Desenvolupament d’un biomarcador per l’avaluació de la capacitat cristal·litzadora del plasma

Abstract

La malaltia renal crònica (CKD) és una patologia cada cop més present en la població mundial. D’aquesta deriven múltiples complicacions, a causa de la desregulació del metabolisme de calci i fosfat, entre les quals destacam la calcificació vascular, el que contribueix a augmentar la mortalitat en pacients en diàlisi. Es volgué optimitzar un mètode per detectar la susceptibilitat plasmàtica a la calcificació, prèviament establert, per això es procedí a la inducció de la formació dels cristalls de fosfat càlcic i la posterior caracterització d’aquests; així com també es provaren diferents inhibidors (pirofosfat sòdic (PPi) i tiosulfat sòdic (STS)) per comprovar que el mètode és sensible a la capacitat inhibidora de certes substàncies. El mètode desenvolupat va resultar ser reproduïble i sensible a l’increment i la inhibició de la cristal·∙lització. A l’hora de caracteritzar els cristalls, es va observar que no eren les partícules calciproteiques (CPPs) que s’havien observat en l’article de referència.