Descripció i prescripció en la Gramàtica catalana de Fabra (2018) i en la Gramàtica de la Llengua catalana de l'IEC (2016)

Abstract

[cat] Gairebé tres anys després de la publicació de la Gramàtica de la Llengua Catalana, i en ocasió de les reflexions obertes arran del sesquicentenari del naixement de Pompeu Fabra, és un bon moment per a posar damunt la taula els conceptes de descripció i prescripció gramatical. No és fàcil en una llengua com la catalana, que no disposa de parlants monolingües i que s'estén per damunt uns territoris fragmentats políticament, fixar normes d'ús que puguin constituir un corpus prescriptiu suficient i universal. El prescriptor queda encavalcat entre allò que descriu i allò que voldria, i és en situacions com aquestes quan la temptació de ser creatiu és més forta. Ho és tant que fins i tot els usuaris avançats de la llengua tenen tendència a fonamentar la seva pràctica lingüística en la normativa explícitament assumida més que no en la intuïció lingüística a què hauria de respondre la seva competència. D'aquí neix una col·lecció de problemes teòrics i pràctics que abracen des de la tipologia lingüística fins a la filosofia moral. Lluny d'intentar abordar-los tots en aquest article, simplement hi proposarem alguns elements definitoris i una aproximació a la tècnica prescriptiva de la Gramàtica catalana (1918) de Fabra per a facilitar-ne la comparació amb la Gramàtica de la Llengua Catalana (2016) de l'Institut d'Estudis Catalans.1 1 Aquest treball s'ha dut a terme a l'Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] (Programa per a la Constitució i Acreditació d'Instituts Superiors d'Investigació Cooperativa d'Excel·lència de la Generalitat Valenciana, Ref. ISIC/012/022) en el marc del projecte «Variación y cambio lingüístico en catalán. Una aproximación diacrónica según la Lingüística de Corpus' (MICINUN, Ref. PGC2018-099399-B-100371).