista. El boom turístc a les Balears va provocar la revaloració de la música de les Illes, el turisme necessitava tòpics, símbols i signes. Mentrestant cantautors mallorquins com Joan Ramon Bonet i Guillem d'Efak i compositors com Antoni Parera Fons començaven la seva carrera musical immersos dins el moviment de la Nova Cançó. El turisme també va provocar que als anys 60 arribàs el jazz a les Balears, interessava oferir un producte de primer nivell que, no tant el públic local però, sí que el visitant de fora realment apreciava. Hi va haver un local que va ser clau pel desenvolupament del jazz a Mallorca, l'Indigo Jazz Club, que va ser l'escenari jazzístc de músics espanyols i estrangers establerts a l'illa.