Benet XIII bibliòfil i el ressò dels llibres d'Avinyó a la Corona d'Aragó

Abstract

RESUM: Aquest text presenta una aproximació a la figura de l'eclesiàstic aragonés Pero Martines de Luna, qui prengué el nom de Benet XIII amb ocasió del seu pontificat (1394 -1423). S'incideix particularment en el seu interès pels llibres i en la història de la biblioteca pontifical, que l'acompanyà en el seu exili fins a Peníscola i que es va disseminar després de la seva mort. La història de la biblioteca papal a Peníscola ha estat estudiada amb profunditat, i enllaça amb la identificació i anàlisi puntual de manuscrits datats entre els segles XIII i XV, esparsos en nombroses biblioteques europees. Aquesta aproximació a la història de la biblioteca papal d'Avinyó i dels llibres de Benet XIII incorpora altres protagonistes i esdeveniments històrics, vinculats a la monarquia i al món eclesiàstic de la Corona d'Aragó. Palesa la importància de la ciutat d'Avinyó com a focus de creació i rellevant mercat de llibres, alhora que evidencia que les terres de la Corona foren destinatàries dels llibres d'Avinyó amb independència de l'esdeveniment puntual de la disseminació dels llibres de Peníscola. Monarquia i eclesiàstics varen promoure el ressò d'Avinyó que encara ara retrobam en les biblioteques episcopals de la Corona d'Aragó. PARAULES CLAU: Benet XIII, biblioteca pontifical, biblioteques episcopals, manuscrits il·luminats, manuscrits medievals, Avinyó, Corona d'Aragó