Aquest article analitza el tombant de la darrera poesia de Dolors Miquel a partir del comentari crític dels seus darrers llibres publicats, El guant de plàstic rosa (2016) i Ictiosaure (2019), i un breu esment a l'autoantologia Sutura (2021). L'objectiu d'aquestes línies és oferir una lectura personal d'aquestes obres, repassar els temes que s'hi tracten i els diferents recursos que s'hi empren i, en darrer terme, tractar la qüestió del desig manifest de l'autora de tancar un cicle.