[spa] Nuestra conducta está guiada por normas sociales la mayor parte del tiempo. Las normas
sociales, en contraposición con las leyes, son reglas informales no explícitas que los grupos
sociales establecen espontáneamente para distinguir los comportamientos ace ptables de los
inaceptables. En este sentido, las normas sociales constituyen la gramática de la sociedad.
Cuando nos relacionamos con nuestros seres queridos, cuando estamos con los colegas del
trabajo, cuando vamos a un restaurante, estamos sometidos a u n sinfín de normas que regulan
nuestras interacciones sociales. Las normas influyen en nuestra manera de tratar a la gente, en el
trabajo que escogemos, con quien nos casamos. Las normas pueden hacer que la gente sea
honesta, saludable, respetuosa con el m edio ambiente, o justa, pero también fumadora, adicta al
alcohol, corrupta o evasora de impuestos.
Sin embargo, la naturaleza de las normas sociales es motivo de intensa controversia. Las
ciencias sociales están llenas de teorías de las normas. Pero la ma yor parte de estos enfoques no
explica satisfactoriamente el problema de la falta de consistencia entre lo que la gente hace y lo
que dice que hay que hacer, o lo que la autoridad pública establece a través de leyes. El problema
s e puede resumir con la exp resión "haz lo que digo, no lo que hago". Para estudiar este problema,
de todos modos, es preciso acometer primero la cuestión de la emergencia y transmisión de las
normas sociales. ¿Cómo se generan las normas? ¿De dónde proviene su fuerza motivacional?
E sta es la pregunta que esta tesis pretende contribuir a responder. Intentaré proporcionar
una respuesta general y ponerla a prueba con el estudio de un caso. La respuesta general pasa, en
primer lugar, por tomar como referencia la teoría de Bicchieri de la s normas sociales como
expectativas sociales, porque proporciona la mejor explicación de su fuerza motivacional; a
continuación, la pregunta inicial se puede reformular como la pregunta por el origen y la
adquisición de las expectativas sociales. La respue sta a esta pregunta nos remite a los
mecanismos psicológicos de la imitación y la conformidad. En este sentido, argumentaré que
estos mecanismos son muy específicos, i operan en función del vínculo social, que a su vez
depende de la necesidad de establecer vínculos afectivos significativos especialmente a lo largo
de la infancia y de la vida en su conjunto. Es la necesidad de afiliación lo que nos motiva a
imitar, no a cualquiera, sino a aquellos con quien queremos mantener un vínculo especial. El
resultado de la operación de este mecanismo es la transmisión de las expectativas y sanciones de
las personas de referencia; dicho de otro modo, la transmisión de las normas sociales.
XII
Para poner a prueba esta hipótesis, presento un estudio empírico sobre el cumpliPara poner a prueba esta hipótesis, presento un estudio empírico sobre el cumplimiento de miento de normas durante la pandemia del covidnormas durante la pandemia del covid--19 entre jóvenes de 14 a 20 años. He estudiado en concreto 19 entre jóvenes de 14 a 20 años. He estudiado en concreto su conducta en situaciones de conflicto entre las normas de diferentes referentes sociales, para tratar su conducta en situaciones de conflicto entre las normas de diferentes referentes sociales, para tratar de establecer hasta qué punto la conducta indide establecer hasta qué punto la conducta individual es sensible a las expectativas sociales vidual es sensible a las expectativas sociales percibidas (incluso cuando son contrarias al interés propio), y qué expectativas son las que se toman percibidas (incluso cuando son contrarias al interés propio), y qué expectativas son las que se toman en consideración (de la familia, de los iguales). Los resultados validan el interés del marco teórico en consideración (de la familia, de los iguales). Los resultados validan el interés del marco teórico adoptadoptado y muestran la fuerza motivacional de las expectativas sociales, y el modo en que los ado y muestran la fuerza motivacional de las expectativas sociales, y el modo en que los referentes sociales relevantes dependen de su valor afectivo. También muestran diferencias en referentes sociales relevantes dependen de su valor afectivo. También muestran diferencias en función de la edad. Al final de la adolescencia, por ejemplo, las función de la edad. Al final de la adolescencia, por ejemplo, las personapersonas tienden a seguir más las s tienden a seguir más las normas de sus compañeros normas de sus compañeros queque los preadolescentes, de acuerdo con este principio de valor afectivo los preadolescentes, de acuerdo con este principio de valor afectivo del referente social.del referente social.
Los resultados iluminan nuestro problema inicial del "haz lo que digo, no lo que hago". Las Los resultados iluminan nuestro problema inicial del "haz lo que digo, no lo que hago". Las causas de la descausas de la deshonestidad y la hipocresía no se encuentran en el egoísmo individual, sino en la honestidad y la hipocresía no se encuentran en el egoísmo individual, sino en la presión social por comportarse incluso en contra del propio interés y los propios valores, según el presión social por comportarse incluso en contra del propio interés y los propios valores, según el margen de maniobra que tienen los individuos para validar su conducta como margen de maniobra que tienen los individuos para validar su conducta como conformidad con la conformidad con la norma. Los resultados también iluminan la manera de plantear el diseño de intervenciones sociales norma. Los resultados también iluminan la manera de plantear el diseño de intervenciones sociales para cambiar normas sociales o para incrementar el grado de complimiento de ciertas normas en un para cambiar normas sociales o para incrementar el grado de complimiento de ciertas normas en un grupo social.grupo social.
[cat] La nostra conducta segueix normes socials la major part del temps. Les normes socials,
en contraposició amb les lleis, són regles informals no explícites que els grups socials
estableixen espontàniament per distingir els comportaments acceptables dels inaccep tables. En
aquest sentit, les normes socials constitueixen la gramàtica de la societat. Quan ens relacionem
amb els nostres estimats, quan estam amb els col·legues del treball, quan anem a restaurants,
estam sotmesos a gran quantitat de normes que regulen les nostres interaccions socials. Les
normes influeixen la nostra manera de tractar a la gent, el treball que escollim, amb qui ens
casem. Les normes poden fer honesta la gent, o saludable, o respectuosa amb el medi ambient, o
justa, però també fumadora, a ddicta a l’alcohol, corrupta, o evasora d’imposts.
Ara bé, la natura de les normes socials és una qüestió que segueix generant un intens
debat. Les ciències socials estan plenes de teories de què són les normes. La majoria d’aquestes
propostes, però, no e xpliquen satisfactòriament per què les conductes no solen ser consistents
amb les declaracions explícites, amb els valors personals, i molt manco amb les lleis explícites
dictades per una autoritat pública. És el problema de “fer lo que dic, no lo que faig ”. La manera
d’afrontar aquest problema és considerar primer el problema de com s’originen les normes i com
es transmeten. Com és que s’estableixen normes? Com és que tenen força motivacional?
Aquesta és la pregunta que aquesta tesi intenta contribuir a r espondre. Miraré de
proporcionar una resposta general i posar la a prova amb l’estudi d’un cas. La resposta general
és, primer, que la teoria de Bicchieri de la natura de les normes socials en termes d’expectatives
socials ens dóna la clau per entendre la seva força motivacional, de manera que la nostra
pregunta es pot reformular com una pregunta per l’origen i l’adquisició de les expectatives
socials. La resposta a aquesta pregunta ens remet als mecanismes psicològics de la imitació i la
conformitat. En aq uest sentit, argumentaré que aquests mecanismes són molt específics, i operen
en funció del vincle social, que al seu torn depèn de la necessitat d’establir vincles afectius
significatius sobretot al llarg de la infància, però de tota la vida en general. É s la necessitat
d’afiliació allò que ens motiva a imitar no a qualsevol, sinó a aquells amb qui volem mantenir un
vincle especial. El resultat és la transmissió de les expectatives i requeriments de les persones de
referència; dit d’altra manera, la transm issió de les normes socials.
Per posar a prova aquesta hipòtesi, present un estudi empíric sobre compliment de
normes durant la pandèmia del covid 19 entre joves. He estudiat en concret la conducta en
situacions de conflicte entre normes de diferents refe rents socials, per mirar d’establir fins a quin
punt la conducta és sensible a les expectatives socials percebudes (i fins i tot en contra del propi
interès personal), i quines expectatives són les que es prenen en consideració (dels amics, de la
interès personal), i quines expectatives són les que es prenen en consideració (dels amics, de la família,…família,…). Els resultats valida l’interès del marc teòric adoptat i revelen la força motivacional de ). Els resultats valida l’interès del marc teòric adoptat i revelen la força motivacional de les expectatives socials, i la manera com els referents socials que es tenen en compte per decidir les expectatives socials, i la manera com els referents socials que es tenen en compte per decidir quines són les expectatives rellevants són relatius al seu valorquines són les expectatives rellevants són relatius al seu valor afectiu. També mostren diferències afectiu. També mostren diferències conductuals per grups d’edat. Al final de l’adolescència, per exemple, es tenen en compte més les conductuals per grups d’edat. Al final de l’adolescència, per exemple, es tenen en compte més les expectatives dels amics més que els preexpectatives dels amics més que els pre--adolescents, d’acord amb aquest principi del valor afectiu adolescents, d’acord amb aquest principi del valor afectiu del referent social.del referent social.
EEls resultats il·luminen el nostre problema inicial del “fes lo que dic, no lo que faig”. Les ls resultats il·luminen el nostre problema inicial del “fes lo que dic, no lo que faig”. Les causes de la causes de la deshonestatdeshonestat i la hipocresia no s'han de cercar en l'egoisme individual, sinó que se i la hipocresia no s'han de cercar en l'egoisme individual, sinó que se relacionen amb la pressió social per comportarrelacionen amb la pressió social per comportar--se en contra del prse en contra del propi interès i dels propis valors, i opi interès i dels propis valors, i es donen més o menys segons el marge de maniobra dels individus per acreditar que es conformen a es donen més o menys segons el marge de maniobra dels individus per acreditar que es conformen a la norma. Els resultats també il·luminen la manera en que dissenyar intervencions socials per la norma. Els resultats també il·luminen la manera en que dissenyar intervencions socials per canviar les normes o per incrcanviar les normes o per incrementar el seu compliment en un grup social.ementar el seu compliment en un grup social.
[eng] Most of the time, our behaviours follow social norms. In contrast to laws, social norms
are informal implicit rules social groups spontaneously establish to set apart appropriate from
inappropriate behaviours. In this sense, social norms are the grammar of society. When we relate
to our loved ones, w ith our work colleagues, and go to restaurants, we are subject to countless
norms that regulate our social interactions. They influence our decisions on how to treat people,
the work we choose, and whom to marry. Norms may make people honest, healthy,
environmentally friendly, or fai r, but they can also make them heavy smokers, alcoholics ,
corrupt, or tax evaders.
However, t he nature of social norms is a subject of intense controversy . The s ocial
sciences have produced numerous theories of norms. However, most of these accounts do no t
satisfactorily explain why our behaviours are not always consistent with our words and values,
much less with the explicit laws issued by a public authority . The expression do as I say, not as I
do ” can summarize the problem. To study thi s problem it i s necessary first to address the issue
of social norm emergence and transmission. How do norms get established? Where do they get
their motivational grip?
This is the question I will address in this thesis. I will attempt to provide a general answer
and test it through a study. The general an swer starts by referring to Bicchieri's theory of social
norms as social expectations because it best explains their motivational force . Then, the initial
question can be reformulated as the origin and acquisition of social expectations . T he answer to
this question points to the psychological mechanisms of imitation and conformity. I will argue
that such mechanisms are very specific, and their operation is grounded in need for social bonds ,
the human motivation to forge affective bonds with significant othe rs. The motivation to affiliate
is what gives imitation its social function, vital to learning what is socially expected and
enforced; in other words, to learn the social norms.
To test this hypothesis, I present an empirical study on norm compliance duri ng the
COVID 19 pandemic among youngsters aged 11 to 30 . Specifically , I have examined their
behaviour when experiencing conflicting norms from different social referents to determine to
what extent individual behaviour is sensitive to perceived social exp ectations ( even when they
are against self interest ) and which expectations are considered (family, peers). The results
validate the fruitfulness of the adopted theoretical framework, reveal the motivational force of
social expectations, and how relevant social referents depend on their affective value. They also
show differences based on age . For example , i n late adolescence, individuals tend to follow more
peer norms than
peer norms than inin early adearly adolescence, olescence, aaccording to this principle of the affective value of the social ccording to this principle of the affective value of the social referent.referent.
The results shed light on our initial “do as I say, not as I do” problem. The causes of The results shed light on our initial “do as I say, not as I do” problem. The causes of dishonesty and hypocrisy are not found in individual egoism but are related to thdishonesty and hypocrisy are not found in individual egoism but are related to the social pressure to e social pressure to behave against one’s interestbehave against one’s interestss and valuesand values and the elbow room available to individuals to manage to and the elbow room available to individuals to manage to conform. The results also shed light on how to design social change interventions to modify norms conform. The results also shed light on how to design social change interventions to modify norms or to increase conformity.or to increase conformity.