La paraula folklore es va imprimir per primera vegada en anglès fa cent setanta anys i en fa cent trenta-sis que els estudiosos catalans la varen començar a incorporar al seu discurs. Aquest article se centra en dos moments clau en la història de la folklorística catalana per provar d'explicar per què el terme ha anat perdent vigència entre els folkloristes, que l'han substituït amb més o menys fortuna per altres d'introducció més recent, com etnopoètica, i per reivindicar la folklorística com a disciplina acadèmica.